18.11.2014 - 06:00
Té quaranta anys i és el candidat d’Esquerra Unida a la presidència de la Generalitat Valenciana des de fa pocs dies, després d’haver guanyat unes primàries amistoses amb la coordinadora general, Marga Sanz. Ignacio Blanco (Algemesí, 1974) ha abanderat des de les corts algunes lluites contra la corrupció del PP, i ara anhela que una alternativa d’esquerres faci fora el partit d’Alberto Fabra de les institucions. Queden sis mesos, i en aquest temps no descarta pas d’arribar a acords amb Podem, que, tot i no tenir ni cara visible, podria esdevenir la tercera força, segons les enquestes.
—Heu arribat a ser candidat a la presidència de la Generalitat per EUPV tot i no ser del Partit Comunista.
—El PC és la principal organització dins d’Esquerra Unida, i hi té molt de pes. Però s’identifica Esquerra Unida amb el PC com si no hi haguera més pluralitat, i no és cert. La majoria dels afiliats d’EU no militen al PC. Per tant, no era descartable aquest resultat. Dir si hagués estat més fàcil guanyar essent del PC és fer política-ficció. Però hi ha gent del PC que m’ha donat suport, i el resultat ha estat democràtic. No sóc del PC, però s’ha vist que això no era determinant.
—Substituint Marga Sanz feu visible un relleu generacional que també s’ha fet evident aquests dies amb la renúncia de Cayo Lara com a candidat d’IU a la presidència espanyola. Li feia falta aquest canvi, a Esquerra Unida, per no restar desbancada?
—Sí, però no es tracta només d’un relleu generacional. Entenc que si em voten és per la meua feina i la capacitat que puga tindre de connectar amb els ciutadans d’esquerres, més enllà de l’edat. De la mateixa manera que si Alberto Garzón és finalment el candidat a la presidència del govern espanyol (com ho espere, i estic segur que passarà), ho serà per la seua capacitat política, no únicament perquè siga jove. Això és una qüestió accessòria.
—Però ha arribat saba nova per sacsejar el partit.
—Representem una generació que no va viure ni el franquisme ni la transició i que és víctima de la desocupació, l’explotació laboral i la pèrdua de drets. Demostra que Esquerra Unida té futur i moltes coses a dir encara. I tenim una capacitat demostrada durant el temps que hem militat i en aquesta legislatura a les Corts Valencianes.
—Al maig hi haurà eleccions. I us passa per davant a les enquestes una formació que no té ni candidat.
—Crec que aquest fenomen té un vessant positiu: que tenim una coincidència important amb Podem pel que fa a les propostes programàtiques. Ens alegrem que hi haja més gent que considere necessari lluitar contra els privilegis de la casta política —de la qual no hem format part mai—, contra privilegis de la casta econòmica i que vol recuperar la sobirania popular lluitant contra l’aplicació del pensament neoliberal en forma de retallades i supressió de drets.
—…
—Ara mateix només hi ha enquestes, que mesuren un estat d’ànim. Hi ha una pulsió clara contra el bipartidisme i a favor d’una opció emergent que té una gran projecció mediàtica i que encara no ha tingut temps ni de confirmar ni de decebre les expectatives. Això també és una oportunitat per a EUPV. Nosaltres tenim una trajectòria, un bagatge, un treball demostrat, una honestedat, i el desafiament és fer valdre això els sis mesos que queden fins a les eleccions. Amb l’avantatge que nosaltres sí que tenim candidatures i programa, podem respondre sobre què faríem, qui farà què i podem avalar aquestes persones. Pot haver-hi més pluralitat a les corts amb l’entrada de Podem, però això no ha d’anar en detriment d’EUPV, que en aquesta legislatura ha demostrat la seua fiabilitat, constància i fermesa en la defensa dels drets dels treballadors i del País Valencià.
—Pot ser que la irrupció de Podem faci impossible el tripartit que havia de fer fora el PP.
