08.09.2013 - 06:00
El sentiment del país per la muntanya i l’excursionisme es vol sumar als actes per la independència, per reivindicar que les muntanyes de la geografia catalana també formen part del territori que ha d’esdevenir independent. L’ascenció simultània a gairebé tres-cents cims dels Països Catalans tindrà lloc a les 12.00 hores. Es tracta del projecte Estelades al cim i ha estat impulsat per un grup de joves, amants de l’excursionisme.
D’altra banda, té el propòsit ‘d’escalfar motors’, segons expliquen els seus impulsors, de cara a la diada de l’Onze de Setembre del pròxim dimecres. Ara per ara, hi ha inscripcions a dos-cents noranta-dos cims i hi participaran més de tres mil cinc-centes persones.
Els organitzadors van crear una pàgina web on encara avui es s’hi pot inscriure. Clotet detalla que han proposat ‘una llista de més de quatre-cents cims de tota la geografia del país i, per inscriure-s’hi, s’ha d’anar a la pàgina i registrar-se on es vulgui pujar’. Els impulsors de la iniciativa destaquen que hi ha des dels cims més emblemàtics de Catalunya a muntanyes i puigs menys elevats: ‘El més important és que tothom hi pugui trobar el cim que més de gust li vingui pujar; el que més li agradi o el que sigui més proper a casa seva.’
‘Quan un grup s’hi inscriu, rep un missatge electrònic amb una contrasenya perquè pugui publicar la fotografia del cim amb l’estelada al mapa de la web’, explica Xavier Clotet, un dels impulsors del projecte. Un altre dels moments especials que esperen amb il·lusió els organitzadors és quan, a través dels binocles, puguin distingir les estelades dels altres cims. A més, animen els participants a compartir imatges dels preparatius del projecte i de l’ascensió a les xarxes socials.
Projecte ‘Estelades al cim’
El projecte Estelades al cim ha estat creat per un grup de joves aficionats a l’excursionisme i la muntanya. Representa bona part del territori català, amb integrants de Manresa, Barcelona, Reus, Sant Llorenç Savall i Albesa. La majoria es va conéixer a la facultat de física, on ara cursen el doctorat.
El grup es va crear perquè trobaven a faltar al mapa de la Via Catalana el trajecte ‘pels cims més emblemàtics del país i totes les muntanyes del territori’, com explicava Clotet per l’ACN. La Via Catalana travessa el litoral català, des d’Alcanar finalitzant al Pertús.
El Canigó, Sant Jeroni, Tossal Gros
El Canigó, Sant Jeroni, Pic de l’Infern, Puig de Gallicant i Tossal Gros són els cinc cims en què les inscripcions ja han fet el ple. ‘En el mapa indiquem si ja hi ha moltes persones registrades en un cim; la intenció és que, com més repartits estiguin els participants, millor, ja que no volem massificar cap muntanya.’ També recomanen que les ascensions es facin en grup, tant per motius de seguretat com perquè el projecte vol erigir-se sobretot com una ‘jornada festiva, per compartir i per crear un sentiment de comunitat’, puntualitza Ríos.
Ascencions al llarg de l’estiu
Al país ja s’han celebrat altres iniciatives d’ascenció que omplien les muntanyes d’estelades. El cap de setmana del 22 i 23 de juny, en motiu de la diada nacional de Sant Joan, la iniciativa Som Cims, organitzada per la campanya Som Països Catalans, va protagonitzar una seixantena d’ascencions i excursions, amb l’objectiu de ‘reivindicar el territori i propulsar i promoure l’organització local’.
Una altra ascenció històrica va ser la protagonitzada al Pedraforca, concretament un mes abans de la Diada, el passat 11 d’agost. Va estar organitzada per l’ANC de Saldes i va acollir desenes de participants. Finalment, la més recent ha estat la de la Pica d’Estats, organitzada per l’ANC del Pallars Sobirà, el 24 d’agost propassat. Van participar cinc-centes persones per defensar la independència, a 3.143 metres d’altura.
L’originalitat d’avui, que la diferència de la resta, es que l’ascenció serà simultània i a només tres dia de l’Onze de Setembre, quan els nervis ja estan del tot carregats. El grup impulsor recorda que la història en fa palés la importància de l’acte: tradicionalment, els centres excursionistes i els orfeons anaven a la muntanya per fer ‘quallar les idees catalanistes’, en paraules de l’impulsor Oriol Ríos per l’ACN.
