27.11.2014 - 13:07
De ben jove, vas començar escrivint poesia. Què podries dir-nos d’aquella experiència poètica? Continues escrivint-ne?
No recorde exactament quan vaig començar, però devia tenir 13 o 14 anys. Aleshores, vaig assistir a un recital de poesia i em va atraure molt aquella experiència. Tot i que en algun moment vaig escriure alguns contes, mai no vaig sentir el mateix amb la prosa. La meua dedicació a la poesia, després d’alguns poemaris, va acabar sobretot quan vaig començar el doctorat i a dedicar-me més a la investigació i a la docència. Tot i això, mai no he deixat d’escriure algun poema.
En acabar els teus estudis de secundària vas optar pels estudis de Filologia Catalana. Per què?
Durant el batxillerat vaig estar dubtant entre fer Història o Filologia. Finalment, el gust per la literatura es va imposar, encara que es podria dir que la meua especialització es mou entre l’anàlisi textual i la història de la cultura. Hi havia, com no, l’estima per la nostra llengua i la preocupació per la seua situació.
I, després, vas elegir el tema del teatre per a la teua tesi doctoral. Per què?
Triar el teatre va ser fruit d’una sèrie de circumstàncies entre les quals destacaria el fet que el director de la tesi, Vicent Simbor, em va proposar ocupar-me de l’estudi del teatre de Manuel de Pedrolo, proposta que em va semblar molt atractiva.
Què podries contar-nos de Manuel de Pedrolo com a autor teatral?
Pedrolo, en un context molt difícil, durant la segona meitat dels anys cinquanta i els inicis de la dècada dels seixanta, va oferir un conjunt d’obres molt innovadores, molt rupturistes, que ofereixen tota una reflexió sobre la llibertat i el coneixement. Recomane rellegir obres com Homes i no o L’ús de la matèria.
Has continuat especialitzant-te en dramatúrgia i no sols des d’una perspectiva teòrica, ja que vas ser director de l’Aula de Teatre de la Universitat de València. Què hi ha del teu pas en aquest àmbit?
Van ser anys molt intensos i molt importants per a la meua formació. Ser director de l’Aula de Teatre em va permetre conèixer de primera mà el funcionament i la gestió de l’activitat escènica, tant des del vessant de la creació com des de la posició del productor i del programador. L’Aula de Teatre, en aquella època (1994-2002), comptava amb la desapareguda Sala Palmireno i allà vam poder oferir als estudiants i al públic en general una programació atractiva. També van ser uns anys en què es va consolidar el grup de teatre de la Universitat de València, el qual s’havia posat en marxa poc abans. Estem a punt de celebrar els seus 25 anys.
Crec que vas crear un grup teatral també, no? Podries parlar-nos-en?
En acabar el període al front de l’Aula de Teatre, vaig crear, amb la companya Maria Conca, un grup format per estudiants de Filologia Catalana, el qual va funcionar durant set cursos. Va ser també una experiència molt enriquidora, ja que en aquesta ocasió vaig treballar de manera més directa tot el procés de la creació, encara que ens movíem en un terreny molt amateur i amb recursos mínims.
