Àlex Susanna ‘Quant a llengua i cultura, fa temps que som independents’

‘Hi ha un control del govern espanyol que, en alguns casos, és bel·ligerant’, diu el director de l’Institut Ramon Llull, Àlex Susanna. I explica que les ambaixades espanyoles es miren amb lupa l’acció exterior del govern català i, si cal, hi interfereixen. En aquesta entrevista, Susanna ens parla de les friccions que hi ha amb el govern espanyol a l’estranger i també de les claus de l’augment de la projecció de la cultura catalana al món, on les traduccions de la literatura catalana ha estat un factor determinant: més d’un centenar el 2014, amb molt bona rebuda al mercat anglosaxó. Tanmateix, no es mostra satisfet amb el suport que rep del govern català: ‘De vegades penso que des del govern, en general, hi ha poca consciència del paper que pot arribar a tenir l’Institut Ramon Llull.’

—Darrerament hem vist com les pressions de l’ambaixada espanyola han fet suspendre la presentació de ‘Victus’ als Països Baixos, entre més intervencions. Quina mena de control exerceix el govern espanyol?

—Hi ha un control que és bel·ligerant, en alguns casos. El pots patir en públic quan ets enmig d’un acte explicant-te i resulta que hi intervé l’agregat de Cultura o fins i tot l’ambaixador per contradir-te, però, a més a més, d’una manera grotesca. Ara, aquestes intervencions solen girar-se en contra de qui les fa. La gent no és beneita, perquè es fan amb un grau d’arbitrarietat que no s’adiu amb uns valors de democràcia.

—El govern espanyol està inquiet.

—És evident. Fa pocs dies que el govern espanyol es va mostrar del tot contrari a l’obertura de noves ambaixades catalanes. Però, siguem realistes: el govern català pretén obrir delegacions, no ambaixades, i això que l’institut té no són seus a l’exterior, sinó oficines. Aquesta estructura de presència exterior, al govern espanyol li interessa magnificar-la, desvirtuar-la i falsejar-la. Si s’atenen a la fotografia del que el govern català ha fet fins ara i això que pretén fer en el futur, no tenen cap motiu per inquietar-se.

—Argumenten que això que es vol fer des de les delegacions catalanes es podria fer des de les ambaixades espanyoles.

—Aquí, de manera rotunda i clara, jo dic que no. Les seves estructures no ens serveixen. Hi ha un conflicte d’interessos i de marques. Al govern espanyol li interessa potenciar la seva marca, que és Espanya i la cultura espanyola. A nosaltres ens interessa potenciar la nostra marca, que és Catalunya i la cultura catalana. Aquí sí que t’adones que hi ha un xoc d’interessos.

—Vau sospitar que el govern espanyol volia evitar la vostra presència a la fira del llibre infantil i juvenil de Bolonya. Hi podreu ser finalment?

—No vull veure fantasmes i, per tant, jo m’atinc als fets. Tenim converses amb la fira de Bolonya per ser-hi presents. És un dels objectius que perseguim i no tinc cap mena de dubte que en un futur més pròxim que llunyà la literatura catalana infantil i juvenil hi serà.

—Per al procés cap a la independència, el Ramon Llull és una institució clau. Com es reforça des del govern català per a aconseguir aquesta projecció internacional del procés?

—De vegades penso que des del govern, en general, hi ha poca consciència del paper que pot arribar a tenir l’Institut Ramon Llull. Una part de la meva feina consisteix també a explicar tot aquest potencial. M’agradaria que en el pressupost dels anys vinents es recuperés allò que s’havia tingut. Hem de pensar que els darrers cinc anys el pressupost de l’institut ha tingut un retallada del 50%.

—Com hauria de canviar l’Institut Ramon Llull en una Catalunya independent?

—Crec que la institució és ben concebuda. Va ser un encert dels qui la van pensar en el seu moment. Hem de saber que en alguns altres països conviuen diversos organismes d’internacionalització i, en canvi, aquí el fet de tenir-ho tot concentrat en un sol organisme crec que és molt bo perquè permet d’interrelacionar tots els sectors culturals amb la llengua. Sovint la gent s’adona que la Fura dels Baus, en el fons, té a veure amb Ramon Llull i que Ramon Llull té a veure amb Gaudí. En el moment en què es produeixen aquestes associacions de creadors genials però allunyats en el temps i en les disciplines és quan la gent entén que la cultura catalana és molt i molt potent.

—Quin és el nervi de l’estratègia actual del Ramon Llull?

