D’hòmens i déus

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’any 2010 s s’estrenà la pel·lícula ‘D’hòmens i déus’, un film que descriu els últims mesos de la vida dels monjos de la Trapa del monestir de Tibhirine, a les muntanyes d’Algèria. El film, dirigit per Xavier Beauvois (que va obtindre el Grand Prix en l’últim festival de Cannes) conta l’experiència d’uns monjos trapencs francesos que varen compartir la vida amb la població musulmana, essent testimonis de simplicitat, de generositat i d’austeritat fins al martiri.

Uns extremistes islàmics, en assassinar uns estrangers, van provocar el pànic a la zona. Davant el clima violent que hi havia als voltants del monestir, les autoritats oferiren protecció als monjos, però ells la rebutjaren, ja que no volien cap diferència en relació a la resta dels veïns. Davant el dilema entre quedar-se al monestir o anar-se’n del país, els monjos optaren per no abandonar la població en aquella situació de perill, ja que els monjos atenien en el seu dispensari la gent de la zona.
 
La nit del 26 de març de 1996, el grup islàmic armat (tot i que hi ha seriosos dubtes sobre els autors del segrest) entrà al monestir i s’emportà set monjos (dels nou que hi havia), que foren degollats el 21 de maig següent.

Els monjos compartien amb els veïns la pobresa, la fragilitat i la recerca de la veritat. En un clima d’amistat, havien creat un grup de pregària, i en el silenci i el servei humil, havien apostat per la no violència i pel diàleg amb els germans musulmans.  

Els monjos de Tibhirine ens són un exemple que amb el treball callat i senzill i amb l’estimac als altres (pensen com pensen) es fan visibles els dons de Déu. I també ens parlen d’una manera de viure senzilla i pobra, que esdevé plena, des del moment que es comparteix per tal d’estar al costat d’aquells que sofreixen. Perquè només l’amor dóna sentit a l’existència. A la nostra i a la dels altres.

El 4 de febrer de 2011, el germà Jean-Pierre, l’únic supervivent de la comunitat de Tibhirine, era entrevistat per Le Figaro Magazin. Amb vuitanta-vuit anys, el germà Jean-Pierre deia: ‘Tinc la certesa que ells són prop del Senyor. L’he tinguda des del primer moment per raó del seu martiri’. És en el silenci del cor, per mitjà de l’amor, que l’home s’allibera de les pors i de les cadenes que l’esclavitzen. I és també en el silenci de la natura, que Déu parla al cor dels hòmens.
 
En un món caracteritzat per les presses, el silenci ens acosta a Déu, a un mateix i als altres. Perquè el silenci no és mutisme ni l’absència de soroll, sinó aquella actitud que ens fa escoltar allò que hi ha en el nostre interior i que ens fa acollir Déu i els altres.

Quin missatge ens donen hui els monjos màrtirs de Tibhirine? Van ser uns hòmens que van renunciar a la societat de confort i al consumisme del Primer Món per viure al costat dels més pobres, amb una vida austera i senzilla, amarada de pregària, de silenci i de servei.
 
Com diu el germà Jean-Pierre, ‘per fidelitat a la nostra vocació havíem elegit de quedar-nos, ben conscients de què podia passar. Teníem la voluntat de ser fidels a la gent del nostre voltant, per no abandonar-los’. Per això van acceptar el risc de ser assassinats, perquè, confiadament, abandonaren les seues vides a les mans de Déu.

En un món on tot es pot comprar, els monjos de Tibhirine ens parlen avui de la primacia de l’amor fet servei i de l’anhel de trobar la faç de Déu. Perquè només la gratuïtat de l’amor dóna sentit i plenitud a la vida. Com declarava el germà Jean-Pierre, ‘hem d’esperar que l’amor siga sempre més fort’.

Com diu el teòleg José Antonio Pagola, ‘la nostra Església necessita testimonis que contagien la seua experiència de l’Evangeli. Necessitem creients de veritat, atents a la vida i sensibles als problemes de la gent, buscadors de Déu, capaços d’escoltar i d’acompanyar amb respecte, els hòmens i les dones que pateixen i que busquen i no troben la manera de viure més humanament’.
 
Eixa és una missió fonamental dels monjos d’ahir i de sempre: comunicar i compartir l’experiència de Déu i estar al costat dels qui sofreixen. Perquè com deia el germà Jean-Pierre en aquella entrevista, ‘l’amor de Déu tindrà l’última paraula’.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any