I m’és grat lo nom de qui

I m’és grat lo nom de qui

—sigui tort o sigui fi,

vingui a peu de Marratxí,

de Coforb o del Montgrí—

s’obre sempre a tot jardí

sempre i quan s’hi pugui dir.

Blanca Llum Vidal

(Uns versos de llibertat de cap i de cor i de cos i de tot. I una imatge d’aigua, d’aigua viva i d’aigua clara perquè això que passa per aquest nostre país és cristal·lí i senzill i de veritat com aquesta aigua: n’estem fartíssims i volem, ja, començar de nou.)