Un dirigent del PSC, al Pacte Nacional pel Dret de Decidir

El Pacte Nacional pel Dret de Decidir es constitueix aquest matí al parlament amb una reunió que aplega una quarantenta d’entitats i agents socials i els partits favorables a la consulta excepte el PSC, que ha descartat de formar-hi part. Amb tot, a la reunió sí que hi ha presència dels socialistes catalans: la del membre de l’executiva del PSC Fabián Mohedano, secretari de Llibertats Públiques i Drets Civils del partit. 

Mohedano ha explicat que hi assistia com a representant del Moviment Laic i Progressista, entitat de la qual és secretari general i que havia estat convidada a la reunió. El dirigent del PSC forma part del corrent intern Avancem, que justament s’havia manifestat partidari que els socialistes es presentessin a la reunió i fins i tot havia demanat a la direcció que rectifiqués la negativa d’assistir-hi. 

Ernest Maragall, present

El pacte nacional pel dret a decidir també ha comptat amb la presència d’un il·lustre exmilitant socialista. L’exconseller Ernest Maragall, en nom de ‘Nova Esquerra Catalana’, ha assistit convençut que la unitat nacional i social és “imprescindible” per tirar endavant el procés. Per això, ha lamentat l’absència del PSC, que ha qualificat “d’error”. “Semblen defensar el dret a decidir, però s’amaguen amb l’esperança que no s’hagi de verificar mai efectivament”, ha opinat Maragall de l’absència dels socialistes catalans. El president de Nova Esquerra Catalana ha explicat que va ser ell mateix qui va sol·licitar al president de la Generalitat la seva presència al pacte nacional.

El PSC, C’s i el PPC són els únics grups parlamentaris que han decidit no participar en el pacte nacional. Tots tres han al·legat que, més que un pacte social pel dret a decidir es tracta d’una reunió a favor de la independència. Els socialistes són l’única formació que que defensa la convocatòria de la consulta que ha quedat fora del pacte nacional. La resta de formacions amb presència a l’hemicicle hi estan representades, així com alguns partits extraparlamentaris, com la formació que lidera Ernest Maragall o Reagrupament, amb el també exconseller del tripartit Joan Carretero al capdavant.

Qui hi és i qui no hi és?

El president de la Generalitat, Artur Mas, i la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, han rebut aquest matí els representants de les entitats i els grups parlamentaris que participen en la constitució del Pacte Nacional pel Dret de Decidir. Poc abans de migdia ha començat la reunió, que es fa a porta tancada a l’Auditori del parlament.

Aquesta primera trobada comença amb una absència destacada, la del PSC, que ha desestimat de participar-hi, tot i que hi hagi hagut crítiques internes envers aquesta decisió. El PSC se’n desentén perquè diu que no vol ser en un òrgan que treballa per la independència. El govern, en canvi, ha defensat el caràcter democràtic de la reunió, que pretén bastir un consens social entorn del dret de decidir. 

Les condicions que el PSC havia posat per a participar-hi eren dues: eliminar el consell assessor per a la transició nacional i garantir que el procés cap al dret de decidir fos neutral, sense afavorir el sí. Considera que no s’ha complert ni l’una condició ni l’altra i, per tant, no hi participarà. 

‘És deplorable presentar aquest Pacte Nacional pel Dret de Decidir com una cosa que no és, provar de manipular la reunió dient que és un aquelarre independentista’, responia ahir el conseller de Presidència, Francesc Homs. Segons ell, la reunió és ‘el compromís d’uns partits, del govern i d’unes entitats amb la democràcia’. Per això, va voler valorar la força d’una suma d’entitats, partits i govern –és a dir, de sensibilitats diferents– entorn del ‘principi bàsic de la democràcia’. 

També va declinat la invitació Foment del Treball, que adduí que no es tractava pas d’una reunió informativa sinó de la constitució d’un òrgan amb un caràcter polític marcat, i que la patronal no tenia delegades les funcions per a participar-hi.  

Hi seran CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP. I una llista de més de trenta entitats proposades pels partits: l’Associació de Municipis per la Independència, l’Assemblea Nacional Catalana, l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català, el sindicat agrari ASAJA, la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana, CCOO, la CECOT, el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, el CoNCA, la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya, la Confederació de Cooperatives de Catalunya, el Consell de Governs Locals, el Consell Escolar de Catalunya, el Consell General de Cambres de Catalunya, el Consell Interuniversitari de Catalunya, el Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya, l’Ens de Comunicació Associativa, la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya, la Federació de Cases Regionals, la Federació de Petites i Mitjanes Empreses, l’Institut d’Estudis Catalans, l’Institut Ramon Muntaner, l’Intercol·legial, els Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, Òmnium Cultural, PIMEC, la Plataforma per la Llengua, la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, i els sindicats UGT, Unió de Pagesos i USOC.

Les últimes incorporacions són la Xarxa d’Economia Solidària i el Front d’Alliberament Gai de Catalunya, proposats per la CUP, i la Intersindical-CSC i el Cercle Català de Negocis, proposats per ERC. Aquestes entitats no havien estat acceptades en un primer moment. La CUP no ha aconseguit, tanmateix, que el govern hi acceptés la incorporació de l’organització juvenil independentista Arran, perquè l’executiu la considera la branca juvenil de la CUP. En un comunicat, Arran va criticar la decisió com un gest de repressió política i va defensar que la seva estructura orgànica era independent de la de la CUP. 

El president de la Generalitat, Artur Mas, presidirà la reunió, que es farà a la sala Auditori del Parlament de Catalunya. Per part del govern, també hi assistirà la vice-presidenta i titular del Departament de Governació i Relacions Institucionals, Joana Ortega; el conseller de la Presidència i portaveu, Francesc Homs; i el conseller de Justícia, Germà Gordó.