Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  09.12.2014  06:00

Autor/s: Montserrat Serra

La nova situació editorial al País Valencià i els vells desafiaments

Editors analitzen la nova situació esdevinguda enguany i passen revista dels objectius del sector

Men?ame
 

El sector del llibre en català al País Valencià ha viscut un any ple de novetats i les analitzem a partir de la visió d'alguns editors que hi ha tingut paper protagonista. Enguany s'han creat cinc noves editorials petites independents: Sembra Llibres al març, Llibres de la Drassana al juny, Petit Editor i Edicions del Buc al juliol i Neopàtria (una escissió de l'editorial Germania), a l'octubre. El naixement d'aquestes editorials petites dóna una vitalitat al sector que feia anys que no es vivia al País Valencià. I entre les novetats de l'any, també hi ha hagut un procés de concentració editorial: alguns segells emblemàtics, sobretot adreçats al llibre escolar i infantil i juvenil, no han resistit els embats de la crisi i la consegüent davallada de vendes. El grup Bromera ha comprat l'editorial Tàndem i l'editorial Tabarca ha absorbit dos segells significatius en l'edició de llibre escolar: Marfil en català i Ecir en espanyol. D'aquesta manera, Tabarca també es converteix en un nou petit grup editorial.

Tot plegat configura un nou mapa de l'edició en llengua catalana al País Valencià, que també podeu visualitzar en l'article 'Mapar les editorials del País Valencià', que publiquem ampliat.

Segons Jesús Figuerola, editor de Perifèric i president de l'Associació d'Editors del País Valencià, aquests dos fenòmens són la cara i la creu del sector: 'La cara, és clar, els projectes editorials nous, alguns amb editors al capdavant, amb una trajectòria professional molt bona i projecció de futur, i alguns altres amb molt de voluntarisme al darrere, que caldrà veure si s'acaben consolidant. Però davant aquesta cara també hi ha una creu: tres empreses editorials importants del País Valencià han entrat en crisi: Marfil, Ecir i Tàndem. Totes tres tenien una llarguíssima trajectòria però no han aconseguit resistir la situació precària del mercat editorial, o siga, la davallada brutal del consum de llibres.'

Continua Figuerola: 'Al País Valencià no hi ha grans grups editorials, el més gran és Bromera, però la majoria d'editorials que publiquem en valencià som petites, oferim una mitjana de quinze llibres l'any. Les editorials que s'han ressentit més de la crisi són les de gamma mitjana. El sector ha tingut una davallada fortíssima. No tenim desglossades les dades, però segons la federació de gremis d'editors d'Espanya, el 2013 el sector va tenir una facturació de 2.100 milions d'euros, mentre que el 2007 eren 3.000 milions. És un 30% menys de facturació en l'àmbit espanyol en sis anys. Aquesta xifra és una animalada.'

Bromera ha absorbit Tàndem

Reculant una mica, ens situem el 2011, any en què la crisi econòmica va començar a castigar severament el món editorial, un sector que va tardar més que uns altres a notar els efectes de la crisi. Una de les editorials que van viure llavors una situació complicada fou Bromera, que va haver de fer una reestructuració a través d'un ERO. Però, com recorda el responsable del grup, Josep Gregori, ja el 2012 va anar recuperant la normalitat, reincorporant la majoria de treballadors i enguany ja ha recuperat també el nombre de novetats, especialment en l'àmbit de l'edició infantil i juvenil.

Enguany Bromera ha adquirit l'editorial Tàndem. Josep Gregori explica el perquè d'aquesta adquisició: 'El sector editorial no para de disminuir, tant en nombre de llibres com en facturació. Aquesta tendència no sembla tenir un punt d'inflexió ara per ara, i aquesta disminució de vendes a voltes se situa per sota del nivell de rendibilitat per subsistir. De manera que les empreses que es troben en aquesta situació només tenen dues sortides: o pleguen o s'absorbeixen. Nosaltres ens vam proposar de donar continuïtat a un segell important pel que fa a la literatura infantil, sobretot. El catàleg de Tàndem sempre ens ha agradat i sempre hem respectat la tasca de l'editora Rosa Serrano. De manera que el catàleg de Tàndem s'ha integrat al Grup Bromera, que ara és format per tres editorials i cinc segells (Bromera, Tàndem, Ànima Llibres, Algar i Ciento cuarenta).

L'altre grup editorial que s'ha conformat enguany és Tabarca. El propietari, Josep Llorens, explica el perquè de l'adquisició dels segells Marfil i Ecir: 'La crisi fa que el consum de llibres de text, lectures recomanades i material didàctic baixe. Això ha fet que algunes editorials amb una estructura més feixuga no hagen pogut continuar. Així ha estat com hem decidit adquirir aquests dos segells de prestigi, per les obres del seu fons i els autors, molt bons, que tenen. La situació de l'edició al País Valencià és molt dolenta. Això ens fa pensar que agrupar els segells ens pot donar més solidesa, sí més no per aconseguir de mantenir-nos en el mercat.'

