15.12.2007 - 00:01
La 57a edició de la Nit de Santa Llúcia que convoca cada any Òmnium Cultural, ha proclamat ‘Les senyoretes de Lourdes’ de Pep Coll, Premi Sant Jordi de Novel·la. L’obra finalista ha estat ‘L’hora quieta’ de la periodista Maria Dolors Farrés. El Carles Riba de Poesia se l’ha endut Txema Martínez amb el dietari poètic ‘L’arrel i la pluja’. El Premi Mercè Rodoreda de relats ha estat per Guillem Frontera amb ‘La mar enfora’, que l’autor defineix com un arxipèlag de contes.La vetllada literària es va celebrar ahir al Palau de Fires i Congressos de Reus i hi van participat unes nou-centes persones.
Lourdes, la visió femenina del catolicisme
El prolífic escriptor fascinat pel Pirineu, Pep Coll (Pessonada, Pallars Jussà, 1949), ha guanyat el 48è Premi Sant Jordi amb una novel·la relacionada amb el Pirineu, però centrada en la història de Bernadette Soubirous, la nena malatissa autèntica fundadora de la gran obra de Lourdes. Ella va tenir les visions de la verge que van començar a congregar peregrins, i ella va trobar la font, l’aigua de la qual diuen que va començar a guarir malalties. ‘És una història tràgica, adverteix Coll, perquè a la Bernardette veure la Mare de Déu li va suposar en realitat una maledicció: Ella era tímida, reservada, s’amagava i volia que la deixessin tranquil·la. Però ni un cop morta ho va aconseguir, ja que el seu cos momificat s’exposa dins una caixa de vidre en un convent de Nevers’.
Coll recorda que poc abans de morir la Bernadette, molt malalta, encara li tallaven els cabells per vendre’ls com a relíquia. I ironitza: ‘Dubtava si escriure una novel·la sobre Lourdes o fer-la sobre Baqueira-Beret, però em vaig decantar per Lourdes, perquè encara avui genera més calés que Baqueira.’
‘Des d’una mirada laica i esquerranosa, explica Coll, Lourdes és motiu d’acudit. Però Lourdes existeix i congrega cada any sis milions de peregrins, és la Meca del catolicisme, en la França racionalista d’avui. El fanatisme religió no només es troba en els cops de cap que donen els jueus ortodoxes davant el Mur de les Lamentacions o el pelegrinatge a la Meca dels musulmans.’
‘Si Roma és el centre del poder polític i econòmic del catolicisme, Lourdes s’ha convertit, des de fa anys, en la Meca del pelegrinatge, de manera que en el sentit de les creences estrictament personals, el santuari del Pirineu és més important que la Ciutat Santa.’
Un dels conceptes més estimulants que explora Pep Coll en la novel·la és la idea que Lourdes té uns orígens femenins: ‘Lourdes és la visió femenina del catolicisme, és la visió ancestral femenina de la religió. Mentre que la part masculina és Roma. Roma no ha trobat mai correcte, per exemple, el ritual de les piscines.’
Intrigues i amors en un monestir al segle XIV
El llibre finalista del Sant Jordi, titulat provisionalment ‘L’hora quieta’, és obra de la periodista Maria Dolors Farrés (Vic, 1962). Se situa al segle XIV al monestir de Sant Llorenç de Munt, a les Guilleries. Una història d’intrigues protagonitzada per dos frares, el metge Galzeran de Monsingle i el traductor Berenguer de Vallclara, que es veuen obligats a treballar junts i s’enamoren. Una història d’amor homosexual que els planteja una dura batalla en el camp de la pròpia consciència religiosa. I tot això s’esdevé en una època convulsa, l’any 1378, amb l’esclat del cisma d’Occident i els rebrots de la pesta negra.
L’autora ha explicat que va imaginar aquesta novel·la quan tenia vint-i-cinc anys, però no ha estat fins ara, als quaranta-cinc, que l’ha donat a conèixer. La redacció del llibre ha estat un treball laboriós de més de set anys. Farrés una vegada va visitar el monestir de Sant Llorenç de Munt i el seu propietari li va ensenyar la llista de priors. De la llista li va cridar l’atenció que al segle XIV n’hi va haver un que va fugir. Aquesta dada va ser el punt de partida de l’aventura literària.
De la traducció de Shakespeare al dietari poètic
Txema Martínez Inglés (Lleida, 1972) mostrava la seva satisfacció per haver aconseguit el Carles Riba de Poesia, un premi de prestigi pels poetes catalans. Ha dit que ‘L’arrel i la pluja’ és un dietari poètic que va néixer de la necessitat de descomprimir-se: ‘Durant tres anys vaig viure enclaustrat i fins i tot obsessionat traduint els sonets de Shakespeare. L’encotillament va portar a un esclat creatiu, un deixar-se anar.’ El llibre conté una cinquantena de poemes ordenats en quatre parts, corresponents a les estacions. ‘Reflecteixo la vida diària. I al final penso que es pot llegir com un conte.’
La Mallorca d’abans, un fals paradís perdut
Guillem Frontera (Ariany, Mallorca, 1945) ha guanyat el Premi Mercè Rodoreda de contes amb ‘La mar enfora’. Ell mateix defineix l’obra com un arxipèlag de contes (una dotzena), ‘car tots ells tenen una mateixa veu i es desenvolupen total o parcialment en un mateix escenari’. Aquest escenari és la Mallorca de la infantesa de l’autor, que és la Mallorca d’abans del turisme. ‘Aquests relats neixen de la necessitat que tinc de començar a fer balanç. Penses en el que ha estat la teva vida i el passat apareix com un paradís perdut. Vaig voler tornar a la infantesa, i vaig trobar que de paradís perdut en tenia poc (era una època d’analfabetisme, pobresa i misèria), però em vaig retrobar amb gent que havia estimat molt. Que quedi clar que no és una obra rural, perquè la mirada contempla el passat des d’una mentalitat d’avui, des del present.’
Fotos: A dalt: Pep Coll i Txema Martínez. A baix: Guillem Frontera.
Enllaços
Més informació a VilaWeb Lletres.
