16.11.2014 - 15:00
Antoni Maria Badia i Margarit fou l’introductor de la lingüística catalana a la universitat després de la guerra de 1936-1939. D’això en tenen un bell record filòlegs eminents com ara Germà Colón, Joan Veny i Gabriel Bibiloni, que foren alumnes seus.
VilaWeb els ha entrevistats darrerament, dins la sèrie ‘Llengua viva‘. Tot seguit us oferim l’opinió d’aquests tres lingüistes sobre el seu mestre.
Joan Veny: ‘Va començar a fer classe en català quan encara era prohibit’
«Va ser el meu mestre. Me l’estimo molt. Gràcies a ell he seguit aquesta carrera universitària. Ens hem avingut molt. I és admirable, perquè és l’autor de dues gramàtiques normatives (la darrera molt interessant) i d’una gramàtica històrica modèlica.
[…]
Ensenyar la llengua catalana en aquells anys [franquisme] era molt difícil. La llengua a la universitat hi entrava per retxilleres. El doctor Badia cada quinze dies feia un seminari en què els alumnes explicàvem un tema determinat de català. Més tard, quan ell explicava gramàtica històrica catalana, l’explicava en castellà, però aviat va reservar el darrer quart per explicar-la en català. Això convé que se sàpiga, perquè realment hi ha hagut un procés molt lent de recuperació de la nostra llengua. El català era totalment prohibit.
[…]
A la Universitat de Barcelona vaig trobar un ambient molt favorable al català. Tot i ser una llengua perseguida, censurada i menystinguda, hi havia un cercle intel·lectual que l’estimava, que la cultivava, que la protegia. I, sobretot, em va animar el fet de tenir un professor jove, dinàmic i intel·ligent, que era el professor Badia, amb qui vaig anar establint una gran amistat. Ell va veure que m’interessava de debò la llengua, vaig tenir bones notes en les assignatures que ell explicava
[…]
En tornar de Lovaina vaig pujar de categoria: d’ajudant vaig passar a adjunt provisional i després a adjunt titular, que significava que havia de substituir el professor Badia quan ell no hi era (i això passava sovint, perquè viatjava molt). El professor Badia també em va fer l’encàrrec de les classes de lingüística romànica, una assignatura realment difícil, tant per al professor com per als alumnes, però que va implicar aprofundir la meva solidesa formativa.»
Podeu llegir tota l’entrevista a Joan Veny ací.
Germà Colón: ‘Li interessava tot’
«Ha estat el meu mestre. Ell em va donar l’empenta definitiva cap a la llengua. Sempre l’he admirat. Si pogués fer-ne una petita reserva diria que tot li interessava: ara ve l’estructuralisme, ara la història de la llengua, ara això, ara allò… I sempre s’hi abocava, en lloc d’aprofundir en una línia.
[…]
Vaig fer tota la carrera amb el doctor Antoni M. Badia i Margarit, que va ser qui em va engrescar en l’estudi de la llengua. […] L’any 1954 presento la tesi sobre dialectologia, guiada pel doctor Badia. La vaig defensar a Madrid, perquè en aquella època només es podia fer així.
[…]
Badia, que era professor de castellà, quan podia deixava anar explicacions sobre la llengua catalana.»
Podeu llegir tota l’entrevista a Germà Colón ací.
Gabriel Bibiloni: ‘Sempre defensava les tesis més favorables a la unitat de la llengua i de la nació’
«És el meu professor admirat i respectat, per la seva ciència, per la seva amabilitat i pel seu tarannà profundament civilitzat i europeu. En el debat, la seva correcció i caràcter dialogant no li impedia de defensar sempre les tesis més favorables a la unitat de la llengua i de la nació. Em va dirigir la tesi doctoral en un moment en què era rector de la Universitat de Barcelona i estava absorbit per mil ocupacions.
[…]
Una de les vivències més fascinants de la meva vida va ser precisament el descobriment de la meva llengua, una cosa que va passar quan jo tenia setze o disset anys. […] Desitjós d’aprendre’n coses [sobre la llengua], vaig anar a la biblioteca pública de Mallorca i vaig cercar les gramàtiques. N’hi havia unes quantes i en vaig triar una d’en Badia Margarit, una gran gramàtica escrita en castellà, de l’editorial Gredos. Vaig ser el primer de llegir-la perquè els llibres d’aquella col·lecció tenien els plecs sencers i vaig haver de separar-los amb un ganivet. Em va agradar moltíssim, la vaig devorar. Es pot dir que vaig aprendre català amb aquell llibre del professor Badia i Margarit. I qui m’ho havia de dir que seria professor meu, un dels més admirats, i el director de la meva tesi doctoral?»
Podeu llegir tota l’entrevista a Gabriel Bibiloni ací.
Informació relacionada: El ‘Petit atles lingüístic’, una recerca de més de seixanta anys