—No ens ha agradat mai el terme ‘tripartit’. Fa entendre que hi haurà un candidat del PSPV-PSOE a qui donarem suport altres forces polítiques, i nosaltres no tenim aquest punt de vista. Tenim una proposta que creiem que és la que pot defensar millor els interessos de la majoria social i atendre millor les necessitats de la gent. Aspirem a guanyar. Una altra qüestió és que tenim un compromís absolut per a desallotjar el PP de les institucions, i que això requereix diàleg amb les altres forces polítiques, d’acord amb la correlació que resulte de les eleccions. No renunciem a res. I garantim que estem disposats a dialogar amb totes les forces polítiques per fer fora el PP. Ni per acció ni per omissió no permetrem que continue governant. Però les opcions seran diverses i dependran d’una negociació programàtica que voldrem fer amb transparència.
—Els acords amb altres formacions serien post-electorals, doncs, o pot haver-hi algun acord previ per a configurar una candidatura amb altres forces?
—No tanquem la porta a un acord amb les forces amb les quals compartim propostes programàtiques i amb les quals coincidim en les mobilitzacions socials. Amb Podem, hi tenim coincidències i no tanquem la porta a un acord. Però no s’ha formulat de manera clara aquesta opció, i Podem encara no s’ha organitzat ni ha pres decisions sobre què farà al País Valencià. Nosaltres no aturarem la nostra feina per això. Al contrari, cada dia fem esforços i contribuïm al canvi perquè el 24 de maig el PP perda la majoria i sobretot perquè hi haja una alternativa d’esquerres que no reproduesca les mateixes polítiques.
—Heu presentat un decàleg per a posar fi a l’hegemonia del PP. Proposeu, per exemple, una auditoria del deute públic. Com es faria?
—Ha de ser ciutadana i pública, és a dir, transparent. Que no siga simplement una qüestió tècnica, sinó amb la participació de les organitzacions que lluiten pels serveis públics i drets socials És un problema realment greu. El deute ha assolit unes xifres tan elevades que hipoteca el futur del govern i la seua capacitat d’acció. S’ha de destriar quina part és legítima i quina il·legítima: quina és deguda a la usura de les entitats financeres, quina a sobrecostos injustificats, quina a trames de corrupció, quina a projectes ocultats a la ciutadania… I determinar també el dèficit de finançament estructural que ha generat un deute històric, perquè els valencians, com els catalans, estem marginats respecte de la mitjana de l’estat. Una volta determinat el deute il·legítim, s’hauria de prendre una decisió política sobre què fer-ne, i prendre-la amb responsabilitat, perquè ens hi juguem el sosteniment dels nostres serveis públics. Jo crec que s’hauria de plantejar com a mínim una moratòria i fins i tot una quitança, perquè no es podrà pagar. El deute de la Generalitat Valenciana és de vora quaranta mil milions d’euros: representa més pressupost per al servei del deute en el pressupost del 2015 que la Conselleria d’Educació. Això és insostenible. I continuar pagant i no assumir que hi ha un problema polític que s’ha de resoldre políticament és una greu irresponsabilitat.
—Fer l’auditoria així forma part de la nova manera d’entendre la política, més a prop de la gent?
—S’ha d’omplir de contingut la paraula democràcia. Significa ‘govern del poble’, però si baixes al carrer i preguntes, ningú no creu que governe el poble. Governen els bancs, els grans poders econòmics, els polítics corruptes, però no el poble. Perquè governe el poble caldrà, d’una banda, recuperar la credibilitat de les institucions, regenerant-ne la composició i apartant-ne els polítics corruptes; i d’una altra banda, donar a la gent la possibilitat de participar-hi de manera efectiva. Cal afavorir la possibilitat de fer ILP, de poder utilitzar la fórmula del referèndum, d’establir vies de participació de la ciutadania organitzada fins i tot a les corts. Una manera és l’auditoria del deute, que seria un dels projectes polítics més ambiciosos i necessaris que caldria afrontar la legislatura vinent. I, en compte de fer-la únicament els partits, caldria deixar-hi participar la ciutadania.
—També proposeu una comissió de la veritat sobre el govern del PP. En què consisteix?
—El terme ‘comissió de la veritat’ s’inspira en el que s’ha fet després de règims que han vulnerat drets humans per saber què havia passat, amb la màxima que cal conèixer la història per a no tornar a caure en els mateixos errors. Més enllà de les responsabilitats penals. Partim del supòsit que ací no hem tingut un grapat de casos de corrupció sinó un sistema de corrupció massiva dins el PP que perdura des de fa vint anys. Molts dels casos de corrupció que es coneixen o es podrien conèixer ja hauran prescrit penalment. No es podrà anar als tribunals ni perseguir els corruptes perquè seran emparats pel codi penal. Però entenem que és molt important per al poble valencià i per a la credibilitat de la democràcia que se sàpiguen els fets, que se sàpiga què ha passat, qui ha tingut un comportament poc ètic que ha generat una pèrdua de recursos públics, perquè no es torne a repetir. Seria com una comissió d’investigació no centrada en un cas concret sinó en tota una època. La gent ho necessita i ens ho diu: ‘Entreu i aixequeu les catifes.’ Nosaltres no tenim gens de por de fer-ho perquè no tenim res a amagar.
