18.06.2015 - 06:00
A Alfred Bosch se li esquerdava la veu, dissabte a la tarda al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, quan començava el discurs com a president del grup municipal d’ERC. Tenia un record pel seu pare, i s’adreçava en primera instància a la seva família per dir que calia ‘honorar l’enteresa i la generositat dels qui ens han precedit’. I va demanar d’honorar la ciutat descartant el discurs del no. Un dels seus objectius és atreure Ada Colau i el govern municipal definitivament cap al sí a la independència. I fer ‘una oposició constructiva, però també rigorosa’. En parlem en aquesta entrevista.
Però la conversa amb Bosch s’esdevé en plena crisi de CiU, i amb els consellers d’Unió sortint del govern. Li demanem d’entrada pel paper d’ERC en la governabilitat de Catalunya
—Després de la sortida d’Unió del govern, seria el moment que hi entrés ERC?
—Ens posem a disposició del poble de Catalunya i del president per garantir la cita del 27-S. Aquest és l’oferiment. Que ens digui el president com li sembla que podem col·laborar millor per garantir la cita i per anar endavant en el procés d’independència.
—Això vol dir que si Mas ofereix a ERC d’entrar al govern, ERC hi entrarà?
—L’Oriol Junqueras ja ha dit més d’una vegada que ens hi oferíem. I de fer-ho en la fórmula que el president ens oferís. Si fos així, ERC contestarà. Però cal que abans hi hagi l’oferiment. Ha de ser el govern de Catalunya que formuli la petició concreta a ERC.
—Us vau emocionar molt al ple de dissabte.
—L’emoció hi era, i tenia a veure amb el fet que sóc barceloní de cap a peus, que passo de fer resistència a Madrid a construir a Barcelona. Sempre havia somiat de dedicar-me a la meva ciutat tant com fos possible, i començo la meva vida professional a Barcelona amb el projecte olímpic, amb la campanya per la nominació i amb l’organització dels Jocs. Em formo treballant per Barcelona. I tornar al cap de tants anys a servir Barcelona per a mi és un somni i ho sento amb tota l’emoció.
—Vau fer un vot de confiança a Ada Colau. En canvi de què?
—La relació amb Barcelona en Comú després de les eleccions comença amb un no. Perquè Ada Colau em va proposar d’entrar al govern i li vaig dir que no. Potser això s’ha dit poc. Després veurem si hi ha més maneres de posar-se d’acord, de col·laborar amb l’estabilitat del govern de la ciutat… I ho anem explorant. I a la investidura vam decidir de fer un gest simbòlic de proximitat, com vam fer amb Xavier Trias fa quatre anys. Ja vam dir que qui guanyés les eleccions havia de ser batlle o batllessa, i hem de complir amb això.
—També es podia fer amb una abstenció. Un sí té un grau més alt de compromís.
—Sí, és clar. Ens vam emplaçar a intentar aproximar-nos ni que fos en una altra dimensió, la de compartir projecte però no compartir govern. I Ada Colau ha fet gestos, de donar suport a la renovació del congrés mundial de mòbils; de fer una reunió amb l’ANC i Òmnium; va declarar que aniria a la manifestació de l’Onze de Setembre com a batllessa; va dir que estudiaria portar al ple l’adhesió a l’AMI; va dir que el 27-S no era una votació ordinària, sinó molt especial… Va haver-hi gestos en uns quants camps, i vam pensar que li havíem de fer un vot de confiança. Fa quatre anys vam fer un vot de confiança a Xavier Trias, quan CDC no era independentista.
—Una de les condicions per a donar suport a Colau era que s’adherís al full de ruta independentista. I no ho va fer pas.
—Per això no som al govern. Vam dir-li que si no deia que sí al procés d’independència no li podíem sí a ella.
—Vau votar sí a la investidura.
