18.12.2014 - 19:00
La presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, diu que ara és l’hora dels partits, però recorda que l’ANC continua tenint un paper important en el procés, i no descarta pas que l’entitat pugui fer un pas endavant si els polítics no es posen d’acord sobre com fer les plebiscitàries. En l’acte de dimecres al vespre al Cercle Catòlic de Gràcia, a Barcelona, Forcadell es va sotmetre a les preguntes d’alguns dels assistents a la xerrada. El periodista Albert Balanzà les va recollir, i les hi va formular. N’hi hagué vint-i-tres.
Aquest és el vídeo íntegre amb les vint-i-tres preguntes i les vint-i-tres respostes:
1. L’ANC ha de fer política tal com fins ara o ha de ser un nou actor polític?
De moment no ens convertim en actor polític, però en tot cas això ho ha de decidir el secretariat i els socis. Que pot canviar, sí? Però ho ha de decidir el secretariat, i possiblement s’hauria de decidir en assemblea.
2. Ens desil·lusionen els polítics. No penseu que l’ANC i Òmnium s’han de posar a fer política per acabar els estira-i-arronsa de poder dels polítics?
Ja en fem, de política. En fem per transformar la societat. Entenem que ara és el moment que els polítics es posin d’acord. Si no arriben a acords, ja veure què fem. Nosaltres mantinguem la calma.
3. Com veuríeu aquesta llista: 1, Carme Forcadell; 2, Muriel Casals; 3, Artur Mas; 4, Oriol Junqueras.
Jo no la veuria bé. No sé pas els altres com la veurien. Ara els polítics s’han de posar d’acord. Ells són els nostres representants, els toca a ells de decidir. En el nostre full de ruta defensàvem la candidatura unitària de país. I continuem defensant això. Però és cert que no vam tancar altres possibilitats. Anem negociant. Segurament l’acord que arribi ja ens semblarà bé. Si hi arriben i els està bé, hi donarem suport. Si no arriben a cap acord, ja veurem què fem. El fet important és el què, el quan i el com. I el qui, l’últim. Ara el qui no és adient.
4. Podeu precisar en quins termes s’han de posar d’acord?
Els termes, que els decideixin ells. Es van posar d’acord els set partits en la data i la pregunta del 9-N ara fa un any, i ho vam acceptar. El fet més important és la unitat. No sé a quin acord arribaran. Treballarem d’acord amb el nostre full de ruta.
5. Què és millor, la candidatura unitària o la partidista?
Això és el moll de l’ós. Si ho sabéssim ja ho tindríem resolt. Cadascú pensa que la seva opció és la millor. Entenem que una candidatura unitària està bé, perquè ja és un missatge al món, perquès són eleccions diferents i extraordinàries. Els altres diuen: ‘Entenem que és igualment important fer més d’una llista perquè volem incloure-hi totes les sensibilitats sobiranistes, perquè fer això en una sola llista és molt difícil i la gent se sentirà exclosa.’ Què vol l’ANC? Recollir totes sensibilitats sobiranistes, que tothom ho pugui fer. Els uns creuen una cosa i els altres una altra. I no ho sabem, perquè mai no hem fet cap candidatura com aquesta. En tenim exemples a Eslovènia i a Estònia, en un sentit i en un altre, que han anat bé. I nosaltres no parlem d’una candidatura ERC+CDC, sinó també amb gent dels socialistes sobiranistes, de la CUP, gent d’ICV… Tothom ha de cedir una mica, i per això treballarem.
6. Si passat festes no es posen d’acord, què fareu?
Ja ho veurem. No patiu, que ja farem.
7. Quan s’haurien de fer les plebiscitàries?
Tan aviat com sigui possible. Si pot ser al febrer, millor que no al març. Volem que a la primavera hi hagi el nou parlament constituït.
8. El secretariat considera de reformular la posició inicial i fer un recompte exhaustiu de les assemblees territorials?
La Declaració de Cornellà defensava la llista unitària, perquè ho deia el full de ruta i perquè en el procés participatiu de les territorials moltes de les respostes anaven en aquesta línia. És clar que es pot reconsiderar tot; si arriba un moment que una candidatura unitària no és possible, es pot reconsiderar. Perquè la cosa més important és l’acord.