—Els objectius implícits que es persegueixen van més enllà de l’acció cultural. En el fons, tothom s’adona que la identitat catalana és fortament cultural i, en conseqüència, és normal que el país es presenti a través de la seva cultura. És una targeta de presentació molt eficaç. Quant a llengua i cultura, fa temps que som independents. Això no és perquè ho diguem, sinó perquè els altres ens ho reconeixen. Si no, una fira del llibre com la de Frankfurt, per què ens hauria de convidar, si no reconegués la nostra especificitat?

—Per què considereu que el 2014 hi ha hagut un punt d’inflexió en la internacionalització de la cultura?

—És l’impacte i el ressò internacional dels projectes. Pots anar a la Biennal de Venècia i tenir un pavelló propi i obtenir només un ressò nacional. Això passa en un percentatge elevadíssim de pavellons. Però la gràcia de ser-hi és que tinguis un ressò internacional. Això és el que vam aconseguir el 2014 a la Biennal de Venècia d’arquitectura, a la Beijing Design Week i al festival d’Avinyó. I en el camp de les traduccions ho vam aconseguir amb els clàssics i també amb literatura contemporània: editorials de primer nivell volen autors d’aquí i després la crítica i els lectors de fora també responen positivament.

—Pot ser que aquest efecte vingui de la Fira del Llibre de Frankfurt 2007, on la literatura catalana hi va ser la protagonista?

—Frankfurt 2007 marca un abans i un després, però el després coincideix amb la crisi editorial, que es cobra les primeres víctimes en el camp de les traduccions, perquè tenen un seguit de despeses afegides que no tenen els autors que no es tradueixen. Per mi el fet més extraordinari d’aquests últims anys és haver comprovat que la literatura catalana –tant la clàssica com la contemporània– ha resultat extremadament competitiva en els anys de més crisi. Això no té a veure amb Frankfurt.

—Un exemple d’això el trobem en el moment que The Economist situa ‘Incerta Glòria’ entre les deu millors obres de ficció?

—Que un mercat com l’anglosaxó valori un clàssic d’una literatura com la catalana publicat ara fa cinquanta anys és una cosa imprevisible. La competència és enorme. Quan l’editor nord-americà del ‘Quadern Gris’ s’interessa per editar la traducció de ‘Incerta glòria’ i, per la seva banda, l’editor anglès de ‘Incerta glòria’, veient l’èxit del ‘Quadern gris’ als Estats Units, s’hi interessa també, veus que la nostra literatura és molt competitiva.

—La crisi ha portat al Ramon Llull a concentrar-se en un sol esdeveniment literari l’any. Enguany serà l’International Festival of Authors (IFOA) de Toronto, al Canadà. Què n’espereu?

—Com que per a nosaltres el fet més destacable dels últims dos anys és que l’anglès ha passat a ser la segona llengua més important de les traduccions de literatura catalana, ens sembla que és una oportunitat que hem d’esprémer al màxim. Per tant, que doni visibilitat a la literatura catalana i als autors ens resulta molt interessant Hem d’aprofitar aquesta onada i donar-li l’amplitud i la durada màxima.

—Per a la projecció de la cultura i llengua catalanes hi ha la Fundació Ramon Llull. En formen part el govern d’Andorra, una xarxa de municipis del País Valencià i una de les Illes, dues institucions nord-catalanes i una de l’Alguer i l’Institut. Totes les parts s’hi impliquen prou?

—És un instrument molt important, però la mateixa composició del patronat fa que la intensitat de l’acció que es duu a terme variï molt segons qui governi a cada territori. En aquests moments, la fundació té una intensitat tirant a baixa per falta d’implicació d’alguns dels socis.

—El PP al govern de les Illes i del País Valencià originen aquesta situació?

—Sí, però tampoc no vull posar en evidència segons què, perquè se’ns pot girar en contra. És molt valuós de poder disposar d’aquest instrument, però en aquests moments també sóc conscient que no se’n treu tan rendiment com se’n podria treure. Per mi, un dels objectius que hauria de perseguir és la circulació de creadors dels territoris de parla catalana. Però això només pot passar si tothom s’hi implica econòmicament. És una assignatura pendent que tenim.

—Confieu que tindrem aviat un premi Nobel de literatura català?

—De totes les preguntes, és la més incòmoda, perquè tot això s’ha de treballar, però crec que s’ha de treballar amb discreció. Una cosa és el que jo cregui, una altra cosa és tot el que fem des de l’institut per aconseguir-ho i una altra cosa, que és fora del nostre abast, és saber quan es produirà aquesta tria. Dit això, un dia o altre es produirà. La gràcia és que no trigui gaire.