La Institució de les Lletres Catalanes, en procés d’una tercera refundació

  • Celebra un doble aniversari, el de la fundació, l'any 1937, i el de la restauració, el 1987

VilaWeb
Redacció
12.12.2007 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La Institució de les Lletres Catalanes (ILC), entitat autònoma del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, celebra un doble aniversari: el dels setanta anys de fundació (1937) i els vint de refundació (1987). L’organisme vetlla per la difusió de les obres dels autors catalans. El director actual, Oriol Izquierdo, considera avui que la constitució del Consell de les Arts ‘convida a proposar un tercer naixement de la ILC’.La tardor de l’any 1937, en plena guerra, un grup d’escriptors catalans fidels a la República va fundar la Institució de les Lletres Catalanes. Va tenir una vida efímera, car va desaparèixer el gener del 1939, quan la majoria d’aquests escriptors s’hagueren d’exiliar, arran de l’ocupació franquista i de la dictadura que va instaurar. La Institució es va restablir l’any 1987, quan ja s’havien recobrat les institucions democràtiques, amb la mateixa finalitat: fer que els escriptors i la seva obra siguin més presents en la societat catalana.

Un tercer naixement

Oriol Izquierdo ha explicat en una conferència de premsa que la Institució era a punt de viure una tercera refundació: ‘Fa uns quants anys es va constituir l’Institut Ramon Llull per promoure la cultura catalana a l’exterior. Fins llavors la Institució s’encarregava de promoure la llengua i la literatura catalana a fora. També l’Institut Català d’Indústries Culturals (ICIC) li va restar certes atribucions. Ara la imminent constitució del Consell de les Arts també pot llevar-li competències; en concret, el suport a la creació. Tot plegat convida a proposar un tercer naixement de la Institució de les Lletres Catalanes.’ Continua: ‘L’organisme en cap cas no desapareixerà, ben altrament: sembla una paradoxa, però en aquests moments allò que ens proposem és que creixi. I entenc que aquest és l’encàrrec que em va fer el conseller Joan Manuel Tresserras quan em va nomenar director.’

Tresserras, president de la Institució de les Lletres Catalanes, en la clausura de l’acte de commemoració va reblar les paraules d’Oriol Izquierdo. Va assegurar que el seu Departament propugnava la continuïtat de la Institució, que considera necessària, però que la constitució del Consell de les Arts obligava la Institució a una especialització de funcions: a potenciar el coneixement i la difusió de les lletres catalanes, que és la finalitat que li va donar vida.

Izquierdo recalca que s’ha de posar l’accent en la redefinició de funcions: ‘S’ha de treballar perquè els escriptors catalans siguin reconeguts com a propis de la societat, i útils. Perquè les lletres ens ajuden a definir-nos, a dir qui som. Perquè, malgrat les transformacions socials i tecnològiques, les lletres continuen tenint un paper preeminent. Per això hem d’incidir en els espais que ens són més propis, com les escoles, les biblioteques, els clubs de lectura…, però també en espais menys previsibles, com hem fet al camp del Barça, amb ‘Lletres al camp!’, en els mercats, les presons i fins i tot portar les lletres a les sales d’espera mèdiques.’

Joan Manuel Tresserras es va referir a la sensació de falta d’ambició col·lectiva dels escriptors. Segons ell, s’ha de posar al mateix nivell l’ambició col·lectiva i l’ambició personal, per construir un optimisme col·lectiu: ‘Si no ho fem, serà difícil d’engrescar els lectors. El desafiament de països com el nostre és de saber trobar el punt just entre dos extrems: el cofoisme de vegades desmesurat i el pessimisme, que ens descarrega de tota responsabilitat. Trobar la mesura entre aquests dos extrems ens ajudarà a situar-nos en el cosmos i ens farà encarar el futur amb compromís.’

Sobre la relació de l’escriptor i la societat, Oriol Izquierdo diu que, en conjunt, la societat catalana viu acomplexadament la seva realitat cultural i les institucions que generen prestigi, i que aquesta situació s’ha de capgirar.

Amb vista al futur el director de la Institució s’ha marcat tres objectius: fer present el patrimoni literari; reforçar el paper de les lletres i la lectura com a columna vertebral de la formació de les persones i del sistema educatiu; i fer que les lletres catalanes siguin un referent de prestigi. Izquierdo considera, per exemple, que s’ha de bastir un cànon literari, amb el màxim consens, per tenir una llista d’autors fonamentals que s’han d’haver llegit, ‘posar en valor uns noms que siguin referents col·lectius’.

Arran de la doble commemoració, la institució de les Lletres Catalanes ha editat el llibre ‘Institució de les Lletres Catalanes. Dels anys trenta al tombant de segle XXI’, obra de Maria Campillo i Neus Real. En un acte a la capella Santa Àgata de Barcelona, també fou recordat, ahir al vespre, el poeta Blai Bonet, mort fa deu anys. Carles Rebassa i Núria Martínez Vernis van llegir una selecció de poemes seus. També es van repartir les primeres quatre postals, d’una sèrie de quaranta, amb frases de Blai Bonet, Vicent Andrés Estellés, Pere Coromines i Anna Murià.

La Institució és a punt d’obrir el cicle ‘La meva experiència a Frankfurt’, en què una vintena d’autors explicaran les seves experiències a Alemanya i a la Fira del Llibre de Frankfurt. (Consulteu-ne el calendari d’actes i autors.) I aquesta setmana organitza una reunió de traductors de l’obra de Mercè Rodoreda, la qual forma part de l’Any Rodoreda.

Enllaços
Més informació a VilaWeb Lletres.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any