La Festa

Solemnitat o cerimònies amb què se celebra la memòria o l’escaiença d’un esdeveniment i es dóna esplai a la gent. Definim avui el mot festa perquè la majoria dels pobles de la Vall d’Albaida celebren les festes patronals durant el mes d’agost.Les festes cristianes tenen el seu origen en els ágapes, símbols d’igualtat social en què se celebrava l’eucaristia, fundats en precedents grecs i romans. En el segle IV van caure en desús i vingué el diumenge a commemorar la Resurrecció de Crist.

La Reforma Protestant tendia a eliminar els dies de precepte, mentre que l’Església catòlica es va proposar afegir les festes relatives als nous sants i minvar el nombre d’altres dies de precepte.

L’origen de les festes es remunta a les civilitzacions més antigues.

Egipte celebrava festes en honor dels seus morts i els seus déus; els festivals grecs incloïen els jocs olímpics, nemeus, pitis i ístmics; a Roma les festes pròpiament dites eren poques i de doble caràcter, civil i religiós: les quirinals (en honor de Ròmul), saturnals, lupercals (en honor de Pan), minervals i cereals. Com es pot observar, el substrat d’aquestes festes paganes presenta un sentit mític-religiós. Les festes jueves comprenien el Sabbath, el Dia de l’Expiació, la festa d’Any Nou, la dels Tavernacles,

la de Pentecosta, la del Jubileu, Purim, etc. Entre els cristians, els primitius dies festius tenien caràcter exclusivament religiós, però a mesura que l’Església s’anà separant de l’estat sorgiren els aniversaris de significació nacional o patriòtica.

I del nostre refranyer sobre les festes tenim:

-“Festa traslladada, festa esgarrada”, vol dir que les festes que es passen d’una diada a l’altra solen anar malament o ésser poc celebrades.

-“A una part repiquen i a l’altra fan la festa”, es diu referint-se a coses que haurien d’esdevenir-se plegades i s’esdevenen separadament.

-“Per una festa no et trenques la testa”, es diu per recomanar que no es facen excessos de menjar o de despeses en ocasió d’una festa.

-“Després d’una festa major, una sopa amb oli”

-“Allà on ets, fas la festa”, es diu pels qui no s’enyoren, no se troben estranys fora de sa casa o del seu país, sinó que estan de bon tremp a qualsevol banda que siguen.

-“Festa de vila, tanca la porta i fila”, recomana eixir poc durant les festes majors, per evitar les molèsties que solen ocasionar.

-“Festa de foc, no la veges mai de prop”, recomana allunyar-se de les falles i altres espectacles semblants.

-“En ta vida faces festes a bèstia que no conegues”

-“Està tan de festa, que no veu l’altar”, es diu referint-se a un qui no sap explicar allò que ha vist.

I per celebrar el dia de la festa gran, encara que som a una de les comarques de l’interior del País Valencià, la utilització del peix a la cuina no és cap problema. Bé fresc o congelat el podem tindre ràpidament al nostre abast.

ARRÒS DE SENYORET

Ingredients:

-600 gr. de gambes

-600 gr. de llagostins

-600 gr. de cigales

-400 gr. d’arròs

-2 cebetes

-4 grans d’all

-2 tomaques ratllades

-4 nyores

-8 cullerades soperes d’oli

-caldo de peix de morralla

-safrà, sal i aigua

A la faena:

En el caldo de peix es bulliran, per a enriquir-lo, els caps i les corfes dels crustacis prèviament pelats. Una vegada bullits es colaran i es traurà la substància.

Se sofregeix la ceba, la tomaca, l’all i la nyora de decoració que es reserva. Afegim el marisc i el sofregim suaument, a continuació el reservem. S’incorpora el caldo, on prèviament s’hauran bullit tres nyores (finament picades). Aboquem l’arròs, el safrà i la sal. Quan el caldo haja baixat molt, s’incorporen de nou els crustacis despullats i la nyora al centre.

Es diu paella de senyoret perquè el comensal menja sense trobar entrebancs ni produir deixalles.

Salut i bon profit

El plaer de guisar © Josep Ruiz i Casimir Romero

Enllaços
Webs de gastronomia
Hemeroteca: El plaer de guisar
Festes d’estiu a la Vall d’Albaida