06.07.2013 - 10:22
Esquerra Republicana de Catalunya es reuneix aquest cap de setmana en la conferència nacional que ha de servir per definir el full de ruta cap a la independència i definir la seva proposta d’estat català. S’hi debatrà i votarà la ponència política, que recull la proposta d’establir en un futur una federació de Repúbliques per als Països Catalans. El partit hi dedica un apartat, fent referència als ‘vincles entre els territoris històrics dels Països Catalans’ i apuntant a una futura confederació, si bé també acaba fent esment a una possible ‘clàusula de reunificació’ en una futura constitució catalana.
‘En el procés encetat al Principat, que ha de culminar amb la constitució d’un nou estat català en el marc de la Unió Europea, ni les Illes Balears, ni el País Valencià, ni la Catalunya Nord en seran protagonistes, però hi han de ser presents’, diu. En aquest sentit, proposa que en les negociacions amb l’estat i a nivell internacional ‘quedin clars els vincles entre els territoris històrics dels Països Catalans’ i manifesta la voluntat ‘que aquests vincles siguin polítics quan la resta de territoris coincideixin, democràticament, amb aquesta voluntat’.
Per això proposa que ‘les estructures d’estat que s’hagin de crear tinguin present la possiblitat que qualsevol altre territori històric de la nació catalana pugui, en qualsevol moment, decidir de manera democràtica afegir-se a la futura República o crear-ne un altre i confederar-s’hi’. I detalla una sèrie d’objectius per encaminar cap a una confederació:
‘—El reconeixement del dret dels habitants de la resta de territoris de la nació catalana d’identificar-se i ser acceptats i protegits com a catalans, com a espanyols o d’ambdues nacionalitats. Caldrà definir un marc especial de drets (ciutadania, atenció sanitària, accés a les universitats, condicions especials en transports i altres serveis).
—Facilitar la presència de la resta de territoris històrics en les institucions de l’Estat lliure mitjançant les seves organitzacions, entitats o associacions.
—L’establiment d’un ministeri o departament que s’ocupi específicament de les relacions amb els diversos territoris dels Països Catalans i impulsi polítiques i convenis amb institucions, entitats o empreses per promoure i desenvolupar el patrimoni compartit.
—L’Estat català promourà la llengua catalana a tots els territoris que li són propis. Qualsevol atac a la llengua, en qualsevol lloc, ha de ser respost de políticament i jurídicament, si escau, pels organismes pertinents.
—La simbologia històrica i tradicional compartida per tots els territoris de la nació no pot ser d’ús exclusiu de la nova República. Tant el nou Estat com els seus mitjans i organismes públics difondran i divulgaran aquesta realitat comuna, mostrant les seves arrels i vicissituds amb exigència de rigor i respecte a la veritat històrica. Per això mateix caldrà impulsar l’articulació de l’espai comunicatiu català, format pels mitjans de comunicació de Catalunya i els mitjans de comunicació de la resta de territoris històrics dels Països Catalans.
—Caldrà també negociar amb els estats espanyol i francès i impulsar la creació d’òrgans comuns de relació transfronterera per facilitar els intercanvis culturals i la imprescindible cooperació i especialització en àmbits com ara el de les infraestructures (portuàries, viàries, ferroviàries i aeroportuàries).
—A partir de la creació de les institucions del nou Estat català, s’impulsarà la creació d’alguna instància on puguin coincidir i estrènyer vincles càrrecs electes de tots els Països Catalans.
—El nou Estat posarà a disposició dels creadors culturals i artístics de la resta de Països Catalans els seus organismes de projecció exterior.
—El nou Estat promourà el reconeixement a totes les persones que han lluitat per la llibertat de la nostra nació, en qualsevol del seus territoris.
En funció del model que s’adopti, la futura Constitució catalana haurà d’incorporar la definició i el marc complet de la nació, tenint en compte especialment aspectes com ara el reconeixement de la condició nacional als ciutadans dels altres territoris que lliurement ho reclamin o la inclusió d’una clàusula de reunificació (com van fer al seu moment les constitucions de la República Federal Alemanya —art. 23— o de la República d’Irlanda de 1937 —art. 3.’
