12.06.2015 - 06:00
Demà es constituiran els ajuntaments resultants de les eleccions del 24 de maig. Es faran reunions a 1.631 municipis dels Països Catalans –tots exceptuant els de Catalunya Nord– i es nomenaran el mateix nombre de batlles. Alguns ja tenen el càrrec al sac perquè van aconseguir la majoria absoluta de regidors o perquè al municipi no es presentaven més llistes. Però la resta han hagut de negociar durant vint dies per aconseguir acords de governabilitat. En aquest article, amb vint preguntes i respostes extretes del manual de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), expliquem com funciona el ple de constitució de l’ajuntament i quines són les funcions dels regidors i els nous consistoris.
—Qui pot ser candidat a batlle?
—Podran ser candidats a batlle d’un ajuntament tots els regidors que encapçalin les seves corresponents llistes. El batlle serà escollit el dia de la sessió constitutiva de la corporació. Aquell qui obtingui la majoria absoluta dels vots dels regidors serà proclamat batlle.
—Què passa si el candidat a batlle no obté la majoria absoluta a la primera votació?
—Si el candidat a batlle no obté la majoria absoluta a la primera votació, serà proclamat el regidor que encapçali la llista que hagi obtingut més vots en les eleccions municipals. En cas que hi hagi un empat, la batllia es decidirà per sorteig.
—En la pressa de possessió, els regidors poden jurar, prometre o fer-ho ‘per imperatiu legal’?
—Els regidors electes podran escollir entre jurar, prometre o bé assenyalar que per imperatiu legal prometen la constitució espanyola. És una opció totalment lliure, però sempre han de ser pronunciades aquestes paraules, si no és així no podrà adquirir-se la condició de regidor o regidora de l’ajuntament.
—Els regidors poden fer cap intervenció durant la sessió constitutiva de la corporació?
—La sessió constitutiva té un esquema molt definit. Comença amb la presa de possessió de tots els regidors, amb la promesa o jurament i seguidament es dóna veu als regidors que encapçalaven les llistes electorals. Acte seguit es passa a la votació del batlle i, un cop proclamat, es dissol la mesa d’edat, el batlle pren possessió dels seu càrrec i tanca la sessió. Si al batlle li sembla adient, pot donar un torn de paraules als regidors, però això no és obligatori.
—Què és la mesa d’edat?
—La mesa d’edat és integrada pels electes més gran i més jove presents a l’acte de constitució de la corporació. Té la funció de comprovar les credencials presentades i les acreditacions de la personalitat dels electes. Un cop feta la comprovació, la mesa d’edat declararà constituïda la corporació, en cas que hi concorrin la majoria absoluta dels regidors i regidores electes.
—Què passa si el dia de la sessió constitutiva no hi ha la majoria absoluta dels membres electes?
—En cas de no ser-hi present la majoria absoluta dels membres electes no es podrà constituir la nova corporació i s’haurà de fer la sessió dos dies després. En aquesta segona sessió no serà necessària l’assistència de la majoria absoluta dels electes, sinó que quedarà constituïda independentment del nombre de presents.
—Què és la declaració de béns i d’ingressos?
—Les persones nomenades regidores han de declarar, per escrit, les activitats que els proporcionin o puguin proporcionar ingressos econòmics, tant els que provinguin de la seva feina com de qualsevol altra procedència. També han de declarar el patrimoni de béns mobles i immobles que tenen.
—I la declaració d’incompatibilitats?
—Els membres de les corporacions locals han de declarar per escrit si tenen causes de possible incompatibilitat amb el càrrec. És a dir, es tracta d’evidenciar si per alguna raó no poden prendre possessió del càrrec perquè la llei ho estableix. Per exemple, un treballador de l’ajuntament no pot prendre possessió del càrrec si no sol·licita excedència de la seva plaça.
—Què és i qui forma part dels grups municipals?
—El grup municipal és el conjunt de persones que s’han presentat sota una mateixa candidatura. El grup municipal té reconeguts alguns drets col·lectius i és al grup a qui es dóna presència a les comissions informatives municipals. Cada regidor haurà d’adscriure’s almenys a una comissió.
—Quan es forma el grup?
—El grup es forma, a tot estirar, cinc dies després de la presa de possessió. Cal comunicar-ho al batlle en un escrit signat per tots els membres del grup. En el mateix escrit s’hi fa constar qui són el portaveu i els suplents.
—Què és un regidor delegat?
—És un regidor a qui el batlle ha encomanat una àrea del govern municipal. Habitualment, cada regidor és anomenat amb l’àrea encomanada (per exemple, regidor d’Esports, regidor de Cultura, regidor d’Urbanisme, etc). Però, de fet, els regidors actuen per delegació del batlle, que és qui té per llei totes les competències.
—Qui el nomena?
—El nomenament dels regidors delegats correspon exclusivament al batlle. Es pot donar la circumstància que alguns altres òrgans municipals com el ple o la comissió de govern nomenin un regidor per a una tasca determinada de la competència d’aquest òrgan.
—Com es defineixen les àrees o regidories?
—No hi ha cap norma establerta. Cada municipi és un món. Les competències o funcions que s’estableixen per a cada regidor delegat depenen més de la idiosincràsia del municipi, de la seva vida social i política, que no pas de cap disposició legal.
—Es poden delegar les atribucions?
—No. En cap cas el batlle pot delegar les seves atribucions; tan sols les funcions que corresponen al seu càrrec poden ser delegades.
—Què s’entén per cartipàs municipal?
—El cartipàs és la distribució per àrees o regidories del govern local. S’hi defineix cada una de les regidories i les funcions que li correspon de desenvolupar.
—Què vol dir ser tinent batlle?
—Els tinents batlle substitueixen al batlle en cas d’absència o d’impossibilitat d’exercir el càrrec, per l’ordre de nomenament que el batlle ha establert si n’ha nomenat més d’un.
—Què és el ple municipal?
—És l’òrgan suprem de l’ajuntament. És la reunió de tots els regidors, convocats pel batlle per discutir i aprovar les coses de la seva competència. Hi han d’assistir tots els regidors, el batlle i els tinents batlle. També hi ha d’assistir el secretari de l’ajuntament i l’interventor. Poden assistir-hi veïns del municipi, atès que els plens són públics.
—Cada quan correspon de convocar el ple?
—La llei estableix, com a mínim, una cada tres mesos en els municipis de fins a 5.000 habitants, cada dos mesos als municipis que tenen entre 5.001 i 20.000 habitants i cada mes en els ajuntaments de municipis de més de 20.000 habitants. Però el ple pot determinar que es reunirà en convocatòria ordinària més sovint. Això cal acordar-ho en una sessió extraordinària convocada en el termini de 30 dies des de la constitució de l’ajuntament. De fet, es tracta d’una norma d’autoorganització.
—Els regidors poden demanar un ple extraordinari?
—Per demanar un ple extraordinari cal que una quarta part dels regidors del ple ho sol·liciti per escrit al batlle. L’escrit, l’han de signar tots els sol·licitants. Han de fer-hi constar els temes que volen discutir.
—Quina és la funció del secretari en el ple de l’ajuntament?
—El secretari és un funcionari. És un càrrec necessari en un ajuntament i és el que dóna fe de l’existència dels actes administratius i dels acords aprovats per tots els òrgans. Alhora fa una funció d’assessorament jurídic. Ha d’assistir necessàriament al ple, i és el que redacta l’acta.