Diversificar l'oferta literària per arribar a nous públics

Les editorials que han sofert més la crisi són les que s'han dedicat al món escolar, aparentment el més rendible i segur al País Valencià. Què ha passat, doncs? Jesús Figuerola apunta cap al creixement de la reutilització del llibre de text, però també a la pèrdua de prestigi social del llibre: 'Es diu que aquesta pèrdua de prestigi social es deu a la digitalització, però el llibre també ha perdut prestigi com a valor de transmissió cultural. Les xifres també són molt clares: la mitjana de lectors a Europa és d'un 70%, mentre que al País Valencià és del 56%. I en qüestió de vendes: només un 28% de catalans compren llibres en català al Principat, un 11% a les Balears i un 2% al País Valencià. Veient aquestes xifres, és clar que sobreviure editant en llengua catalana és complicat. I més encara si busques el públic fora de l'àmbit educatiu.'

Joan Carles Girbés és el director editorial de Sembra Llibres, una de les editorials que s'han fundat enguany. Professional format a Bromera i que en va ser el director editorial, ara ha fet el salt cap a la creació d'una editorial pròpia, juntament amb el cantant d'Obrint Pas, Xavi Sarrià, amb la voluntat de diversificar l'oferta literària com una via per a arribar a nous públics en català. Girbés reflexiona: 'L'oferta també genera demanda i d'aquesta manera podem arribar a nous públics, que vol dir arribar a més lectors. En conjunt, l'edició valenciana es troba massa focalitzada en el món de l'ensenyament, perquè ha estat l'àmbit més segur fins ara. Però els lectors quan deixen l'escola deixen de llegir en valencià i aquí tenim el gran problema: hem d'atraure aquests lectors amb obres variades i divulgatives per recuperar-los.'

Continua Girbés: 'Fins ara, fora del llibre educatiu, en valencià i des del País Valencià no hi havia gaire més, a banda de les col·leccions de narrativa de Bromera i de Tres i Quatre. Per això és important que hi haja aquest moviment d'editorials petites que, a diferència de fa unes dècades, avui naixem des d'una professionalitat que no tenien els joves que iniciaren els projectes editorials dels anys vuitanta, la majoria dels quals eren amateurs. Ara els impulsors d'aquestes petites editorials són formats, també tecnològicament, i això els dóna més garanties per a moure's. Són gent amb idees noves, complementàries, que busquen nous espais i nous lectors.'

'La millor manera de tenir una literatura normal és treballar amb normalitat. Hem de crear un país desacomplexat --diu Joan Carles Girbés--. En aquest sentit, estic especialment satisfet del llibre que hem publicat sobre l'accident del metro de València. Després de vuit anys, encara no se n'havia escrit cap i avui nosaltres podem oferir-ne un i escrit en valencià. De manera que me'n vaig a veure els llibreters i els explico que aquest llibre ha d'anar col·locat a la taula de novetats i a l'aparador, i no pas a la secció de llibres en valencià. Això sembla una obvietat, però al País Valencià no ho és. Cal un canvi d'hàbits, i pense que amb aquesta classe de llibres aconseguirem canviar els hàbits d'uns lectors que avui no llegeixen en valencià: oferint llibres atractius, d'actualitat, d'interès i que només els trobaran en valencià.'

Xavi Sarrià, ara convertit en escriptor i editor de Sembra Llibres, es preguntava fa poques setmanes en un article d'opinió a VilaWeb: 'Per què hi ha una massa de gent jove escolaritzada en la nostra llengua que ompli concerts de música en català però no participa en el món dels llibres? La resposta és complexa. Ara, crec que és més determinant el fet que una part ben important dels nostres joves percep els llibres en català com "allò que estudie" i no com "allò que m'agrada". És a dir, els costa --ens costa també a la meua generació-- de veure'ls com una eina útil per a expressar-se, emocionar-se, evadir-se, socialitzar-se, construir una identitat, aprendre del món o créixer com a persones. Un fet que s'agreuja amb la minorització i els prejudicis que arrossega la nostra llengua. Cal que hi reflexionem.'

La invisibilitat a les llibreries

Un dels problemes que té el llibre per a un públic adult en català és que a les llibreries del País Valencià aquests llibres són invisibles. 'Aquest és el gran problema --reconeix Jesús Figuerola--. Aquí sí que és greu la manca de voluntat política per a incentivar l'ús de la llengua.' I Joan Carles Girbés, complementa: 'Durant molts anys els llibres en valencià eren llibres prescriptius, que no calia mostrar-los per vendre'ls. De manera que es va anar associant el llibre en valencià al llibre d'escola i d'institut i, com a conseqüència d'això, es va anar tractant la literatura en valencià en general gairebé com un gènere. Mentalment, costa de trencar aquesta fragmentació tan marcada en el punt de venda. És un dels motius de la invisibilitat.'

