Pau Carrió estrena al Grec una revisió de ‘Enric V’ de Shakespeare

  • A càrrec de la Kompanyia del Lliure · L'estrena és avui al Teatre Lliure de Gràcia

VilaWeb
ACN
09.07.2014 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La Kompanyia del Lliure representa un dels clàssics de William Shakespeare en versió de Pau Carrió, que ha titulat ‘Victòria d’Enric V’. L’estrena, dins el Festival Grec, es fa avui al Teatre Lliure de Gràcia, on més endavant l’obra farà temporada. Pol López és Enric V que, en el muntatge de Carrió, fa reflexionar sobre el valor de la victòria.

Aquesta setmana el Grec també presenta la coproducció de circ musical ‘Disbarat!’ amb la Cacophonic Pictures Orkestar, al Mercat de les Flors, i una experiència de teatre-document de Roger Bernat sobre les lluites dels treballadors de Numax i Fagor, amb el públic convertit en elenc de l’espectacle: ‘Numax-Fagor-plus’ s’escenifica al Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Pau Carrió signa una de les propostes destacades del Festival Grec d’aquesta setmana. El director fa una escenificació metateatral de ‘Enric V’, una de les obres més representades de Shakespeare, per tal de fer emergir el tema de la victòria com a objecte de reflexió. ‘Què en treu Enric V de la victòria? Per què és un objectiu?’, es demana el director.

En la seva versió particular del clàssic shakespearià, Pol López és Enric V o, més ben dit, qui l’ha de representar. L’obra comença relatant els primers passos del príncep, recollits a ‘Enric IV’. Els actors i el director (que apareix a escena) s’interroguen durant l’obra sobre el valor de la victòria i la derrota, i es demanen per què l’èpica de la guerra, la derrota i el triomf, ‘inunden la nostra educació’.

El muntatge, que combina la paraula amb la música en directe gràcies a Arnau Vallvé (bateria de Manel) es podrà veure fins el dia 11. Més endavant l’obra formarà part de la temporada teatral del Lliure.

‘Musicrobàcia’

Una de les diverses coproduccions internacionals d’aquest Grec és ‘Disbarat!’, espectacle de circ que ha creat la companyia Cacophonic Pictures Orkestar. ‘Musicrobàcia’ és la paraula que ha utilitzat el director del festival, Ramon Simó, per definir-lo.

La companyia danesa encapçalada per Karl Stets han dissenyat un espectacle circense amb la música com a fil conductor, i amb els instruments com a substituts dels objectes propis del circ. ‘Només hi ha una bicicleta i una corda’, ha dit Stets, ‘però també fan música’. La resta doncs, són instruments musicals (piano, contrabaix, violoncel, tubes, acordions, trompetes, entre més), que produeixen la música de l’espectacle i alhora interactuen amb els seus intèrprets i amb l’entorn. Totes les cançons han estat compostes per la companyia, exceptuant una de les peces, un tema conegut internacionalment que Stets no ha volgut rebel·lar.

D’una altra banda, un dels espectacles més singulars que promet aquest Grec és ‘Numax-Fagor-plus’, de Roger Bernat. Difícil de classificar, el festival l’anomena una ‘experiència de teatre-document’. Es tracta d’una ‘reconstrucció’ de dues assemblees obreres: una, la que van fer els treballadors de Numax l’any 1979 per mirar de dur endavant de manera autogestionada l’empresa que tancava portes. L’altra, molt més recent, dels treballadors de la cooperativa Fagor, que va tancar l’any passat i van deixar sense feina 1.800 treballadors.

L’obra, que es representarà al Museu d’Arqueologia de Barcelona del 10 al 12 de juliol, converteix els espectadors en els membres d’aquestes assemblees, amb un paper actiu en l’espectacle, moderats per Núria Martínez-Vernis i amb el suport de dues projeccions de vídeo. La primera és el documental ‘Numax presenta’, inspirador en bona mesura d’aquest muntatge, en què el realitzador Joaquim Jordà va reproduir l’assemblea de treballadors de Numax, per encàrrec de la plantilla. L’altre vídeo és l’enregistrament que Bernat va fer als treballadors de Fagor, demanant-los que reconstruïssin les assemblees de Numax.

Amb aquest exercici, Bernat proposa un paral·lelisme entre els processos de col·lectivització dels mitjans de producció i la col·lectivització del discurs, mitjançant la participació del públic.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any