21.05.2015 - 06:00
El canvi a les Illes sembla que torna a ser possible després de quatre anys de govern del PP. Les eleccions de diumenge poden posar fi a un mandat de José Ramón Bauzá que s’ha caracteritzat pels atacs a la cultura, la llengua i l’ensenyament públic i en català. Les polítiques d’austeritat pressupostària i els casos de corrupció són també l’objectiu de les crítiques dels partits d’oposició d’esquerres. I les enquestes assenyalen la pèrdua de la majoria absoluta del PP, però també l’auge de Ciutadans i Podem, el declivi de PSIB i l’estancament de Més. Les enquestes tan sols són enquestes i fins diumenge a la nit no sabrem amb quina força entren els uns, ni amb quina rotunditat perden els altres. Mentrestant, vegem quins són els pesos i les tendències d’aquestes eleccions al parlament balear, als municipis i als consells insulars de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.
Punt de partida
El dibuix del parlament, els consells insulars i els municipis actuals té principalment tres colors —o cinc, a tot estirar. El PP, el PSIB i Més són els tres partits predominants, amb alguns punts del PI o d’Esquerra Unida. Al parlament, per exemple, aquesta última legislatura tan sols hi ha hagut tres colors: PP (34), PSIB (18) i Més (5), més dos diputats no adscrits: Antoni Pastor (del PI, però elegit a la llista del PP) i Margalida Font (Gent per Formentera). Per tant, el parlament ha estat conformat per tres colors i una majoria absoluta que ha donat poc joc més enllà de la confrontació dialèctica lògica. En canvi, la pròxima legislatura pot ser tot a l’inrevés. La irrupció de Podem i Ciutadans, acomboiats per la dinàmica electoral i mediàtica espanyola, pot menar a una fragmentació que no s’hi havia vist mai, al parlament de les Illes.
El PP presenta un projecte de continuïtat amb José Ramón Bauzá al capdavant i havent foragitat els sectors més moderats i arrelats del partit. El PSIB presenta Francina Armengol per presidir un possible govern d’esquerres. L’esquerra sobiranista, Més, repeteix de candidat amb Biel Barceló, que ha estat la veu més contundent de l’oposició. El PI ha sumat forces amb la fusió de Convergència per les Illes i la Lliga Regionalista i presenta l’ex-conseller de Medi Ambient amb el PP, Jaume Font. Esquerra Unida ha creat la plataforma Guanyem —a imatge i semblança de Barcelona—,encapçalada per Manel Carmona. Gent per Formentera presenta Sílvia Tur. Entre les noves formacions, Podem presenta Alberto Jarabo i Ciutadans, l’anticatalanista Xavier Pericay.
A tocar de la majoria?
L’última enquesta publicada sobre les eleccions al parlament és del diari Última Hora i indica una davallada rotunda del PP, que passaria de 35 diputats a 19-22. Aquesta caiguda beneficiaria la formació espanyolista Ciutadans, que obtindria 5 o 6 diputats. La dreta podria obtenir un altre diputat per Menorca amb l’entrada de Ciudadanos de Menorca —res a veure amb la formació d’Albert Rivera. Per tant, el bloc de dreta pot obtenir, segons aquesta enquesta, un màxim de 28 o 29 diputats. Per obtenir la majoria absoluta en calen 30.
Segons aquesta mateixa enquesta, l’esquerra quedaria ben fragmentada, amb un primer bloc socialista que aconseguiria entre 13 i 15 diputats. Seguit de Podem, amb 8-10, i de Més amb 4-6. Guanyem —liderada per Esquerra Unida— i Gent per Formentera acabarien de consolidar el bloc d’esquerres amb 0-2 diputats i 1 diputat, respectivament. La suma d’aquestes peces voreja també els 29 diputats. I això deixaria la majoria absoluta en mans de la formació de centre Proposta per les Illes, liderada per Jaume Font, que pot entrar al parlament amb 2 representants, segons l’enquesta.
Abans que aquesta, l’enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) va dibuixar un panorama semblant, amb algunes variacions. Pronosticava un parlament format per PP (19-20), PSIB (14-15), Podem (10), Ciutadans (9), Més (5) i Gent per Formentera (1). Segons l’enquesta del CIS, Guanyem i el PI quedarien fora del parlament perquè no superarien la barrera del 5%. Una evolució constant en totes les enquestes és l’ascens de Ciutadans i una lleugera frenada en l’expectativa de Podem. Amb tot, la irrupció de Ciutadans per la dreta i Podem per l’esquerra pot impedir que la crisi del PP i del PSIB tingui com a principals benificiaris els partits hereus de tradicions polítiques estables a les Illes, com ara el PI i Més.
L’avenç de l’esquerra, en mapes
Si ens fixem en les eleccions més recents, les europees d’ara fa un any, i les comparem amb les parlamentàries de fa quatre anys, veiem que l’avenç de l’esquerra és notable a totes les illes. I també és significatiu que l’esquerra obtingués més vots que no la dreta a les ciutats més grans. En aquests mapes (elaborats per Marc Belzunces) podeu veure el dibuix que resulta de la pugna esquerra-dreta (vermell i blau, respectivament). Al bloc de l’esquerra hi ha els vots obtinguts per PSIB, Més, Podem, Esquerra Unida i Esquerra Republicana (bé a les parlamentàries, bé a les europees). I al bloc de la dreta hi ha els vots del PP, UPyD i Ciutadans. En canvi, no s’hi compta el vot del PI o dels seus partits originaris (Convergència per les Illes o Lliga Regionalista) perquè la formació centrista no ha aclarit si donarà suport al PP o al bloc d’esquerres.
Tot seguit, podeu veure el mapa de les eleccions al parlament del 2011:
I ací, el mapa amb el resultat de les eleccions europees del 2014:
La pugna i les incògnites
La pugna entre el bloc de dreta i el bloc d’esquerra és l’eix principal del debat electoral per a aquest diumenge a la majoria d’institucions de les Illes: parlament, consells insulars i municipis. A diferència del Principat, on l’eix de posicionament sobre la independència ha creat una dinàmica nova, a les Illes aquest eix queda reduït a les qüestions de defensa de la llengua i la cultura, després de quatre anys de forts atacs del PP. El PI pot tenir la clau de la governabilitat si aconsegueix entrar al parlament. Però les formacions d’esquerres, com Més o el PSIB, esperen tenir prou força per a governar en un pacte de progrés que necessitarà la concurrència de Podem. La irrupció de Ciutadans i Podem, formacions amb molt poc arrelament a les Illes, serà tan forta com dibuixen les enquestes? Més aconseguirà fer valer la seva trajectòria i el seu pes territorial? La caiguda del PP serà tan intensa? I el PSIB resistirà el desgast que acompanya els socialistes a tot l’estat espanyol? Diumenge a la nit ho sabrem.