—Parleu de vint anys, i en tot aquest temps això no ha passat factura al PP.
—Tal vegada perquè el PP ha sabut fer un discurs amb el qual es va identificar una època de triomfalisme, un suposat èxit econòmic que la bombolla immobiliària i urbanística va fer que alguns s’imaginassen que era cert. S’ha demostrat que era un miratge. Tenim altes taxes de desocupació, precarietat i desindustrialització, molt més altes que la resta de l’estat. Això és molt pitjor amb una Generalitat completament endeutada, amb poca capacitat d’acció i un autogovern devaluat. Jo crec que la gent ha obert els ulls i per això el PP ha perdut l’hegemonia social i, n’estic convençut, també la majoria electoral.
—A IU també l’ha esquitxat algun escàndol. Tenim el cas de Willy Meyer, que va haver de dimitir per les SICAV a Luxemburg, i el de les targetes opaques de dos representants a Caja Madrid…
—Hi ha dues grans diferències. La primera és que no n’hi ha hagut cap cas al País Valencià. Anem a unes eleccions on ningú no pot parlar de cap cas de corrupció, sospita ni encausat que afecte cap company i encara menys cap dels nostres candidats. Estem completament nets. D’una altra banda, els casos que comentes han estat clarament respostos amb una actuació política ferma i decidida. El de Willy Meyer, que més que un cas de corrupció és un cas d’incoherència personal, tan bon punt es va saber va deixar el càrrec d’eurodiputat. I els responsables de l’actuació a Caja Madrid ja són fora d’IU. No estem completament deslliurats que puga haver-hi algun cas d’aquests, perquè som una organització formada per éssers humans. La gran diferència respecte del PP i alguns altres partits és com actuem quan se sap un cas així: en compte de protegir-ne els responsables, els exigim que abandonen el càrrec i els expulsem de l’organització.
—Quin és l’objectiu prioritari d’EUPV?
—L’ocupació de qualitat. I per a això cal canviar el model productiu. Per nosaltres l’economia és el principal conflicte que hi ha ara mateix. Per damunt de conflictes polítics, creiem que hi ha un conflicte de classes, en què la majoria dels ciutadans està desposseïda de drets i una minoria s’aprofita de la crisi per canviar la correlació de forces, modificar legislacions i devaluar els drets salarials i socials de la majoria. Aquesta és la qüestió més important que hem d’abordar des d’una perspectiva clarament d’esquerres. No renunciem a la dialèctica esquerra-dreta. Al contrari, creiem que és més vigent que mai.
—El Principat de Catalunya es troba immers en el procés sobiranista i a l’estat espanyol s’ha obert el debat sobre l’organització territorial. Quin és el model de país que voleu per al País Valencià?
—Nosaltres defensem, per una banda, la identitat nacional del País Valencià, dins el fet que compartim una llengua i una cultura amb els Països Catalans. Al mateix temps, defensem una república federal plurinacional i solidària, sempre que vulguen els pobles de l’estat espanyol. Tot parteix del reconeixement del dret d’autodeterminació per a tots els pobles de l’estat. La nostra proposta és d’un estat federal descentralitzat que reconega l’existència de diverses nacions i, per descomptat, que siga plurinacional i plurilingüe. En aquest sentit, en el debat català som ferms defensors de la possibilitat de convocar un referèndum legal i que el poble català decidesca el seu estatus, sense ingerències ni amenaces i respectant-ne el resultat. En el cas del poble valencià, no hi ha el mateix procés, però no renunciem a res. També defensem els trets identitaris del poble valencià i volem reforçar-ne l’autogovern, que en aquests moments és molt minvat per la política del PP, que governa mirant a Madrid i agenollant-se a les imposicions de Rajoy, que menysprea la nostra llengua i la nostra cultura.
