01.07.2014 - 06:00
En el número anterior de Mètode vaig parlar sobre el projecte Mars One, que pretén enviar 24 colons a Mart, concloent que l’assumpte feia tota la pinta de ser una estafa espectacular. Però com que, en cas de confirmar-se, aquesta no seria ni de bon tros l’única ensarronada «espacial» en circulació, si m’ho permeteu, en aquest article m’agradaria aprofundir-hi i parlar-vos-en d’algunes més.
La majoria de les estafes espacials podrien englobar-se dins de la casuística comuna de «vendre el que no et pertany». Possiblement la més difosa és la de donar-li nom a un estel (per descomptat, a canvi de pagar uns diners): escriviu al vostre cercador «name a star» i us apareixeran vora una vintena de webs diferents dedicades a aquest lucratiu negoci. Al remat, és una idea molt romàntica això de batejar un estel amb el nom de la persona estimada, i n’hi ha moltíssims, d’estels, la majoria sense nom propi, només un nombre de catàleg. Sembla, per tant, a priori, una bona idea que no fa nosa a ningú…
Si no fóra perquè, en realitat, no estan batejant cap estel. Bàsicament el que aquestes empreses fan és, primer, obtenir una gran base de dades de coordenades celestes d’estels (per a entendre’ns, un full d’Excel), i en acabat, una vegada els pagueu i suggeriu un nom, en el vostre full d’Excel omplen una cel·la amb el nom que els heu indicat. I us expedeixen un certificat la mar de bonic dient-vos que ja han posat el nom a la cel·la, acompanyant-lo d’un mapa celeste i informació sobre l’estel (que no sempre és correcta).
Cap astrònom, en qualsevol circumstància, farà servir aquest nom per a referir-se a l’estel? Mai. Perquè l’únic organisme que té potestat per a anomenar els nous objectes celestes descoberts és la Unió Astronòmica Internacional (IAU), que té unes regles molt clares (que podeu consultar en www.iau.org/public/naming/): estels, galàxies, nebuloses… rebran noms de catàleg (i coordenades celestes, que és en realitat el que millor els identifica) perquè hi ha massa objectes. Cràters i accidents geogràfics al Sistema Solar són batejats per la IAU, honorant personatges històrics o inspirant-se en accidents geogràfics terrestres. I per a cossos menors descoberts al Sistema Solar (cometes, asteroides, planetes menuts…) el descobridor proposa un nom que, si no és ofensiu ni s’ha utilitzat per a un altre objecte, s’accepta.
Encara pitjor és el cas de la gent que es dedica, no ja a anomenar, sinó a vendre parcel·les d’altres mons, cosa que xoca frontalment amb tota la legislació internacional referent a l’espai, principalment el Tractat de l’Espai de 1966, que diu que cap nació pot reclamar sobirania sobre els cossos celestes, i el Tractat de la Lluna, de 1979, on es va aprovar que el nostre satèl·lit i els altres cossos celestes del Sistema Solar són Patrimoni Comú de la Humanitat (art. 11). Aquests són els principals tractats, però hi ha molta més legislació aprovada per l’ONU.
Llig l’article sencer a la web de Mètode.
Fernando Ballesteros. Observatori Astronòmic de la Universitat de València.
Enllaços
Array
