09.11.2014 - 06:00
I m’és grat lo nom de qui
—sigui tort o sigui fi,
vingui a peu de Marratxí,
de Coforb o del Montgrí—
s’obre sempre a tot jardí
sempre i quan s’hi pugui dir.
Blanca Llum Vidal
(Uns versos de llibertat de cap i de cor i de cos i de tot. I una imatge d’aigua, d’aigua viva i d’aigua clara perquè això que passa per aquest nostre país és cristal·lí i senzill i de veritat com aquesta aigua: n’estem fartíssims i volem, ja, començar de nou.)