'Per trencar aquesta invisibilitat --continua Girbés--, hem de treballar molt i molt coordinadament editors, llibreters, mitjans de comunicació…, per guanyar terreny en les llibreries i augmentar la venda. La realitat és dura, però els fets demostren que és superable.' Girbés ho pot dir per l'èxit més que significatiu del primer títol de la seva editorial, 'Totes les cançons parlen de tu', de Xavi Sarrià, que probablement acabarà l'any com a títol més venut del País Valencià i un dels més venuts a tot el país, amb cinc edicions i més de cinc mil exemplars venuts en vuit mesos. Així també, els quatre primers títols que ha editat ja compten amb reimpressions, símptoma que es continuen movent entre els lectors.

Un mercat de nou milions de lectors potencials

Les editorials del País Valencià tenen un mercat potencial de nou milions de lectors, però sovint arribar al Principat i a les Illes Balears no és gens fàcil. L'editorial Tres i Quatre ha tingut una presència continuada a tots els territoris de parla catalana perquè aquest és un dels seus compromisos bàsics. Algunes altres editorials hi han arribat associant-se amb editorials d'uns altres territoris, com ara Bromera, que comparteix la comercial Xarxa de llibres amb Angle i Cossetània. Diu Josep Gregori: 'Una editorial que publica al País Valencià que no tingui en compte el Principat es troba molt limitada. És clar que hi ha més competència a Catalunya, però el nivell de consum, tot i que minoritari, és molt més alt que no al País Valencià. És imprescindible de vendre a tot l'àmbit lingüístic.' Però arribar al Principat costa. 'Sí, diu Gregori, perquè hi ha unes barreres invisibles també.' Entre les barreres, les variants lingüístiques, que Gregori assegura que només es mantenen en l'àmbit infantil i no pas en la literatura per a adults.

Joan Carles Girbés, amb Sembra Llibres, ha assajat una altra estratègia, la de formar part del col·lectiu d'editors Llegir en Català. Editors de tots els territoris que s'ajuden els uns als altres: 'Aquesta és una manera de fer nostra, la de cooperar. I aquesta és la gran virtut de Llegir en Català, també, ens ajudem molt i sobretot ens ajudem a tenir presència en les llibreries de tots els territoris per arribar als lectors. Compartim informació i trenquem fronteres. No és fàcil, però cal tenir la convicció que a tot arreu trobaràs lectors.'

Jesús Figuerola, de Perifèric, encara mostra una altra opció: 'Les editorials petites, penso que només associant-nos ens en podem sortir (com hem fet ara Sembra Llibres, Onada, Andana i Perifèric, per fer una campanya conjunta de cara a Nadal). Cal col·laborar. Si aquestes editorials anem plegades, oferim en conjunt una cinquantena de llibres l'any, que ja és un nombre significatiu. Així podem optar a tenir una presència a Catalunya. D'altra manera, essent tan menudes, és molt difícil.'

Continua Figuerola: 'Per una altra banda, les editorials catalanes davant el minúscul mercat que significa el llibre en català al País Valencià, sembla que hagin desistit. Jo crec que els catalans donen per perdut el País Valencià. Però s'equivoquen. I ho dic perquè els vam convidar a la Plaça del Llibre, que vam celebrar fa poques setmanes, i no en va venir cap. La Plaça del Llibre no neix amb la voluntat de segregar, ben al contrari. Però potser pels càlculs de negoci no els compensa. Amb tot, és una veritable pena. Tot i que la Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, sí que va venir. El resum seria: a nosaltres ens costa molt d'arribar a dalt i a ells no els compensa de baixar.'

Objectius futurs

Quins són els objectius futurs? Jesús Figuerola, que és el president de l'Associació d'editors del País Valencià, respon: 'Fer-nos visibles. Dels 7.000 títols que es publiquen cada any en català, uns 900 es publiquen al País Valencià. Representem entorn del 13%. I tenim bons autors i bons llibres. Gairebé la meitat d'autors que publica Perifèric, per exemple, són del Principat. No sabem res de fronteres.'

I Joan Carles Girbés, en la mateixa línia, diu: 'Hem de seduir els lectors que saben llegir en català i no ho fan. És una funció social que també pretén augmentar l'índex de lectura. I això s'ha de fer des de molts fronts per fer visible i oferir una oferta variada, que ens permeti de trobar nous lectors i fidelitzar-los. Partim d'una realitat molt pobra. Hi ha molt per fer. Per no saber no sabem ni quins són els llibres més venuts en català a les llibreries del País Valencià. Tenir una llista és bàsic. Seria una eina important. I com aquesta, hi ha més coses petites que es podrien fer per sortir de la invisibilitat.'

Jesús Figuerola és optimista: 'Detectem cada dia que la cultura catalana al País Valencià és més viva que mai. L'eclosió de la música en valencià és important i es fan més recitals que mai i hi ha una població jove que s'hi ha enganxat. I en l'àmbit editorial també veiem que les presentacions i actes literaris amb els autors són a l'ordre del dia. Sí, això realment és nou, tot i que no sé si aquesta tendència es mantindrà i no recularà. Però sí que sé és que més enllà de la imatge que dóna la ciutat de València, que és la que es veu, per sota hi ha una gran vitalitat de la llengua. Som una cultura que existeix, però que sovint sembla invisible, perquè els qui manen no la promocionen, tot el contrari, la volen invisible.'

Men?ame