—Quan ens va oferir d’entrar al govern li vam dir que no. I el sí a la investidura era un gest simbòlic; no és com entrar al govern, que aleshores comparteixes tot allò que fas, reparteixes la feina i vas a un objectiu marcat i comú. Tot això ho vam exposar a la militància d’ERC Barcelona el dia abans. Van venir centenars de persones i vam debatre tot això i després es va acordar que faríem aquest gest a la investidura d’Ada Colau. Ho vam decidir democràticament, i no hi va haver ni una discrepància en aquest sentit.
—Penseu que el govern municipal donarà suport inequívoc al govern de la Generalitat i al parlament si tira endavant el procés d’independència?
—Hi treballem. Volem que això sigui així, i que la capital de Catalunya doni suport al procés. I aquesta és la feina que ens hem compromès a dir. Jo citaria en aquest sentit Vicent Partal, que la setmana abans de les eleccions va dir que la nació no la feia perillar Ada Colau. Aquell editorial era valent, perquè deia que què era això de criminalitzar tant Barcelona en Comú i Ada Colau?
—Però una cosa és criminalitzar i una altra és tenir dubtes sobre el grau de compromís.
—Si hem de mirar la gent que té dubtes, mirem Unió Democràtica.
—Sí, però ara a Unió això té conseqüències: cap al trencament de la federació de CiU.
—Sens dubte, Barcelona en Comú també ho haurà d’encarar, i nosaltres esperem contribuir que s’hi puguin afegir. La nostra funció és que no hi falti ningú. Però si comencem excloent, i més quan parlem de gestos simbòlics… Què hi perdem, amb aquest gest de confiança a la batllessa? Hi perdrem cap vot? Potser sí, però com a país no hi perdem; clarament hi guanyem. Aquesta és la reflexió de fons.
—La porta a entrar al govern més endavant la teniu oberta, oi?
—Ara parlem d’unes altres coses. Mirem d’arribar a acords d’estabilitat en qüestions sòcio-econòmics i relacionades amb el procés. Però d’entrar al govern ja vam dir que no, i d’això no se’n parla ara.
—Quan se’n parlarà, després del 27-S?
—No en parlem ara. Parlem de qüestions relacionades amb grans esdeveniments i de com hi donem suport; parlem de la creació d’ocupació, de com fomentar la confiança en les empreses; que les empreses puguin ajudar al procés de Barcelona; de més gestos a favor del procés nacional; parlem de la possibilitat de votar sobre l’AMI al plenari de Barcelona. Parlem d’això, i no d’entrar al govern.
—I d’això de què parleu, en què hi ha més facilitat d’acord?
—Acostem posicions en tot. És propi de la gent que entra a governar: són cada vegada més conscients de la importància que té no córrer riscos innecessaris i de garantir que no hi hagi cap mena d’inseguretat ni d’intranquil·litat. I en això, Barcelona en Comú i Ada Colau fan una evolució molt notable, i nosaltres hi ajudem tant com podem. Ara encara no podem explicar el resultat d’aquestes converses.
—Què us han semblat els primers gests d’Ada Colau com a batllessa?
—No ens toca a nosaltres de jutjar com ho fan, sinó que el fet més important és que assumeixin el govern de la ciutat. En tots els aspectes. És important la tranquil·litat, l’empresarial, la política i la relativa al procés nacional. És important de saber que hi ha un govern que vetlla per la gent que ho passa malament; això és una garantia. I suposo que per això la gent va triar opcions més d’esquerres aquesta vegada. Està bé que es parli de protegir la gent més desprotegida. En això també hi estem d’acord.
—Colau renuncia a la candidatura de Barcelona als Jocs d’Hivern. Us sembla bé la decisió?
—Pensem que les formes són millorables. Crec que s’hauria d’haver consultat el territori, perquè la candidatura és Barcelona-Pirineus. S’hauria d’haver parlat amb els batlles i amb els representants implicats dels Pirineus. Perquè el projecte no només implicava Barcelona. Barcelona hi posava el nom i l’empenta. Hauria estat un detall parlar amb aquesta gent. En Trias va dilatar el projecte que va impulsar Hereu. I ara s’havia de prendre una decisió: prendre-s’ho seriosament o deixar-ho caure. Però jo crec que s’hauria d’haver consultat el territori.
