Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dilluns  04.06.2007  06:00

Francesc de B. Moll: 'En l'àmbit institucional no hi ha d'haver cap dubte sobre el que és cultura catalana'

Entrevista amb el director de l'editorial Moll, Francesc de B. Moll, dins la sèrie 'Els editors catalans i Frankfurt'

Men?ame
 

Francesc de B. Moll, director de l'Editorial Moll, diu que el seu objectiu primordial a Frankfurt 2007 és promocionar internacionalment l'obra d'Antoni M. Alcover. Espera que malgrat els canvis de directors de l'Institut Ramon Llull i de consellers, el programa definitiu sigui el que es va explicar fa un any a Frankfurt. No deixa de remarcar que el reconeixement de la personalitat de la cultura i de la literatura catalana al món és fonamentalment per la pròpia subsistència.


En aquest sentit, l'editor diu que les institucions no poden fomentar la confusió.

L'Editorial Moll de Mallorca és propietària dels germans Moll, fills del fundador d'aquest històric segell que va néixer l'any 1934. Té un fons editorial d'uns 1.150 títols, i aquest 2007 té previst publicar 30 novetats i 30 reedicions. L'editorial ha donat a conèixer un gran nombre d'autors catalans. Molts han començat a Moll explica l'editor, i després han considerat que havien de fer el salt a editorials barcelonines. Entre els autors actuals que formen part del seu catàleg cita Antònia Vicens, Maria Antònia Oliver, Ignasi Mora, Jordi Cabré, Melcior Comes, Susanna Rafart, Josep Lluís Aguiló, Sebastià Alzamora.


—Quants anys fa que va a la Fira de Frankfurt?
No fa gaires anys. Vaig començar a anar-hi al 2000. En principi la nostra editorial estava molt capficada en el mercat interior, i no teníem la infraestructura necessària de cara a vendre els drets dels nostres llibres a fora. Ara ja anem a Frankfurt, però de moment encara temptegem el terreny, perquè situar-te demana el seu temps.

—Ja sap què hi farà aquest any a Frankfurt? Quants contractes, aproximadament, formalitzarà?
En absolut. Però hi ha una cosa que sí que tinc molt clara: vull que es conegui la figura de mossèn Antoni M. Alcover, com el gran narrador que va ser. Això ho hem preparat a consciència en col·laboració amb l'Institut d'Estudis Baleàrics. Hem publicat en edició de luxe la versió anglesa de 'Les millors rondalles mallorquines', a partir d'una selecció que va fer el meu pare, que distribuirem a totes les editorials interessades. Vaig tenir la gran sort de trobar un magnífic traductor, David Huelin, que va viure de jove a Mallorca i va quedar fascinat per les rondalles mallorquines recollides per mossèn Alcover. Estic convençut que la riquesa i la força descriptiva d'aquest escriptor està a l'altura dels germans Grimm, de Hans Christian Andersen o de Charles Perrault, i espero que els editors internacionals així ho reconeguin. Pel fet de ser mallorquí Alcover ni tan sols ha arribat a Catalunya ni al País Valencià. Però, tan se val, a mi em fa il·lusió internacionalitzar-lo. Potser d'aquesta manera Catalunya i el País Valencià s'assabentin de la potència estilística i de la riquesa de vocabulari extraordinària del català de Mallorca d'Antoni M. Alcover.

—Li variarà molt l'agenda tenint en compte que enguany la cultura catalana n'és la convidada d'honor?
Sobretot variarà pels contactes que ja hem establert des d'ara i per la quantitat d'actes relacionats amb la cultura catalana als quals, naturalment, m'interessarà assistir.

—Participarà en algun acte (debat, taula rodona...) del programa institucional de cultura catalana? Li han proposat?
De moment, ningú no m'ha dit res. Si algú creu que puc aportar alguna cosa, doncs ja m'ho dirà.

—Quins objectius a acomplir s'ha marcat aquest any per Frankfurt?
Fonamentalment, ja ho he dit, promocionar l'obra de mossèn Alcover a nivell internacional. I també promocionar els autors actuals, que això és més difícil perquè topes amb la necessitat d'oferir alguna obra o fragment traduïda. L'Institut d'Estudis Baleàris (IEB) s'ha inclinat per traduir deu obres de deu autors de les Balears (Maria Antònia Oliver, Antònia Vicens, Antoni Serra, Guillem Frontera, Gabriel Janer Manila, Maria de la Pau Janer, Pau Faner, Rosa Planas, Baltasar Porcel i Toni Vidal Ferrando), i s'ha posat en contacte amb una editorial alemanya perquè les publiqui. De fet, penso que l'IEB podria haver estat més en contacte amb les editorials de les Illes Balears alhora de traduir aquestes obres, perquè d'aquesta manera hi seríem representades. Potser per a nosaltres hagués estat més útil que es traduís un major nombre d'autors i s'oferissin a moltes editorials (ni que fos en CD), més que no pas casar-se amb una de sola.

