26.10.2007 - 06:00
L’èxit del discurs de Quim Monzó a Frankfurt, la seva popularitat i la qualitat literària han fet que ‘Mil cretins’ (Quaderns Crema), el seu llibre de contes, sigui una aposta d’èxit. L’editor, Jaume Vallcorba, ha dit que abans que el llibre arribés a les llibreries ja n’havia fet tres edicions, per les comandes dels llibreters. És així que se n’han repartit 25.000 exemplars per totes les llibreries del país. Monzó ha parlat d’alguns aspectes d’aquests nous contes.Com va avançar a VilaWeb en una llarga entrevista, Monzó ha explicat que aquesta última dècada ha passat un tràngol personal molt dur, lligat a la malaltia crònica, al patiment, a la degeneració física i mental dels seus pares. I això, a més de la mort d’alguns amics seus, ha condicionat i ha influït una part dels seus contes. Per això, sobretot a la primera de les dues parts del llibre, hi apareixen geriàtrics i malalts, ‘paisatges malenconiosos mirats des d’una distància irònica, i aprofundint en les essències de l’ànima humana’, com ha dit Vallcorba.
‘Durant aquests anys’, ha explicat Quim Monzó, ‘la qüestió vital per a mi era acompanyar els meus pares fins al final. Després, quan fa un quant temps vaig aplegar tot allò que havia escrit durant aquesta època, em vaig demanar si tot això podia interessar ningú. Curiosament, em vaig fer les mateixes preguntes de quan era a punt de publicar, a la primeria dels anys noranta, ‘El perquè de tot plegat’. Tots dos llibres tenen certes similituds. Llavors també havia passat un terrabastall emocional.’
Continua: ‘Hi ha qui diu que ‘Mil cretins’ és el llibre més autobiogràfic de tots els que he escrit. Jo no solament crec que no és el més autobiogràfic, sinó que m’ha permès de veure que tot el que he escrit és més autobiogràfic que no em pensava. I potser sí que he estat més cronista d’una època, d’un món, d’una ciutat, que no em pensava. I potser en aquest llibre ho he fet més, i hi he fet sortir coses que no havien sortit mai abans en els meus contes.’
‘Diuen que són contes malenconiosos. Bé, no em molesta gens que em diguin malenconiós. En aquest llibre n’hi ha molta, de malenconia. O potser es veu més, perquè sempre he anat de perdonavides, de dur, potser per sobreviure, i no ho sóc tant. A ‘El millor dels mons’ i a ‘Guadalajara’ hi ha malenconia també, però jo no diria que sigui el tret principal dels meus contes.’
A ‘Mil cretins’ hi ha dinou relats dividits en dues parts. La segona part aplega els contes d’estructura més tradicional, d’un estil més Monzó. En canvi, a la primera part, els contes són més autobiogràfics, més llargs i més complexos. ‘Són contes, diu, o són una altra cosa, no ho sé, però marquen la línia d’allò que escriuré en el futur. Per no matar la idea, només diré que vull escriure fets autobiogràfics farcint-los de ficció, deformant-los, mentint.’
El títol del llibre, ‘Mil cretins’, és un insult que etziba un dels personatges del conte central, ‘L’arribada de la primavera’: ‘És un insult sonor, bonic, que acaba amb pujada. I dibuixa el comportament de molts dels personatges que surten al llibre.’
Sobre si l’èxit de Frankfurt el pressiona més que mai o menys, l’escriptor ha manifestat: ‘He comès molts errors, però no m’he cregut mai dalt d’un pedestal. Ni ara ni mai no em posaré dalt d’un altar. La meva il·lusió a la vida és treballar amb discreció, escriure i passar-ho bé, que allò que escrigui sigui llegidor i valgui la pena. I això va molt bé, perquè no em posa pressió. Tampoc pel text que porta la faixa del llibre, tret del diari anglès The Independent: ‘Un dels millors escriptors de contes del món. Un dels escriptors més originals del nostre temps.’ En aquest punt, Jaume Vallcorba ha saltat: ‘És clar que he posat aquesta faixa i és clar que jo vull que el lector s’ho cregui. A mi, ja em sembla bé que en Monzó no s’ho cregui, perquè, si s’ho cregués, ja no seria ell. Ara, aquest text, el subscriuen crítics i experts d’àmbit universitari, que el consideren una de les veus més destacades de la literatura contemporània.’
En un dels contes de la primera part, ‘Dos somnis’, els protagonistes, amb el nom canviat, són els periodistes i amics de l’escriptor Ramon Barnils i Jordi Vendrell, que van morir de càncer amb poc temps de diferència. Monzó ha dit que aquest no era un conte d’homenatge, que els somnis que explica, els va tenir de veritat: Són dos somnis reals i em va agradar molt perquè veia que explicaven una història. La clau va ser entendre que havien d’anar junts. De fet, en tots dos parlo de mi. En l’un em faig autocrítica de ser tan responsable, de voler-ho controlar tot, i de no gaudir prou de la vida. Però en l’altre dono les gràcies per ser tan responsable. Aquest conte té un valor narratiu, perquè una de les parts desmunta l’altra.
M. S.
(Fotos: L’escriptor Quim Monzó i el seu editor Jaume Vallcorba.)
Enllaços
VilaWeb TV: Vídeo del discurs de Quim Monzó a Frankfurt.
Entrevista amb Quim Monzó: ‘La literatura catalana aguanta, és de primera qualitat, allò que no aguanta és el país’.
Diari de l’Escola: ‘Quim Monzó, narrador de projecció internacional’.
