«T'he conegut sempre igual com ara / cabells blancs / i un somriure a la cara.» Així cantava Raimon a la figura de Gregori López Raimundo, qui va ser president i secretari general del PSUC, i puntal en la normalització del comunisme a casa nostra, a més de militant antifranquista significat. Va patir tres anys de presó a causa de la seva militància. López Raimundo va morir ahir a Barcelona als 93 anys.

La història de López Raimundo, nascut a Aragó, va molt lligada a la de Catalunya. El 1931 va passar a Barcelona amb part de la seva família. El 1934 va ingressar a les Joventuts Socialistes del Partit Socialista Obrer Espanyol. El 1936 es van crear al Principat les Joventuts Socialistes Unificades, com a organització unitària de socialistes i comunistes, que després també es va plasmar en la formació del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Quan va esclatar la guerra va ser comissari polític al front d'Aragó. El 1939 es va exiliar a França. El 1947 va tornar a Barcelona, on va destacar en l'organització de la «vaga dels tramvies» de 1951, per la qual va ser empresonat. El 1954 va ser expulsat de l'Estat.

Va ser parella de l'escriptora Teresa Pàmies, i de fet va utilitzar en la vida quotidiana el cognom de la seva dona, que és el que porten els fills de la parella, com el també escriptor Sergi Pàmies. El 1956 va tornar al Principat per fer-se càrrec de l'organització «interior» del PSUC. El 1965 va ser nomenat secretari general del partit, i des d'aquest càrrec va defensar les tesis eurocomunistes que difonia Santiago Carrillo des de la direcció del PCE.

El 1977 va deixar la secretaria general per ocupar el càrrec de president. El daltabaix electoral patit pel PSUC va provocar el triomf dels «prosoviètics» en el V Congrés del Partit (1981), i López Raimundo va ser succeït per Pere Ardiaca. Gràcies al suport dels eurocomunistes del PCE es capgirà la situació, i el març del 1982 va tornar a la presidència, que va deixar el març de 1985. Va ser elegit diputat al Congrés de Madrid el 1977, el 1979 i el 1982. El 1998 es va produir una altra escissió al PSUC, i ell es va alinear amb la facció que va constituir el PSUC Viu.

Les reaccions dels partits van ser ràpides i sentides. El PSC va mostrar el seu condol per la mort de l'històric líder del comunisme català, de qui va destacar la «seva activa participació en la lluita antifranquista i en el procés de recuperació de la memòria històrica a Catalunya».

El president d'ERC i vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, va afirmar que López Raimundo havia estat un exemple «del compromís personal absolut en el combat contra la dictadura». Segons Carod, «López Raimundo és un dels últims exemples del compromís personal absolut en el combat contra el franquisme».

El secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, va indicar: «Des de trinxeres ideològiques i generacions diferents vull destacar, en primer lloc, l'afecte personal que sempre he tingut per López Raimundo i que sempre he sentit correspost.»

EUiA, la formació en què militava López Raimundo, va expressar a través del seu coordinador general, Jordi Miralles, la seva tristesa i va destacar que havia estat «un comunista valent i coherent». Segons va afirmar Jordi Miralles, «avui és un dia molt trist per als comunistes i per a tots els demòcrates de Catalunya, perquè ens ha deixat un home valent i coherent».