Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  25.03.2014  06:00

'A Morella no percebem la línia administrativa que tenim al mig'

Entrevista al batlle de Morella, Rhamsés Ripollès, que parla del projecte 'Tres territoris, una mateixa terra'

Men?ame
 

'Tres territoris, una mateixa terra' és el nom del projecte conjunt que han impulsat els representants institucionals i empresarials de la ciutat de Morella i de les comarques del Matarranya i la Terra Alta, i que fou presentat ahir. El propòsit és de fer pinya per realçar el potencial turístic i comercial d'aquestes terres. Perquè, malgrat situar-se enmig de la divisió administrativa entre tres comunitats, sempre havien cooperat; malgrat tenir les administracions d'esquena, sempre s'han mirat i han treballat plegats. N'hem parlat en aquesta entrevista amb el batlle de Morella, Rhamsés Ripollés.

Com neix el projecte?
—Volem promocionar aquests tres territoris, de tres comunitats autònomes diferents, que ens trobem apartats de les capitals de província i on la promoció turística ens ha deixat desplaçats. Som tres territoris que sempre hem tingut molta relació comercial, històrica i de llengua, amb problemes molt comuns. I tenim grans potencialitats; pensem que, si anem de bracet, podem combinar molt bé la gastronomia, la naturalesa i tots els recursos turístics. A partir d'ací naix aquest projecte.

Us sentiu bandejats per part de les comunitats autònomes a què pertanyeu?
—La promoció turística depèn molt de les delimitacions que té cada comunitat autònoma i al final no es tenen en compte els recursos que hi ha a prop i que moltes vegades tenen tant sentit o més que la resta. Algú que vinga a Morella, a mitja hora té la comarca del Matarranya, amb uns pobles fabulosos, i no és lògic que no ho promocionem conjuntament. De la mateixa manera que algú que és a Vall-de-roures ha de poder venir a Morella o anar a Horta de Sant Joan, i aquest projecte té açò d'interessant. En aquests moments de dificultat, hem de jugar fort per la col·laboració. La gent d'ací no percebem la línia administrativa que tenim al mig.

Teniu consciència de pertànyer a una realitat territorial que traspassa la divisió administrativa.
—Ací tampoc no inventem res, sinó que tornem a les arrels. Recorde que fa uns anys que els meus avis anaven a buscar els productes del Matarranya i de la Terra Alta, com el vi o l'oli, i la gent d'allí venien ací al mercat de Morella. Tota aqueixa relació tan bona i amb què ens podem complementar tan bé, intentem recuperar-la amb un projecte turístic potent.

Es tracta de superar l'inconvenient de ser terra de frontera entre tres comunitats autònomes.
—Evidentment. I pretenem que aquest territori de frontera no siga de divisió sinó d'unió. La gent d'ací ho veu molt clar.

L'experiència de la Taula del Sénia ha estat també una inspiració?
—És diferent, perquè la Taula del Sénia és una mancomunitat molt més àmplia, de la qual també forma part Morella, que certament també té l'objectiu de captar inversions en uns territoris que moltes vegades sembla que siguen en terreny de ningú. I ha fet una gran feina en el desenvolupament rural, en la reindustrialització. Nosaltres ho enfoquem molt al turisme i a l'intercanvi empresarial.

Morella fa el paper de capital d'aquests tres territoris?
—El projecte és de tres territoris que es miren d'igual a igual. Cada territori té uns valors i unes coses més positives; i cerquem allò que no tenim en un altre territori, aquesta complementarietat. Evidentment, Morella sí que és segurament la capdavantera, quant a turisme i nombre de visitants, però és un projecte complementari i coral.

Fins a quint punt trobeu a faltar la manca d'unes infrastructures que connectin bé Catalunya i el País Valencià?
—Sempre hem defensat el corredor mediterrani. I no tan sols per Catalunya i el País Valencià; si la península Ibèrica vol tenir unes comunicacions adients i de sentit comú amb Europa ha de ser amb l'arc mediterrani. Açò donaria una diversificació econòmica importantíssima. Un dels principals inconvenients que tenim són justament les comunicacions, tant entre l'interior i la costa com també entre les nostres comarques.

Men?ame