11.09.2008 - 06:00
L’advocat Amadeu Hurtado (Vilanova i la Geltrú, 1875 – Barcelona, 1950) va escriure un dietari del maig al setembre del 1934, poc abans del Sis d’Octubre, quan el president Companys va proclamar l’estat català. Ara Quaderns Crema l’ha publicat, amb la complicitat dels néts: Amadeu Cuito i Víctor Hurtado. És un document de gran interès, perquè el va escriure al viu, perquè no ha ha estat retocat, i perquè l’advocat no es mossega la llengua. Els paral·lelismes amb els polítics actuals surten sols.El govern de la Generalitat de Catalunya va encarregar al jurista Amadeu Hurtado que defensés davant el Tribunal de Garanties Constitucionals de Madrid la llei de contractes de conreu, aprovada pel Parlament de Catalunya, però que el govern espanyol havia impugnat a instàncies de la Lliga, que defensava els interessos de l’Institut Català de Sant Isidre. Hurtado detalla les vicissituds de les negociacions i reprodueix diàlegs i opinions de personatges tan destacats com el president de la República espanyola, Niceto Alcalá Zamora, Manuel Azaña, el president Lluís Companys. ‘Són impactants, realment, les converses que reprodueix, explica Víctor Hurtado; a vegades allò que s’hi diu fa por.’
Pels néts, expliquen al pròleg, el dietari d’Amadeu Hurtado ‘té el mèrit de la sinceritat i, si algunes opinions poden semblar extremades, ens apropen a la intensitat i a la passió dels debats d’aquells dies. Redactat a peu de canó, posa igualment en relleu la tenacitat amb què, tot i el desinterès o la demagògia dels qui li han encarregat el cas, persisteix en la negociació i acaba trobant una solució del conflicte que oposa els dos governs; però també posa de manifest el drama d’un home partidari de la concòrdia, que se sent impotent per a detenir el clima de creixent confrontació que s’apodera dels partits i que porta el país a una crisi de conseqüències catastròfiques que veu inevitable.’
Amadeu Cuito explica que, una volta escrit, el dietari va restar en un calaix. Amb tot, el 1939 Hurtado s’exilià a Perpinyà. Llavors la seva germana va rescatar algunes de les pertinences que tenia l’advocat al seu pis i despatx del passeig de Gràcia, abans que els franquistes hi entressin. Entre el material salvat hi havia aquest dietari, que la família va guardar. ‘Els anys setanta, l’oncle Víctor Hurtado (explica Cuito) va trobar el dietari, però va considerar que en ple franquisme no era pas el millor moment de publicar-lo. Temps després, remenant papers, el vaig trobar. Em penso que l’avi havia guardat el dietari per escriure un projecte més gran, perquè també vaig trobar un paper que deia: ‘Notes per a un estudi de la política catalana’.
Amadeu Hurtado era advocat, però també va participar decididament en el periodisme i en la política. Va formar part del comitè executiu de la Solidaritat Catalana el 1907 i va ser diputat. El 1914 va emprendre la renovació del diari La Publicitat i va aconseguir de reunir, sota la direcció de Romà Jori, un equip amb figures com Eugeni Xammar, Carles Soldevila, Josep Pla, Manuel Brunet, Rovira i Virgili, Claudi Ametlla, Josep M. de Sagarra. El 1929 va emprendre l’aventura del setmanari El Mirador. El 1931, amb la proclamació de la República, el president Macià el va nomenar conseller i el va fer entrar a les llistes d’Esquerra en qualitat d’independent. Explica Cuito que ‘Hurtado no era un polític, encara que vagi fer política. No compartia les lluites polítiques. Es confessava un home no polític. I encara que molta gent trobarà que el país no ha canviat, de fet ens trobem amb un país que és un altre.’ I Víctor Hurtado: ‘Per mi, hi ha certes actituds calcades i situacions no resoltes, que tenen a veure amb els sentiments.’
El volum es tanca amb el discurs que Amadeu Hurtado va pronunciar a Perpinyà el 18 de març de 1945, titulat, ‘Cal revisar el catalanisme?’ Pels néts, aquest discurs explica molt bé com pensava Amadeu Hurtado després de la desfeta. ‘Pensava igual’, diuen.
Enllaços
‘Perplexitats republicanes‘ per Manuel Cuyàs (El Punt).
