| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | divendres, 19 d'abril de 2024


dimarts, 9 de setembre de 2008
>

Perplexitats republicanes

«Abans del sis d'octubre» recupera el dietari d'Amadeu Hurtado sobre els temps més convulsos de la República

MANUEL CUYÀS. Barcelona

+ El llibre en primer terme i, al fons, d'esquerra a dreta, Jaume Vallcorba, Amadeu Cuito i Víctor Hurtado. Foto: JUANMA RAMOS

Heus aquí el llibre d'un intuïtiu, d'un visionari, d'un profeta, diguin-ne com vulguin. Un home, Amadeu Hurtado, que en un dietari escrit entre el maig i el setembre de 1934 i en poc més de dues-centes planes anuncia els fets del 6 d'Octubre, la guerra civil, la mort de Companys i fins i tot la catàstrofe nazi. És clar que parlem d'un home que era advocat, polític i periodista i disposava de molts contactes. Però altres persones amb els mateixos atributs no van veure-hi tan de lluny.

El dietari d'Amadeu Hurtado (Vilanova i la Geltrú, 1875-Barcelona, 1950) es titula –o ha estat titulat pels responsables de l'edició– Abans del sis d'octubre (un dietari) i ha estat publicat per Quaderns Crema, o sigui per Jaume Vallcorba. L'edició, amb notes aclaridores de fets i de persones, ha anat a càrrec d'Amadeu Cuito, nét de l'autor. Amb la companyia d'un altre nét, Víctor Hurtado, ahir es va presentar el llibre a Barcelona.

Què és Abans del sis d'octubre? Situem-nos al 1934. El Parlament de Catalunya ha aprovat la llei de contractes de conreus, polèmica llei de conseqüències greus. El govern de Madrid, de dretes, hi va recórrer en contra davant el Tribunal de Garanties Constitucionals. El president de la Generalitat, Lluís Companys, envia Amadeu Hurtado a Madrid perquè miri d'aturar una sentència que s'anuncia molt desfavorable. Hurtado s'entrevista amb uns i altres, torna a Barcelona per informar de les gestions, és enviat de nou a Madrid... Hurtado ho va escrivint tot al dietari i és així com hi van apareixent els grans personatges del moment de la política espanyola i catalana. Alcalá Zamora, Ángel Ossorio, Sánchez Roman, Azaña, Cambó... Del relat en surt una olla. Les esquerres espanyoles contra el govern de dretes, i fent la gara-gara als catalans només moguts pels seus interessos; un Companys atrabiliari anunciant que una sentència desfavorable serà per ell rebuda «a tiros»; els dirigents del govern català cridant a la calma el poble que es manté absolutament indiferent (de vegades cridar a la calma la gent que ja està calmada és una manera d'alarma-la), alguns que comencen a armar-se i parlen de guerra... Hurtado és un home càustic. Els retrats que ofereix de Companys, d'alguns dirigents d'ERC, fins i tot del seu gran amic Francesc Macià –del govern del qual va ser conseller– són sovint sagnants. Diu de Macià: «No sabia res de res i feia basarda sentir-lo parlar de problemes de govern perquè no en tenia ni la noció més elemental...» Parlant de Companys: «Va saludar uns diputats bascos dient que els volia pronunciar les úniques paraules que sabia del seu idioma, que són gora Euskadi euskalduna, que és el nom, aquest darrer, d'una societat de construccions navals de Bilbao, i d'un hotel de Barcelona.» És més benèvol amb els polítics de Madrid. Fins i tot un home de conviccions com Hurtado sembla haver sentit els fulminants efectes de la seducció madrilenya.

Amadeu Cuito –que s'assembla molt als retrats del seu avi– i Víctor Hurtado diuen que no van gosar publicar el dietari als anys setanta per por que el franquisme l'utilitzés a favor seu. Les dictadures són tan perverses que ho potinegen tot.

L'editor Jaume Vallcorba, que no fa mai res perquè sí, parla de l'actualitat del llibre referint-se al fet que es poden establir paral·lelismes amb aquests temps de tribulació i perplexitats polítiques i amb un recurs contra l'Estatut al Constitucional. Per sort, ni els més pessimistes preveuen avui una insurrecció o una guerra. Però sí que hi ha unes observacions que ens porten a l'avui. Per exemple la desafecció de la gent davant la política, per exemple alguns retrats personals o col·lectius.

Hurtado se sorprèn que Companys tot d'una se li manifesti catalanista. Anunci previ de la proclama que, segons es diu, el President va fer després d'encendre el 6 d'Octubre: «Ara no direu que no sóc catalanista.» Alguns diuen que l'aferrissada defensa que el president Montilla fa del nou model de finançament, arribant a enfrontar-se amb els seus companys del PSOE, té aquest mateix eco. Ho comento a Jaume Vallcorba i riu per sota el nas.

Avui al vespre, el llibre, important llibre, serà presentat al CCCB per l'advocat i polític Miquel Roca i pel periodista Joan Tàpia.



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.