—Com valoreu que Jordi Martí sigui gerent de l’ajuntament?
—Com un fitxatge professional. Jordi Martí és un bon professional. Té un perfil més tècnic que no polític. És una decisió de govern i nosaltres no hem d’entrar-hi. Jordi Martí es va donar de baixa de Moviment d’Esquerres. Ells sabran a qui han de demanar que els ajudi en l’aspecte tècnic.
—Algú deia que el nomenament semblava fet per complaure ERC.
—No té res a veure amb nosaltres. Jo me’n vaig assabentar una mica abans i ja està.
—Un altre nomenament, el del gerent de la guàrdia urbana, Amadeu Recasens. Què us sembla, en una àrea tan polèmica?
—Sembla que és un expert en seguretat. Aquesta decisió no esn ha estat consultada. Té un caràcter tècnic, i en això tampoc no hi entrem. Sí que demanarem que arregli tot allò que creiem que pot millorar la guàrdia urbana: creiem que les proves d’accés a la guàrdia urbana són molt millorables, que el departament d’afers interns ha de tenir més recursos. Això que no es valori ni el batxillerat ni cap carrera per accedir-hi ens sembla que és corregible. Pel que fa a la gestió del cos és una cosa que ha de fer el govern de la ciutat. Nosaltres som a l’oposició.
—A l’oposició us toca de posar l’alerta sobre qüestions de gestió que no trobeu convenients.
—Sí, però no amb el nomenament. No hi veiem cap raó ni motiu d’incompatibilitat. Ens fixarem en la gestió i en si hi ha res que no es faci bé. Si fos així, i tant que ho diríem. Farem oposició constructiva però també rigorosa.
—Què és allò més urgent que s’hauria de fer ara a Barcelona?
—De manera urgent s’han de resoldre qüestions socials; parlar amb tots els treballadors socials de l’ajuntament, amb la gent que toca la realitat. Això és el més urgent. I qüestions de transparència i relacionades amb el procés nacional, en el sentit que s’han de prendre decisions a Barcelona. D’aquests tres camps cal tenir-ne cura. Pel que fa a la transparència, és prioritari que se sàpiga on van a parar els diners públics, què cobra cadascú, com s’administren els diners. Hem de saber optimitzar els recursos. Una de les primeres coses que hem fet ha estat renunciar al vehicle oficial i al xofer oficial que em pertocava com a president del grup municipal. Som els primers que ho hem fet. Insistiria molt en la necessitat de reconciliar-nos amb els ciutadans, que té molts dubtes sobre la feina que fem els polítics, una feina que de vegades és una mica opaca.
—Tot plegat és un intent de restauració maragallista a Barcelona, tal com deia Manuel Delgado en un article publicat a VilaWeb?
—Ell ho comparava amb el primer moment de l’olimpisme barceloní. Jo crec que això no es reprodueix. Són moments molt diferents. En discrepo profundament. Som enmig d’un procés d’independència de Catalunya. Això hi ha. No hi ha un procés de rivalització de Barcelona, un patriotisme barceloní… Això sí que ho podíem veure durant els vuitanta i noranta, i amb rivalitat entre Pasqual Maragall i Jordi Pujol. Això ja s’ha acabat. Sí que penso que Barcelona ha de tenir molt clar quin paper ha de fer en el procés d’independència, i ha de ser el de lideratge; ha d’encapçalar el procés. La gent que governa Barcelona els hem de convèncer que es posin al capdavant del procés. No n’hi ha prou de manifestar que no faràs nosa: s’han de prendre decisions actives. I treballem en això, ajudant tant com puguem.
—Quines decisions?
—Entrar a l’AMI seria important, i oferir-se per a liderar aquesta associació del municipalisme en favor de la independència. És això, que correspon a Barcelona.
