12.12.2013 - 06:00
El Parlament Europeu va denunciar ahir a Estrasburg les males pràctiques dels estats membres en matèria de competència, entre les quals inclouen els acords bilaterals per a afavorir l’ús de determinats aeroports com el de Madrid-Barajas. Els eurodiputats han aprovat l’informe per 604 vots a favor, 48 en contra i 21 abstencions. El text, elaborat per l’eurodiputat català Ramon Tremosa, demana a la Comissió Europea que investigui el miler de pactes entre països que posen traves a la mobilitat aèria. L’estat espanyol té un centenar d’acords que obliguen les aerolínes a passar per Barajas quan entren a Espanya o en surten. A més, també s’hi critica la gestió dels rescats bancaris o l’efecte dilluns.
L’eurodiputat i autor de l’informe, Ramon Tremosa, va assegurar que el text podia fer canviar ‘les males pràctiques de competència dels estats’, i va remarcar que en el cas d’Espanya sovint ‘s’anteposen interessos privats als del ciutadà’.
L’informe de Tremosa denuncia que hi ha més de 1.000 tractats bilaterals europeus entre països que ‘posen traves a la mobilitat aèria’. El text exigeix a la CE que investigui aquests acords, que en el cas espanyol obliguen que els vols hagin de passar per Madrid-Barajas quan entren a l’estat espanyol o en surten.
Rescats bancaris
L’informe aprovat a Estrasburg també demana que ‘els bancs que rebin diner públic no augmentin les compres de deute públic de l’estat membre mentre redueixen el crèdit a les PIME i a particulars’. A l’estat espanyol, denuncia Tremosa, les compres de deute públic als bancs rescatats per Europa han augmentat, però encara es deneguen el 80% dels crèdits a les petites i mitjanes empreses.
L’informe reclama que les ajudes al sector bancari no les hagi d’assumir el contribuent a través d’un augment del deute públic, i que restin subjectes a unes ‘condicions estrictes’, especialment per a evitar que els directius de les entitats rescatades rebin grans bonus i incentius.
Pels eurodiputats, també és important que els bancs amb ajut públic es desprenguin de les participacions en grans empreses, abans de demanar diners als estats. Per Tremosa, això és ‘fonamental’ per a reduir el cost de les ajudes i s’hauria d’haver impulsat en el cas de Bankia.
A escala financera, l’informe també alerta sobre les facilitats que tenen les grans multinacionals de refinançar els deutes, mentre que les empreses de l’economia real topen sovint amb grans traves perquè l’aixeta del crèdit és tancada. A més, el text defensa que els ‘bancs dolents’ com la Sareb a l’estat espanyol atreguin el màxim nombre possible d’inversors externs per evitar conflictes d’interessos. El banc dolent espanyol, per exemple, només té un 1% d’inversió estrangera i, segons Tremosa, la gran majoria d’accionistes tenen molts interessos propis en el sector immobiliari.
El document també denuncia l’anomenat ‘efecte dilluns’, segons el qual les empreses petrolieres pacten els preus el primer dia de la setmana, quan es recullen les dades per les estatístiques, i els apugen després. També esmenta els problemes de competència del cas Google i exigeix que s’investigui si els bancs rescatats donen ‘crèdits milionaris als clubs de futbol amb interessos per sota dels que paguen les pimes i els particulars’.
El Parlament Europeu també ha reclamat que les persones que encapçalin els organismes reguladors de la competència en els estats membres siguin independents i no tinguin vinculacions amb el poder polític. Tremosa ha assenyalat que en el cas espanyol la Comissió Europea ja ha fet uns quants tocs d’alerta en aquesta direcció.
