Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  10.06.2014  12:19

El filòleg Germà Colom i el pare Ricardo seran fills predilecte i adoptiu de la ciutat

La Junta municipal de Portaveus ha aprovat per unanimitat iniciar els tràmits per a les respectives designacions

Men?ame
 

El filòleg castellonenc Germà Colom i el pare Ricardo seran nomenats amb tota seguretat per la corporació municipal com a nous fill predilecte (títol reservat a les persones nascudes a la ciutat) i adoptiu (titolació per a persones nascudes fora, i el pare Ricardo és nat al Forcall), segons ho va acordar unàniment la Junta de Portaveus. A partir d'ara, la regidoria de Cultura haurà de confeccionar dos expedients sobre ells, raonant els mèrits respectius per la concessió, però tot sembla indicar que els nomenaments s'aprovaran per unanimitat.

Sobre Germà Colom diu Viquipèdia:

Germà Colón i Doménech (Castelló de la Plana, 1928) és un dels lingüistes més importants per a la filologia romànica i la lexicologia catalana. És actualment catedràtic a la Universitat de Basilea.

Biografia

Germà Colón estudià filologia romànica a la Universitat de Barcelona amb filòlegs famosos com Antoni Badia i Margarit i Martí de Riquer abans de llicenciar-s'hi el 1951. Es doctorà l'any següent a la Universitat de Madrid amb una tesi de dialectologia sobre la parla de Castelló.

Gràcies a una beca se n'anà després cap a Lovaina i Zuric on conegué alguns dels més prestigiosos romanistes europeus com ara Sever Pop. El filòleg suís Walther von Wartburg li proposà aleshores un lectorat d'espanyol a la Universitat de Basilea que no deixaria després pujant els graons de manera gradual: Privat-Dozent a partir de 1959, professor extraordinari el 1963 i catedràtic numerari a partir de 1967 i després el 1997 com a catedràtic emèrit. Va ser alhora professor a la Universitat d'Estrasburg (del 1968 al 1972) i a la Universitat Autònoma de Barcelona (1973-74).

Esdevingué membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de la Comissió Lul·liana arran de la publicació de les obres completes de Ramon Llull. És també membre del consell assessor de la col·lecció Els Nostres Clàssics i de l'equip editor de la revista Estudis de Llengua i Literatura Catalanes. És conseller d'honor de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (de la qual va ser president del 1976 al 1982) i membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans.

Li fou atorgat el Premi Valencià de l'any de la Fundació Huguet (1982), Premi Sanchis Guarner de la Fundació Jaume I (1987), el Premi d'Honor de les Lletres Valencianes (1988), el Premi Prat de la Riba del IEC (1979), el Premi Crítica Serra d'Or en edició d'obra catalana (1982) per Llibre de Consolat del Mar, la Creu de Sant Jordi (1985) i el Premi de Literatura de la Generalitat de Catalunya (1987). En 1999 va rebre també la Gran Cruz de Alfonso X el Sabio.

Fou investit "Doctor Honoris Causa" de la Universitat de València el 1984, de la Universitat d'Alacant a l'octubre del 1990, de la Universitat Jaume I de Castelló i de la Universitat Autònoma de Barcelona al gener del 2003.

Ha donat la seua biblioteca personal (més de 20.000 obres) a la Universitat Jaume I de Castelló.[1]

Obres

  • El léxico catalán en la Romania (1976).
  • La llengua catalana en els seus textos (1978).
  • El panorama de la lexicografia catalana (1986).
  • Problemes de la llengua a València i als seus voltants (1987).
  • El español y el catalán, juntos y en contraste (1989).
  • Estudis de filologia catalana i romànica (1997).
  • Para la historia del léxico español (2002).
  • De Ramon Llull al Diccionari de Fabra. Acostament lingüístic als monuments de les lletres catalanes (2003).

Per la seua banda, el capellà pare Ricardo Garcia, nascut al Forcall el 1930, és a Castelló des del 1979, i en tots aquests anys ha dut a terme una tasca solidària en favor dels més necessitats, defugint sempre les formes més "clàssiques" de la beneficència, i mostrant, ben la contrari, la vessant més social de la col.laboració amb les persones marginades. La seua obra més important i coneguda és el "menjador del Pare Ricardo", on troben diàriament menjar, alotjament si cal i, sobretot, estima, les persones més desfavorides de la nostra societat.

Men?ame