08.01.2014 - 11:53
Fa 6 anys de la creació de l’Assemblea de Joves de Sabadell, nascuda com eina per les joves de la ciutat enfront un futur precari i la voluntat de crear alternatives. També en fa 6 de l’okupació de l’Ateneu Popular l’Escletxa, en alguns temps dedicat a local de reunions i en d’altres com a espai d’oci alternatiu. Aquesta assemblea de joves va anar evolucionant fins que un any i mig enrere i després de la confluència entre Cajei, Maulets i diverses assemblees de joves d’arreu dels Països Catalans, arriba la creació del l’organització juvenil de l’Esquerra Independentista, Arran. Un dels punts importants a destacar en l’escenari polític del moment és el gran augment de joves combatives que dia rere dia es presenten disconformes davant l’escenari i la vida pública.
Filant més prim, des del col·lectiu juvenil de l’Esquerra Independentista, Arran, aquest increment també és un punt fonamental de l’agenda política de les diverses assemblees que el conformen. L’assemblea d’Arran de Sabadell també ha estat envoltada per aquest increment de militància i s’està plantejant la divisió per barris, tant per vetllar pel bon funcionament del propi col·lectiu com per la ferma convicció de que el treball per barris és i serà la via indiscutible per arrelar una forma de treballar i de viure alternativa a la nostra ciutat.
Actualment també s’està duent a terme la remodelació de l’Ateneu Popular l’Escletxa, potenciant així un espai de i per les joves, obert a la ciutat i a altres col·lectius, crític i creador d’un oci alternatiu. Gràcies a aquest projecte de rehabilitació de l’espai, totes aquelles noves militants han pogut fer-se sentir seu un espai que haurà de convertir-se en referencial pel jovent.
Arran Sabadell també està posant en marxa la segona part de la campanya nacional “Només Lluitant Tenim Futur”, desglossada en cinc eixos, Laboral, Habitatge, Oci, Participació i Educació, que en l’actual període de crisi capitalista afecta a totes les vides dels joves.
Un dels punts pels quals dono la raó d’aquest increment de joves combatives és per una banda, la metodologia, molts cops lligada a la pròpia naturalesa com a col·lectiu juvenil i que per tant és necessària per les qualitats que es reconeixen inherents al jovent, la vitalitat, el descobriment personal i polític i la gran importància de la lluita al carrer. És des d’aquesta filosofia i metodologia d’on han nascut iniciatives com la Coordinadora de Joves de la Creu Alta, Llamps i Trons i la Trobada Jove. D’aquestes iniciatives alhora, s’ha aconseguit ampliar el col·lectiu de joves organitzats.
D’aquí doncs, entenem que un col·lectiu com a Arran, no té sentit sense aquest conjunt de joves que conformen l’exponent poder popular de la nostra ciutat. I no en tindria sinó fos perquè cadascun d’aquests col·lectius que treballen en diferents àmbits, amplien i reforcen el veritable contrapoder. Alhora també aquest moviment juvenil es nodreix d’aquells aspectes que tant per la seva naturalesa no abarquen o bé per la seva inexperiència no enfoquen la seva feina en un àmbit directament polític i reivindicatiu. És una manera doncs, d’apropar la voluntat de canvi a aquells joves, de mostrar una nova manera de lluitar i plantar cara. Des d’aquest punt de vista les perspectives són molt positives, si per una banda el col·lectiu creix sense deixar de banda altres espais on participar i tenir incidència es continua mostrant obert i capaç d’afrontar nous reptes.
Avui en dia a més a més, la manera de fer política d’Arran es podria dir que omple buits que tenim com a jovent. Aquests buits que provenen d’un futur que allargarà la nostra etapa de joventut, degut a la falta d’oportunitats laborals i per tant la impossibilitat per la independència econòmica i personal. No només ofereix espais on poder compartir aquelles inquietuds sobre el futur laboral o personal sinó que a més a més, intenta donar alternatives a aquestes mancances. Però, per altre banda, la lluita al carrer, el debat constant per la millora personal han de ser estrictes del col·lectiu juvenil? Si aquesta etapa juvenil pot durar més que la pròpia militància a Arran, quina resposta es pot oferir a aquelles joves no tant joves?
