06.03.2014 - 06:00
Una trentena d’entitats, partits i sindicats del País Valencià exigiran demà al president Fabra que dimiteixi i que convoqui eleccions. Ho faran d’una manera gràfica, ensenyant-li simbòlicament desenes de targetes vermelles, com les que els àrbitres mostren als jugadors quan són expulsats. Serà una gran concentració unitària que, com diu la coneguda periodista alacantina Rosa Solbes, portaveu de les entitats, aplegarà ‘tota la societat valenciana, perquè ja n’està farta i no pot més’. De la concentració de demà, de la indignació latent al poble valencià i de la manera com el PP ha desfet bona part del teixit cultural, econòmic i industrial del país, en parla en aquesta entrevista. Tot i remarcar la situació d’emergència que viu la societat valenciana, Solbes és optimista.
—Al País Valencià se n’han fet moltes, de protestes, ara de poc, però dieu que la de demà serà especial. Per què?
—És especial perquè hi participen moltes, moltíssimes, entitats; no sabria dir quantes, però desenes. És la totalitat de la societat civil valenciana, exceptuant les organitzacions vinculades al PP. Hi ha tot l’espectre del centre-esquerra, del Partit Socialista fins a grups antisistema. El fet important és que és una concentració unitària. Llegirem el manifest unitari i després cada organització llegirà un manifest propi, com un ‘twit’, un titular, de 140 caràcters, més que res per mostrar la transversalitat i la diversitat que hi ha al darrere.
—La idea és ensenyar targetes vermelles a Fabra, oi?
—Sí, la targeta roja és molt visual i entenedora. Quan un jugador, en un partit, juga brut, és expulsat del camp. I en aquest cas el partit és el de la democràcia, de la gestió, de la cosa pública. I ara cal expulsar Fabra i tot allò que representa, no pararem. N’estem tots molt farts. Ja ha arribat el moment de plantar cara al carrer. Divendres demanarem la dimissió del govern, perquè ja no podem més, i que s’avancen les eleccions. Potser no ho aconseguirem, però volem que quede clar que no ens aturarem. No pararem.
—Què han significat per al País Valencià els últims governs del PP per a haver arribat a aquest punt?
—El PP ha portat el país a una situació absolutament insuportable. No podem callar. La societat valenciana està prou rebolicada. Cada dia hi ha una protesta o altra, en alguna plaça o carrer. Però passa que solen ser protestes sectorials. Quan no són els estudiants, és el personal docent de la universitat. Quan no és la primària, és la dependència. I si no, les dones. Però cadascú pel seu cantó. Per això la protesta de divendres és valuosa, perquè hi som tots, és totalment unitària, contra el govern. Ara volem fer visible que tots anem d’acord en una cosa, que és que no podem suportar més el govern PP i les seues polítiques. Penseu que la cultura ha quedat absolutament abandonada i menystinguda; han tancat a Ràdio Televisió Valenciana… Tot i que el paper que feia RTVV no era el que havia de fer, en el moment que tanques l’empresa tanques tota esperança. Han deixat el teixit cultural fet farina, han tancat les emissions de TV3 i Catalunya Ràdio, ja no hi ha programació teatral pública…
—A més de tot això, també és un problema d’actitud, de manca de diàleg.
—És que hi ha un gran dèficit democràtic en el debat públic, fins i tot al parlament, on el grup majoritari s’ha dedicat a taponar tota possibilitat de debat. Han manipulat les comissions d’investigació, com la de l’accident del metro, que es va despatxar amb quatre sessions i a favor seu, han impedit també que es feren més comissions d’investigació, negant la funció de debat que realment ha de tenir el parlament; i quan algú, des de dins el parlament o des del carrer demana més transparència, més informació o més debat, la resposta és un mur de ciment. És el desert. I tot això, sense oblidar que tenim unes institucions que són un refugi d’encausats. Cal que quede clar que no ens hi sentim representats, perquè governen per a una minoria. Tenen majoria absoluta, o més ben dit, absolutista, però governen per a una minoria.
—Sí, però també és cert que fa molts anys que guanyen les eleccions per majoria…
—Sí, cert, però a l’extrem que han arribat ara no hi havien arribat mai i ara ja no tenen la majoria al seu costat. Heu de pensar que sempre ho han fet, de governar per una minoria, però quan les coses van bé o mitjanament bé, i sobretot quan es té el control dels mitjans de comunicació, els missatges són unilaterals i és difícil trencar dinàmiques i mostrar la realitat. Però ara ja n’estem farts. Una altra cosa interessant de la concentració de divendres és que no és l’oposició que protesta contra el govern. És la societat.
—Darrerament, fins i tot en la situació de crisi, el PP també ha reformat els sectors sanitari i educatiu, afavorint el sector privat…
—No és cap sorpresa. És una política coherent amb ells. Ara, ningú no s’esperava el nivell a què han arribat. No era previsible que tanquessin, a la pràctica, centres d’investigació sencers. S’ha anat fent a poc a poc i ens han hipotecat per dècades. És escandalós, només que cal que mireu què passa a les comarques on la majoria dels hospitals són privats. Protesten dia sí dia també perquè no els donen el servei que els haurien de donar i que hi tenen dret. El deteriorament de la sanitat pública i de l’escola pública és evident. Un exemple en educació, les beques de menjador i de transport han quedat reduïdes a la mínima expressió.
—Parlant d’educació, sembla que l’ofensiva contra la llengua tampoc no s’atura…
—Això tampoc no és cap sorpresa. El PP mai no ha valorat la nostra llengua. Ara sembla que algun ‘think tank’ d’aquests que tenen al seu voltant els ha dit: i per què no ressusciteu la guerra dels símbols, que potser en podem traure profit? No té nom. Això ens fa retrocedir dècades. Per tot això també sortim al carrer divendres. Penseu que la societat, malgrat tot, continua viva i organitzada. En l’àmbit de la cultura i en més àmbits podem reviscolar. En segons quins no, com el teixit industrial valencià que teníem, que és més difícil de recuperar, per la política de terra cremada que s’ha fet. Moltes empreses han tancat i ja no les podem recuperar. I és precisament aquest teixit, si fóra viu, que ens podria treure les castanyes del foc, perquè ha estat sempre molt exportador.
—Què passarà a partir de divendres?
—No creiem que passe gran cosa, però volem deixar clar que no ens aturarem. La gent continua organitzada i hi ha l’energia per a no defallir. És un problema de fons, malgrat totes les decepcions, perquè és un problema de dignitat com a poble. Com es diu habitualment, ‘vencereu però no convencereu’. No volem callar i no aconseguiran que callem. I això tot just ha començat.
