14.06.2015 - 21:21
En la consulta que ha fet Unió Democràtica per definir-se en el procés d’independència, ha guanyat l’opció defensada per Josep Antoni Duran i Lleida i la direcció. Però la diferència amb els contraris ha estat solament d’un 3% dels vots. El sí n’ha obtinguts 1.351, i el no, que era l’opció defensada pels independentistes, 1.226. Hi ha hagut 47 vots en blanc i 30 de nuls. Són dades confirmades per Pilar Fernández Bozal, portaveu de l’òrgan de control de la consulta. Ara faltarà afegir-hi el vot per correu. La participació ha estat del 64%.
Per més que la diferència hagi estat tan minsa, de només 125 vots –sí, 50,9% i no, 46,1%–, el secretari general d’Unió, Ramon Espadaler, ha dit que no hi havia pas divisió i que havia estat una jornada històrica: ‘Hem començat a escriure la nostra història de futur. Unió té veu pròpia i legitimada en el procés. Estem satisfets d’aquest aval i del suport que ens han donat. I des d’ara mateix la direcció d’Unió té un mandat clar i explícit.’ El nou camí, l’ha definit així: ‘Unió continua compromesa amb el procés i aspirant a la plena sobirania. I ho fa en els termes explicitats en la pregunta. Amb democràcia i seguretat jurídica, amb europeisme i utilitzant el diàleg com l’única eina que sabem per fer política.’
Ha afegit que dins la federació amb CDC defensarien aquesta ‘veu pròpia’, ‘amb fermesa’ i ‘amb lleialtat a Unió’.
Més informació:
Els independentistes d’Unió demanen l’adhesió del partit al full de ruta de CDC i ERC
La JNC demana la dissolució de la federació de CiU
El sentit del sí i el del no
Els militants d’Unió votaven per decidir el futur del partit. Inicialment, s’havia de fer una consulta sobre la independència de Catalunya, però la cúpula dirigida per Josep Antoni Duran i Lleida va imposar una pregunta confusa, llarga i d’interpretació incerta: ‘Voleu que Unió Democràtica de Catalunya continuï el seu compromís amb el procés, des del catalanisme integrador i d’acord amb els següents criteris?’ La pregunta anava acompanyada de sis punts que condicionaven el suport al procés al diàleg amb l’estat espanyol i al compliment de la legalitat espanyola.
La formulació de la pregunta va indignar el sector sobiranista i alguns dirigents històrics, com ara Joan Rigol o Núria de Gispert, que van activar una campanya a favor del no. ‘Votar no a la consulta és votar sí a la independència’, deia aquest grup, anomenat Hereus UDC 1931, amb referència al compromís dels fundadors del partit vers la plena llibertat de Catalunya.
Per aquest sector, la victòria del sí voldrà dir que Unió es desvincularà del procés sobiranista i deixarà de fer costat al president Mas. Els independentistes d’Unió consideren que no es pot condicionar el procés d’independència al compliment de la legalitat espanyola –constitució inclosa–, que és allò que cal substituir per una nova legalitat catalana. Tampoc no s’avenen a condicionar la independència a un procés de diàleg amb l’estat espanyol: ‘No podem lliurar la clau del pis a qui vol agafar allò que és nostre’, diu Joan Rigol.
