15.10.2013 - 06:00
El 20 de gener de 1984 una veu masculina va telefonar a l’emissora d’Alacant de la Cadena SER. La periodista María Nieves Martínez va sentir com l’home deia parlar en nom dels GAL i anunciava que havien assassinat els refugiats bascs Joxean Lasa Arostegi i Joxi Zabala Artano. Va dir que havien demanat un capellà abans de morir-se però que els el van negar ‘perquè no el mereixien’. Els cossos, els trobaren a Busot.
Busot és una població de l’Alacantí, coneguda sobretot perquè és el cap de la línia Busot-Biar-la Vila Joiosa, primera i efímera demarcació entre el Regne de València i Castella. És un poble que no arriba a dos mil habitants. Des del 1984 ha quedat marcat com l’indret on els guàrdies civils, militants dels GAL, Enrique Dorado i Felipe Bayo van assassinar amb una pistola Browning les dues primeres víctimes del seu grup.
Busot és molt lluny del País Basc. I la Foia de les Coves és un indret amagat en un terme municipal de grans muntanyes. El 20 de gener de 1985, just un any després de la trucada, un caçador va trobar-hi restes humanes i projectils corresponents a la pistola usada. Al cap de deu anys, el 1995, un funcionari de la policia judicial, Jesús García García, va relacionar aquells cadàvers amb Lasa i Zabala. Els cadàvers havien estat colgats amb calç viva i García va sospitar després de llegir informes sobre els GAL, que indicaven que aquesta era una pràctica habitual del grup. Va relacionar la trucada, els cossos, Busot i la calç. D’aquí neix la reconstrucció del primer assassinat dels Grupos Antiterroristas de Liberación (GAL).
La història la sabem en detall gràcies a les investigacions periodístiques, però sobretot gràcies a la sentència judicial. Sabem els noms dels guàrdies civils que els van segrestar, que els va interrogar; sabem que els va visitar el sinistre general Galindo i sabem i ha quedat demostrat judicialment que el dirigent del PSOE José Julián Elorriaga els va veure almenys una volta mentre eren retinguts i torturats a Sant Sebastià. Elorriaga era governador civil de Guipúscoa. L’interrogatori i les tortures es van fer en una casa propietat de l’estat i situada a la pujada d’Aldapeta, a Sant Sebastià.
Trenta anys de terrorisme d’estat
Avui fa trenta anys exactes del segrest de Lasa i Zabala. Va ser a Baiona, a Euskadi Nord, on ells vivien com a refugiats. Fou el dissabte 15 d’octubre de 1983, al carrer Tonneliers. Malgrat les investigacions, no s’ha sabut mai quants guàrdies civils hi van participar, però sí que se sap que l’operació fou ordenada personalment pel general –aleshores comandant– Enrique Rodríguez Galindo.
Els GAL van ser un grup terrorista dirigit per una part de l’aparell de l’estat, essencialment càrrecs electes del Partit Socialista amb responsabilitats al Ministeri d’Interior. Com a militants i executors de les accions, van comptar amb policies, guàrdies civils i membres de l’extrema dreta, alguns dels quals ja havien participat anteriorment en activitats semblants, durant els anys de govern de la UCD.
La cúpula de l’organització ha estat coneguda durant anys amb el nom de Mister X, un nom rere el qual tot indica que s’amaga l’ex-president del govern espanyol Felipe González. Ell sempre ho ha negat, però no ha perseguit judicialment els qui ho havien afirmat, entre els quals alguns dirigents d’Esquerra Unida. Abans que les sentències demostressin el paper del govern espanyol en la creació i l’activitat del grup, González sempre havia negat saber-ne res.
Les sigles GAL van ser inventades per Julián Sancristóbal Iguaran, segons que va confessar davant el jutge. Sancristóbal, també dirigent del PSOE, era governador civil de Biscaia i ha estat assenyalat com l’organitzador clau del grup. El 1984 va ser premiat amb l’ascens a la direcció de la seguretat de l’estat a Madrid, des d’on va fer créixer els GAL i on va desfermar un notable escàndol amb la gestió dels fons reservats. Amb l’excusa del grup, funcionaris i polítics van desviar quantitats ingents de diners per a ús personal.
Els GAL van restar en actiu del 1983 al 1987 i en total van assassinar 27 persones. La majoria dels morts eren bascs militants d’ETA, però no pas tots. Van atemptar també contra persones equivocades o que eren en el lloc dels atemptats sense tenir cap relació amb ETA. I no pas poques, precisament.
Va ser el cas del segrest, equivocat, de Segundo Marey i dels assassinats de Jean-Pierre Leiba, de Christian Olaskoaga, de Christian Casteigts, del fotògraf del diari Egin Xabier Galdeano, d’Emile Weiss i Claude Doer, de Dominique Labeyre, de Robert Caplanne, de Christophe Matxikote i Catherine Brion, de Juan Carlos García Goena i del carter José Antonio Cardosa Morales.
Entre els morts de l’esquerra abertzale es destaca sobre manera l’assassinat del pediatre i regidor de l’Ajuntament de Bilbao Santi Brouard. El seu assassinat va desfermar una onada de commoció ciutadana, fins i tot amb la presència en l’enterrament d’ambaixadors d’uns quants països, en una inusual mostra de repulsa al terrorisme d’estat.
Judicis i condemnes
Després de llargues investigacions, una part de l’estructura del GAL va ser jutjada i condemnada. Entre els condemnats es destaquen membres importants del PSOE, com ara José Barrionuevo (ministre d’Interior), Rafael Vera (secretari d’estat de Seguretat), Ricardo García Damborenea (secretari general del PSOE de Biscaia) i Julen Elorriaga (governador civil de Guipúscoa).
Malgrat això, només han estat jutjats una part ínfima dels casos. Únicament quatre atemptats han estat esclarits, contra setze atemptats mortals que no jutjats. I les condemnes no s’han complert. Barrionuevo i Vera van passar tres mesos a la presó abans de ser indultats per una primera causa i deu hores en la segona.
El general Rodríguez Galindo, l’home clau dels GAL, condemnat a setanta-cinc anys de presó, només hi ha passat quatre anys i quatre mesos. A principi d’aquest mes, coincidint amb l’aniversari de la fundació dels GAL, Galindo ha estat finalment alliberat per l’Audiencia Nacional espanyola.
