Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  28.01.2009  06:00

Més que un partit

John Carlin s'agafa a la final del Mundial de rugbi de 1995 per explicar a 'El factor humà' el pas de l'apartheid a la democràcia a Sud-àfrica, amb Nelson Mandela de catalitzador

Men?ame
 

En la complexa transició de l'apartheid a la democràcia hi ha moltes dates decisives. Pel periodista anglès John Carlin, resident actualment a Sitges, és importantíssima la del 24 de juny de 1995, quan la selecció sud-africana de rugbi, els Springboks, es va proclamar campiona del món a Johannesburg (Sud-àfrica) contra els All Blacks neozelandesos. Carlin ho explica en aquest vídeo, un resum de la presentació a Barcelona de 'El factor humà'.

El matx, resolt a l'últim sospir amb un increïble xut entre pals de Joel Stransky (15-12), va unir per primera vegada des de l'arribada dels colons europeus, el 1692, el país més dividit del món. Agafant-se a la imatge d'un Mandela feliç al costat del capità François Pienaar (vídeo) vestint la samarreta verda dels Springboks, fins aleshores un dels símbols de l'opressió entre la població negra, Carlin ha escrit el llibre 'El factor humà' (la Campana: introducció, pdf).

El llibre és fruit de la 'sort', en paraules de Carlin, d'haver estat enviat pel diari anglès The Independent a Sud-àfrica durant una època crucial, del 1989 al 1995: va viure en primera persona l'últim any del racisme institucionalitzat, l'alliberament de Mandela (1990), els temors d'un bany de sang durant la transició, l'accés al poder de Mandela i el CNA (1994) i, com a culminació del procés, la victòria dels Springboks en la tercera Copa del Món de rugbi, el 1995, que va unificar sentimentalment el país per damunt dels tons de pell. 'El factor humà' parteix de la final de rugbi com a metàfora de l'etapa en què Sud-àfrica va enterrar l'apartheid i va consolidar la democràcia, però sobretot com a metàfora dels estratègics passos de Mandela per a guanyar-se la gent i convèncer-la de la seva 'revolució negociada'. La crònica, de lectura apassionant, es basa en desenes d'entrevistes amb els actors més heterogenis de l'època (carcellers de Mandela mateix, ex-ministres del règim segregacionista, membres de l'extrema dreta afrikàner, polítics negres, jugadors dels Springboks...), i en totes es reflecteix la força màgica i magnètica que té Mandela sobre els seus interlocutors. El 'factor humà', en definitiva, basat en tres grans components, segons que explica Carlin, també captivat pel capdavanter sud-africà: respecte, encant i integritat. Només així, continua Carlin, s'explica que Mandela fos capaç, després de vint-i-set anys de presó, de guanyar-se no solament la majoria negra (dividida en nou tribus) i mestissa, sinó també la minoria blanca, convençuda durant moltes dècades que el dirigent del CNA era la principal amenaça de la integritat de l'estat i de l'estat mateix.

Film

El llibre, que ara arriba a les llibreries mercès a la Campana, ha estat un èxit en l'original en anglès. Especialment a Sud-àfrica, comenta satisfet Carlin, on s'ha convertit en el gran èxit de vendes d'aquest Nadal. La bona acollida ha arribat fins i tot a Hollywood, on ja en prepara una versió cinematogràfica la productora de l'actor Morgan Freeman, entestat de fa anys a portar la figura de Mandela a la gran pantalla. El film, que probablement s'estrenarà al final d'any als EUA, serà dirigit per Clint Eastwood i l'interpretaran Morgan Freeman mateix i Matt Damon.

Men?ame