17.10.2014 - 11:43
Ara fa uns quants anys, algú a qui no m’agrada gaire recordar va tenir la genial idea que de la regió de Languedoc-Roussillon se n’havia de dir Septimanie, i ara ens trobem que es reuneixen a Narbona l’alcalde de la ciutat, el seu homòleg de Montpeller i l’adjunt de l’alcalde de Tolosa i arriben a la conclusió que seria magnífic que la nova regió resultant de la fusió del Languedoc-Roussillon i Midi-Pyrénées se’n digués, simplement, Languedoc; salta a la vista que als alcaldes de Narbona i de Montpeller no se’ls ha acudit pas observar al seu convidat tolosà que si l’antiga regió es deia Languedoc-Roussillon era, simplement, perquè incloïa uns territoris situats més enllà del massís de les Corberes que sempre ha estat el límit meridional del Llenguadoc; en la reunió també hi va participar Convergència Occitana, és a dir, una coordinadora d’entitats occitanistes de Tolosa; bé, si mai se’ls acut baixar a les nostres terres a demanar-nos solidaritat i comprensió, sempre podrem aprofitar per recordar-los on és el límit entre Catalunya i el Llenguadoc, en fi què hi farem si de geografia no en saben; evidentment, també ens podem dedicar a explicar la reunió de Narbona a tots els catalans —majoritàriament del sud— que es moren de ganes d’interpretar el paper de Lawrence d’Occitània.
Segons l’Indépendant, un 40% dels catalans voldria una regió catalana, un fet, com és obvi, tan irrellevant com el desig de molts pares d’escolaritzar els seus fills en català; no crec pas que es pugui aconseguir una regió catalana, perquè això aniria contra la lògica franco-francesa, però ja m’agradaria que, a partir d’aquesta reivindicació, es pogués organitzar a la Catalunya Nord un moviment de “gorres vermelles” perquè, en cas contrari, ens trobarem com en el cas de la Septimanie, protestant per una fotesa com és el nom d’una regió dissenyada a París sense tenir en compte per a res les realitats geogràfiques, històriques i culturals del terreny on s’ha d’aplicar, perquè cal tenir-ho clar, les coses no millorarien pas gaire si la nova regió de Tolosa passés a dir-se Languedoc-Catalogne o potser algú creu que en el Midi-Méditerranée o Pyrénées-Méditerranée de Jean-Marc Pujol es podria parlar en català als plens de l’ajuntament de Perpinyà? O que als Pyrénées-Languedoc-Roussillon Louis Alliot deixaria de defensar-hi la seva autarquia hexagonal xenòfoba i racista? O algú s’ha preguntat fins on pot arribar el respecte a la llengua i la història dels catalans que el senador Francesc Calvet ha demanat per carta a Manuel Valls?
Tanmateix, no hem de ser pas pessimistes, si a París no els fa peça, això del Languedoc quedarà tan arxivat i oblidat com la lamentable Septimanie, i si a Narbona, Montpeller o Tolosa els sap greu, que s’hi posin fulles; d’altra banda, si a Tolosa identifiquen la seva regió amb el Llenguadoc, igual s’obliden de les comarques catalanes cosa que, tenint en compte el paper de sucursal de París que tenen les institucions regionals, igual ens va bé i tot.
En fi, només hi ha una república disposada a reconèixer la identitat de la Catalunya Nord, el problema només és que la seva creació depèn de què passi el proper 9 de novembre.
Xavier Deulonder i Camins ( Dl013 d’octubre del 2014)
deulonder@hotmail.com
Aquí podeu reaccionar, donar opinió o informació complementària vostra.