9. Fa dos anys vas dir que et feia por que arribés una oferta del govern espanyol.
Però no ha arribat. Estava convençuda que ens farien una oferta, una cosa temptadora. Però ara ja és massa tard. Ara ja no tenen credibilitat.
10. Per què no tenim suport d’Europa?
Perquè encara no hem fet res, cap pas en ferm. No hem anunciat internacionalment que des d’ara serem un estat i ens comportarem com a tal. Europa és molt pràctica i no vol problemes.
11. Què fa ara l’ANC?
Allò que ha fet sempre, ampliar la majoria social. Parlant amb la gent, anant als barris, explicant els beneficis de la independència als indecisos… És clar que el 9-N i en la V de la Diada hi va haver hiperactivitat. Però nosaltres continuem treballant i fent feina.
12. Tinc setanta anys. On i com puc trobar la força per a saltar la tàpia?
Tranquil, que us posarem l’escala, i saltarem tots junts.
13. Com serà l’endemà de la independència?
Serà tan bo i tan dolent com nosaltres el construïm. Farem un procés constituent en què haurem de votar una constitució i uns partits polítics que la portin endavant.
14. Quan referendarem la independència? Abans de la independència, durant la independència o després?
Necessitem un mandat democràtic, que el 9-N no ens va donar, perquè no va ser la consulta que hauríem volgut. Ens l’han de donar les eleccions. Aquestes ja substitueixen la consulta. Som partidaris que després de les eleccions s’obri un procés constituent, que serà per a aprovar la constitució.
15. Caldria intensificar més la col·laboració amb Súmate?
Vam veure que molta gent gran va anar a votar 9-N, i que la franja d’edat entre els 18-30 anys va votar poc. I els que hi anaven votaven que sí. S’ha d’arribar a la franja de 18 anys a 30, que volen el canvi. I ens hem d’adreçar a la gent gran que va tenir por de les amenaces, amb temes com el de les pensions. Hem d’aprofitar l’experiència del 9-N. Els actes de gran format no són adequats. Hem d’anar a actes de petit format, amb entitats, com Súmate, sectorials, a activitats concretes, per convèncer gent no convençuda.
16. Cal que Podem s’afegeixi al Pacte Nacional pel Dret de Decidir?
Jo crec que si ho demanen, no hi haurà cap problema perquè s’hi incorporin.
17. És conscient la classe política del moment decisiu que vivim?
Crec que en part sí. Van començar a prendre’n consciència el 2012 i a poc a poc se n’han anat adonant. Però encara funcionen amb dinàmiques de partit. Encara els costa, a alguns, d’anteposar el país al partit. Si van ser capaços de posar-se d’acord amb la data i la pregunta i van demostrar que tenien sentit històric, i amb el 9-N ho van tornar a demostrar, ara també ho poden fer.
18. Creus que CDC arribarà fins al final?
Jo crec que sí. Penso que CDC i Mas mai no s’havien imaginat que liderarien aquest procés. No s’ho pensaven i s’hi han trobat. I és cert que Mas actua com el president d’un país que camina cap a la independència. Mas pot passar a la història com un heroi o com un traïdor. Si duu endavant aquest procés, passi què passi, ho farà com un heroi. Si no, com un traïdor. Estic convençuda que durà endavant el procés. A l’ANC, tot allò que ens ha dit ho ha fet.
19. Com estan Mas i Junqueras, com els veu?
Crec que tots dos tenen la voluntat d’arribar a acords. Perquè són conscients del procés que viuen i del paper que tenen en aquest procés. Els necessitem, tots dos.
20. Penseu que el govern espanyol no prohibirà les plebiscitàries?
No ho sé. Que les prohibeixi. També va prohibir el 9-N. Que les prohibeixi, ara ja és a les nostres mans.
21. Tindrem 2.400 milions per a construir el nou estat?
Jo crec que sí, però ho hem de fer bé. Hi ha coses que s’han de fer però que no s’han de dir.
22. Què respondríeu als qui diuen que és millor una Espanya de Podem que no una Catalunya d’Artur Mas?
Ha tocat a Mas històricament de liderar aquest procés. Però després serà la Catalunya que vulguem nosaltres que sigui. No sabem quina Catalunya tindrem, serà la que voldrem. A més, Artur Mas ja va dir que després ja no es presentaria, o sigui que difícilment serà la Catalunya de Mas.
23. Què opineu de la Via Claver?
No l’hem analitzada, a l’ANC. Però personalment em sembla bé.
