11.07.2014 - 14:58
Toni Gisbert, secretari d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), i Esteban Ibarra, president del Movimiento contra la Intolerancia, i portaveus de l’acusació popular en el judici de l’anomenada ‘Operació Panzer’ –l’acusació és formada per ACPV, Movimiento contra la Intolerancia, Ca Revolta, Jarit, CEAR-PV, EUPV, Bloc i Esquerra Republicana– han expressat avui en conferència de premsa l’alarma social que crea l’augment de la violència feixista al País Valencià. Els han acompanyar diputats i eurodiputats de Compromís, EUPV, PSPV i ERC.
Gisbert ha assenyalat que les dades disponibles apunten a un creixement dels delictes d’odi –violència causada per motius ideològics i de discriminació racial i d’orientació sexual– en el País Valencià per sobre de la mitjana estatal, una tendència que es manté des de fa anys. També avisen d’una menor presència de casos d’agressions a bens immobles –seus d’organitzacions– a favor d’un major percentatge de casos d’agressions verbals i físiques a persones. I finalment denuncien l’aparició i augment progressiu d’agressions a plena llum del dia, amb testimonis i en espais amb càmeres de vídeo, arribant a donar-se fins i tot el cas de la gravació de l’agressió per part dels agressors i la distribució de les imatges per les xarxes socials. En aquest sentit, no només estem parlant d’un augment quantitatiu dels casos, sinó d’una deriva del perfil d’aquests cap a una major violència i una més gran impunitat.
Gisbert ha apuntat la creixent alarma social que provoca que des de la transició, al País Valencià, la violència feixista gaudesca d’un clima d’impunitat, la qual constatem que és la causa primera del seu augment: la impunitat anima els violents. El diagnosi de la situació es completa amb una última constatació: la impunitat té un motiu, i és la passivitat de les forces de seguretat de l’estat (FSE) i de la delegació de govern, així com de les institucions valencianes. Conseqüentment, segons l’acusació popular del cas, la solució comença per exigir a les FSE, a la delegació del govern i a les institucions valencianes que trenquen amb aquest clima d’impunitat, i siguen les primeres en denunciar la violència i promoure la protecció dels agredits i la condemna dels agressors.
Per això Gisbert ha anunciat que s’ha demanat a la delegació de govern una reunió per a poder tractar el tema, i començar a posar-li solució.
Cas Panzer
D’altra banda, Ibarra ha destacat la importància del judici de l’anomenat ‘cas Panzer’ que ha de començar dilluns, perquè es tracta d’una organització d’ideologia nazi –com expressen els seus propis escrits–, amb una organització estructurada i jerarquitzada, caracteritzada per la possessió d’un important arsenal d’armes –algunes de les quals prohibides– i una explícita voluntat d’exercir la violència per motius d’odi –expressada de manera inequívoca en les converses telefòniques gravades, que arriben a parlar de l’organització de ‘caceres’ contra persones per motius d’odi ideològic, racial i d’orientació sexual–.
Per aquest motiu, Ibarra s’ha preguntat perquè aquest judici no té lloc en l’Audiència espanyola si, com els mateixos informes de la guàrdia civil afirmen, es tracta d’un grup organitzat que pot ser definit com a terrorista o amb voluntat terrorista. Ibarra també ha afirmat que l’acusació popular espera que el judici aclaresca, entre d’altres punts pendents de clarificació: la procedència de les armes i la identitat dels proveïdors; el mapa de distribució de les armes; i la causa per la qual la guàrdia civil va destruir les armes incautades i en quin punt es va trencar la seua custòdia judicial.
Eurodiputats i diputats, junts
Els portaveus de l’acusació popular han anunciat també l’inici d’una dinàmica de treball amb els representants polítics per tal d’elaborar i executar una estratègia política global i coordinada de denúncia de la situació que pateix el País Valencià i de la responsabilitat en aquesta de les FSE, la delegació del govern i les institucions valencianes. En aquest sentit, han pres la paraula els diputats de les Corts Valencianes, el congrés espanyol i el Parlament Europeu que acompanyaven els portaveus en la compareixença. Hi han estat presents Marga Sanz, d’EUPV (acompanyada de Ricardo Sixto, diputat al congrés espanyol, i d’Amadeu Sanchis, regidor de l’Ajuntament de València); Jordi Sebastià, de Compromís (també era present Joan Baldoví, diputat al congrés); Jose Luis Ábalos, del PSPV-PSOE (acompanyat de Verónica López, secretària nacional de Justícia del partit); i Joan Tardà, d’Esquerra Republicana (també era present Agustí Cerdà, president d’ERPV).
Els diputats han demanat la personació de la Generalitat Valenciana en el cas, han expressat el seu suport a l’acusació popular i s’han compromès a impulsar iniciatives en els parlaments valencià, espanyol i europeu per denunciar la situació que pateix el País Valencià i les seues causes.
