09.01.2014 - 17:04
El president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep Ma Vila d’Abadal, ha advertit al conjunt dels batlles que negar-se a cedir el padró municipal al govern per fer el cens que permeti organitzar la consulta ‘no és democràtic’. ‘És molt greu no deixar votar als ciutadans’ i ‘aquests no ho entendrien’, ha dit el batlle de Vic, qui fent referència explícita al PSC, els ha instat a animar a la participació i fer campanya pel ‘no’ a la independència, si realment volen que Catalunya es mantingui dins l’Estat. Vila d’Abidal s’hi ha referit a preguntes de la premsa en una visita a Sant Climent de Llobregat.
‘Facilitar la participació dels ciutadans en una consulta és el més essencial que pot fer qualsevol batlle’, ha afegit Abadal qui considera que això és precisament el que ‘ha de buscar cada poble, sigui quin sigui el partit que hi governi’. Al seu parer, no facilitar des dels ajuntaments la consulta és ‘negar la democràcia’.
D’aquesta manera s’ha referit el batlle de Vic a l’avís que dies enrere va fer la presidenta del PPC, Alícia Sànchez Camacho en declaracions a l’ACN, en què afirmava que els ajuntaments governats pel seu partit no facilitarien les dades del padró municipal al Govern per organitzar la consulta, alhora que animava també als batlles del PSC a fer el mateix.
Vila d’Abadal ha qualificat aquest fet de ‘molt greu’ i més encara si ho fa el PSC perquè és de comportament ‘no democràtic’, ha afegit, perquè suposaria negar-se a una consulta legal, ha recordat, que ‘estarà impulsada pel Govern de la Generalitat i legalitzada pel Parlament’. I ha afegit a més, que els ciutadans ‘no ho entendrien’ perquè ‘no es pot negar el seu dret a participar d’una consulta’.
En aquest sentit, ha instat el PSC a impulsar la participació a la consulta per fer campanya pel ‘no’ a la independència. ‘Això és el que han de fer aquests batlles si realment volen que Catalunya continuï formant part d’Espanya, permetre votar i demanar el ‘no”.
Sobre la líder del PPC, Vila d’Abadal ha anat més enllà i li ha demanat que ‘reflexioni’ sobre com està abordant el procés sobiranista engegat a Catalunya. En aquest sentit, li ha recordat que ‘els municipis són el poble’, tot advertint-la que ‘si segueix per aquest camí, potser acabarà sent el poble qui l’expulsarà a ella i a la seva gent dels governs locals’.
‘Les denúncies de Llanos de Luna demostren els tics franquistes del PP’
Vila d’Abadal també s’ha referit a les denúncies interposades per la delegada del govern espanyol a Catalunya, Maria de la Llanos de Luna, contra centenars de municipis catalans per haver aprovat mocions sobiranistes o per les polèmiques sobre la instal·lació de les banderes oficials en equipaments públics.
El president de l’AMI ha lamentat novament que Llanos de Luna estigui fent un ús partidista de la potent estructura jurídica que té l’Estat per anar contra els municipis i els ajuntaments, de fet, l’associació ja està estructurant una demanda per prevaricació i mal ús de fons públics per part de la delegació del govern espanyol en aquest sentit.
No preveu però, que a curt termini l’arribada d’aquestes denúncies finalitzi, cosa que per a ell demostra que el PP té ‘tics clarament franquistes i totalitaris’. Li ha recordat a Llanos de Luna que els ajuntaments poden decidir ‘lliurament i democràticament’ el que vulguin en els seus plens municipals i que ‘negar això, és novament negar la democràcia’, ha afegit.
Vila d’Abadal ha fet aquestes declaracions des de Sant Climent de Llobregat on precisament aquest dijous ha rebut per part de el batlle i com a president de l’AMI, un document d’adhesió de totes les entitats i associacions locals, una trentena, del municipi al Pacte Nacional pel Dret a Decidir.
Segons dades actuals recopilades per l’AMI, la delegació del govern espanyol a Catalunya acumula ja 202 processos judicials oberts contra ajuntaments i consells comarcals. La majoria d’elles, fins a 77, van ser interposades contra mocions a favor de cedir la fiscalitat a l’Agència Tributària de Catalunya, mentre que 63 estan vinculades a la guerra de banderes. De tots ells, ja n’hi ha 17 que han estat desestimats o arxivats pels jutjats.
