29.08.2014 - 12:20
A diferència del que s’esdevé al Sud, a Catalunya Nord no hi ha pas espoli fiscal per part del govern francès sinó que, al contrari, és molt probable que París s’hi gasti molts més diners dels que hi obté, una cosa del tot lògica tractant-se d’una regió no gaire desenvolupada, on les principals activitats econòmiques són l’agricultura i el turisme.
Les comarques del Rosselló, el Conflent, el Vallespir, la Cerdanya i el Capcir s’han empobrit perquè la frontera de 1659 les ha aïllades de la resta de Catalunya, una de les poques regions de la Mediterrània on, al segle xix, s’hi va donar un procés de revolució industrial; ara bé, sent generosa amb les inversions en serveis i infraestructures, França ha aconseguit fer-ho oblidar i, així, ha assolit la integració de molts nord-catalans al projecte nacional francès, que obria la possibilitat a triomfar en una ciutat cosmopolita com París, la qual, fins a la fi de la II Guerra Mundial, tenia la mateixa nomenada que ara té Nova York.
Doncs bé, podem estar segurs que allà on les gran retallades que ha de fer el govern francès —encapçalat per Hollande i Valls o per qui sigui— es notaran primer serà a les regions allunyades dels centres econòmics de França, que, com sabem, son les àrees de París i de Lió, la qual cosa posarà fi al pacte tàcit que ha estat vigent fins ara a la Catalunya Nord de renúncia a la pròpia llengua i cultura a canvi de rebre diners d’un estat que es podia permetre mantenir zones deficitàries perquè era ric.
Dissortadament, la primera força que es beneficiarà d’aquest descontent social serà el Front National, però, és clar, l’objectiu de Marine Le-Pen no n’és pas cap d’altre que mantenir l’actual model d’estat francès, una cosa del tot impossible, perquè vés d’on traurà els diners per poder eixugar l’immens dèficit de la hisenda pública, i no crec pas que les seves mesures de proteccionisme a ultrança i d’autarquia serveixin per a res més que per agreujar encara més la situació, afegint-hi a més que la seva actitud xenòfoba i racista portarà a un deteriorament total de la imatge de França a Europa i el món.
L’esfondrament del sistema públic francès i el previsible auge del Front National auguren temps durs a la Catalunya Nord, ara bé els catalanistes han de debatre la manera de com enfrontar-s’hi i de com presentar-se com a alternativa a un model caduc, cosa que, evidentment, només serà possible si triomfa el procés d’emancipació nacional iniciat al sud de les Alberes, perquè no és pas que sense Catalunya Nord no hi haurà independència, sinó que sense independència —del Sud— no hi haurà mai Catalunya Nord, entenent per tal, un país català que recuperi la seva llengua, cultura i identitat, així com pugui participar del desenvolupament econòmic de Barcelona i, per tant, deixi de necessitar la tutela d’un estat intervencionista i omnipresent per poder sobreviure.
Xavier Deulonder i Camins (Dl 25 d’agost del 2014)
deulonder@hotmail.com
NOU: aquí podeu reaccionar o donar opinió o informació complementària vostra.