—Quins autors ha aconseguit que es traduïssin?
Tots aquests deu autors tenen llibres publicats a la nostra editorial, tot i que cap de les obres traduïdes per IEB és del nostre fons. Sí que indirectament, això ens permet promocionar els nostres títols.

—El nombre de traduccions aconseguides aquests dos darrers anys i les que vindran marcaran l'èxit de ser la cultura convidada?
El fet de ser la cultura convidada dóna l'oportunitat de fixar l'atenció internacional. En alguns casos ha estat molt positiu; per exemple, quan Grècia va ser la cultura convidada les traduccions van augmentar considerablement. Això és el que voldria que passés amb els autors en llengua catalana. L'èxit de Frankfurt 2007 dependrà de si s'aconsegueix o no. I això no té res a veure amb la indústria editorial catalana en castellà. La cultura catalana i la literatura catalana és ben clar que és la que es fa en català. Que es reconegui la personalitat de la cultura i de la literatura catalana al món és fonamentalment per la pròpia subsistència.

—On posa el límit de l'èxit i el fracàs de l'esdeveniment?
Poso el límit en quina serà la quantitat de traduccions d'obres de la literatura catalana que es faran al món en els propers quatre o cinc anys. Si hi ha un augment significatiu o important, Frankfurt haurà estat un èxit, sinó, seguirem com abans.

—És dels que creu que hi haurà un abans i un després de Frankfurt 2007?
Jo sóc optimista sobre la repercussió que pugui tenir l'esdeveniment, si les coses es fan ben fetes. El problema rau en que han canviat massa vegades els responsables durant aquests anys de preparació, i hem de veure si es durà a terme amb plenitud el programa que es va presentar l'octubre de l'any passat a Frankfurt, que era molt engrescador.

—Creu que ens pot acabar perjudicant la cita?
Jo crec que no, a no ser que no es vegi la capacitat d'organització que segur que tenim. Hem de confiar que el programa sortirà tal com es va imaginar i es va exposar l'any passat. Els mateixos responsables de la fira van dir que era un dels més complets que havien vist mai.

—El fet que s'hagi triat la literatura/cultura catalana com a convidada d'honor ja és de per sí un reconeixement?
No tinc cap dubte que sí. Crec que això vol dir que s'ha fet una feina prèvia prou important perquè hagi despertat l'interès de les autoritats de la fira de Frankfurt.

—Què s'hauria de fer perquè l'esdeveniment posi en el mapa la literatura catalana?
El que s'ha de fer és el que s'ha programat, que va més enllà de la fira, un programa que s'allarga tot l'any. No sé si s'ha fet tot el que estava programat, ho sabrem el dia 13. Si es fa, tothom sabrà on se situa la cultura catalana. Sap greu que el govern valencià no s'hagi volgut incorporar a aquest esdeveniment, encara que els editors valencians sí que hi seran.

—Quins autors creu que haurien de ser presents a Frankfurt com a conjunt que representi la literatura catalana actual?
Jo crec que més o menys tots tenim al cap els autors que han fet una obra que ha tingut transcendència dins del país. Els autors vius que formen part d'aquest conjunt són els que ens haurien de representar a Frankfurt. I no dic cap nom, perquè me'n deixaria molts.

—Què li sembla la posició d'aquells que decideixin no anar-hi?
No sé perquè no hi volen anar. Ells sabran el motiu. Només puc pensar que no hi van per la confusió que s'ha armat entre cultura catalana i cultura castellana. Però precisament per contrarestar-la és fonamental que hi hagi una bona representació d'autors en català.

—Hi va més còmode amb o sense polítics a Frankfurt?
Per fer feina no calen polítics. Per fer representació són imprescindibles. I precisament aquí rau la manca de serietat d'aquest confusionisme que s'ha volgut establir entre cultura catalana i edició en castellà a Catalunya. En l'àmbit institucional no hi ha d'haver cap dubte sobre el que és cultura catalana. En l'àmbit editorial o empresarial, és evident que cada editor ha de promocionar el que trobi que li convé més. De cap manera s'ha de barrejar l'aspecte institucional i cultural, que ha de fer referència exclusivament a la cultura en català, amb l'aspecte empresarial.

—Té ganes que hagi passat aquesta edició de la Fira de Frankfurt?
No, més aviat tinc ganes que arribi, per ser-hi i veure com va tot.

M.S.

Men?ame