19.11.2014 - 10:40
El fiscal general de l’estat, Eduardo Torres-Dulce, ha presentat a la junta de fiscals de sala una querella contra el president de la Generalitat, Artur Mas, la vice-presidenta Joana Ortega i la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, pels delictes d’usurpació de funcions, malversació, desobediència i prevaricació, segons fonts de la fiscalia. La proposta de Torres-Dulce la debaten ara els vint-i-quatre fiscals de sala presents a la reunió, que exposaran els seus arguments però no votaran cap proposta concreta.
Les mateixes fonts apunten que la reunió pot ser o molt breu o molt llarga, depenent de si la Junta accepta d’entrada el criteri del fiscal general de l’estat o bé si presenta objeccions.
La reunió d’avui és conseqüència de la guerra oberta entre Torres-Dulce i els del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que es va fer evident dilluns, quan els va ordenar de presentar la querella malgrat que s’hi havien negat. Finalment, la fiscalia catalana ha preparat la querella per si en la reunió d’avui Torres-Dulce li manté la imposició.
L’opinió unànime de la Fiscalia Superior de Catalunya és que no s’hauria de presentar cap querella contra Mas i el govern català. Tot amb tot, ahir anava enllestint el text perquè si el fiscal general de l’estat li ordena avui de presentar-la pugui fer-ho immediatament.
Segons fonts de la fiscalia catalana, la querella es basaria en les indicacions que pugui aportar el fiscal general de l’estat respecte de l’esborrany que ja va enviar la setmana passada. Serà el fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, o algun altre fiscal adscrit al TSJC, qui la signarà. Sembla poc probable que ho faci directament Torres-Dulce ni cap fiscal de Madrid, perquè això evidenciaria, encara més, el divorci entre les cúpules fiscals catalana i l’espanyola.
Què ha passat aquests últims dies?
L’esborrany inicial de Torres-Dulce, dirigit contra Mas i alguns consellers i que assenyalava tot de delictes, com ara prevaricació, malversació de fons públics i desobediència, va ser totalment rebutjat pels fiscals catalans. En la reunió de dimecres passat, Torres-Dulce va deixar a criteri dels fiscals catalans l’orientació de la querella, i fins i tot va obrir la porta a no presentar-la. Semblava que finalment només se’n presentaria contra Mas i la vice-presidenta, Joana Ortega, pel delicte de desobediència.
Divendres, la majoria de la junta de fiscals catalans considerava que no hi havia arguments per a presentar-la, mentre que una minoria encara defensava de presentar-la només contra Mas i pel delicte de desobediència. Durant el cap de setmana, els redactors de la querella van ensopegar amb prou dificultats a l’hora d’argumentar amb bases jurídiques sòlides la suposada desobediència de Mas, car no hi ha cap acte jurídic ni administratiu per part del president de la Generalitat, ni tampoc cap mandat exprés del Tribunal Constitucional (TC) alertant de les conseqüències d’un possible incompliment.
Sobre això, hi ha fonts que recorden que la prohibició de la consulta, primer, i del procés participatiu, després, van ser actes formals del TC, que suspèn cautelarment de manera automàtica qualsevol fet impugnat pel govern espanyol. Però no hi ha cap sentència del TC que suspengui el procés del 9-N, sinó una resolució que admet a tràmit els recursos del govern espanyol i, per tant, que suspèn provisionalment els plans de la Generalitat.
Quan van començar a redactar el text i a estudiar la jurisprudència sobre la qüestió, els dubtes van créixer. Finalment, dilluns els nou fiscals van decidir d’oposar-se a la interposició de la querella.
Però la resposta de Torres-Dulce no va trigar a arribar: fent valer la superioritat jeràrquica, la querella s’havia de presentar tant sí com no. I per reforçar aquesta posició, va convocar avui la junta de fiscals de sala.
Al damunt, enmig de la batalla entre fiscalies, el PP ha acusat els fiscals catalans de ser ‘contaminats per l’ambient nacionalista’. Per una altra banda, la Unió de Fiscals Progressistes espanyola no entén els canvis de criteri de Torres-Dulce i considera ‘significativa’ la negativa de presentar la querella per part dels fiscals catalans. El president d’aquesta associació, Álvaro García, recordava ahir que mai no s’havia hagut de recórrer a la junta de fiscals de sala per una qüestió d’aquesta transcendència i destacava que aquest òrgan serveix perquè els fiscals puguin fer visible la seva oposició a una ordre superior.
La decisió que prengui aquesta junta no és vinculant. I si el fiscal general de l’estat decideix de presentar la querella, l’acatament de la Fiscalia Superior de Catalunya sembla inevitable.
