18.11.2007 - 07:00
Gregorio López Raimundo, l’històric dirigent del PSUC, ha estat enterrat avui al migdia a Collserola en una cerimònia per a la família en què també hi han assistit alguns amics i polítics, com l’ex-president Maragall i el fiscal José Maria Mena. Dilluns però, el PSUC-Viu ha organitzat un acte d’homenatge obert a tothom que es farà a les 20.00 a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. Raimundo, que tenia noranta-tres anys, va morir ahir.L’homenatge de la blocosfera
Desenes de blocs recorden avui Gregorio López Raimundo, nascut a Tauste (Saragossa) el 1914 i un dels principals de la lluita antifranquista a Catalunya. Entre els blocaires que el recorden hi ha companys de militància del PSUC-Viu i d’altres que l’havien conegut i n’expliquen anècdotes. Però també ho fan polítics destacats d’altres partits, com el diputat del PSC Joan Ferran, el regidor de l’Ajuntament de Barcelona Jaume Ciurana o l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron.
Un lluitador antifranquista
Raimundo va ser un dels principals dirigents de la lluita antifranquista a Catalunya, va començar la militància política el 1934 i el 1936 va participar en la creació de les Joventuts Socialistes Unificades i del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), on va exercir diversos càrrecs, incloent-hi el de secretari general (1965) i president (1977). Raimundo va ser comissari polític al front de l’Aragó durant la guerra dels tres anys i després es va exiliar a França, on va ser internat al camp de concentració de Saint Cyprien. A la II Guerra Mundial es va exiliar a Mèxic però el 1947 va tornar clandestinament a Barcelona, després que detinguessin la direcció del PSUC clandestí. Més endavant va ser escollit màxim responsable del partit però durant la dictadura franquista va resultar detingut i torturat diverses vegades; la primera, el 1951. El 1954 es va exiliar de nou a Mèxic però el 1960 va tornar a la política clandestina.
El maig de 1977 el PSUC va ser legalitzat i Raimundo es va presentar a les eleccions espanyoles del 15 de maig, en què va resultar escollit. Va ser diputat per les Corts espanyoles a les eleccions de 1977, 1979 i 1985. El novembre de 1997 va deixar el PSUC pel seu desacord amb la línia de Rafael Ribó i va entrar al PSUC-Viu, que és dins d’EUiA.
El 2006 Raimundo va rebre la medalla d’or de la Generalitat de Catalunya. La Generalitat el va homenatjar per la seva trajectòria política, però sobretot per la seva lluita antifranquista. Tot i això, també ha rebut d’altres homenatges, com la cançó ‘T’he conegut sempre igual’ que li va dedicar Raimon el 1973 arran d’una topada fortuïta al carrer.
López Raimundo, que era casat amb l’escriptora i companya de militància Teresa Pàmies i era el pare de l’escriptor Sergi Pàmies, va publicar el llibre ‘Escritos. Cincuenta años de acción (1937-1988)’, i les seves memòries ‘Primera clandestinitat’.
Les reaccions
El PSUC-Viu ha fet un comunicat oficial de condol en què es descriu Raimundo com un dels dirigents comunistes catalans més coherents i capaços de la seva generació i com un defensor de la idea ‘d’una Catalunya nació solidària amb els pobles d’Espanya i del món’. El coordinador d’EUiA Jordi Miralles n’ha lamentat la mort i ha qualificat López Raimundo d’home valent i coherent. Pel que fa a la lluita antifranquista, n’ha destacat que va treballar per fer convergit en una sola direcció totes les forces que s’oposaven a la dictadura per tal d’aconseguir la unitat contra l’enemic comú. Segons Miralles, Raimundo va representar la Catalunya que lluitava unida pels drets socials i nacionals.
El PSC, per la seva banda, ha emès un comunicat de premsa en què, a més de la lluita antifranquista, destaca el paper de Raimundo al procés de recuperació de la memòria històrica. Jordi Guillot, d’ICV, l’ha qualificat com un dels últims herois de la Catalunya del segle XX i Joan Saura (ICV) ha lamentat la mort ‘d’un referent per la democràcia, per la recuperació de l’autogovern de Catalunya i per aquella gent que ha volgut sempre tenir una societat més justa’. Carod-Rovira (ERC), en la mateixa línia, ha definit Raimundo com un dels últims exemples de compromís personal absolut al combat contra el franquisme.
Duran i Lleida, dirigent d’Unió Democràtica ha dit que tot i que eren d’ideologies i generacions diferents, sempre havia sentit afecte per Raimundo i que mereixia respecte per la lluita antifranquista.
El catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Barcelona, Agustí Colomines, ha definit Raimundo com un dirigent emblemàtic de l’antifranquisme i reconstructor del PSUC després de la guerra. A més, ha afegit que la lluita que defensava contra la injustícia social encara és vigent i que va ser un dels grans impulsor del desgel entre els col·lectius antifranquistes de Catalunya.
Enllaços
PSUC-Viu: Estimat Gregori.
Biografia de Gregorio López Raimundo (pdf).
El Punt: Mor l’històric comunista Gregorio López Raimundo.
