Acció Valenciana

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’activitat política i cultural del País Valencià al llarg del segle XX ha tingut alts i baixos. Són molts els grups, partits i associacions que han nascut i que han desaparegut, encara que, malgrat tot, han deixat una empremta en la nostra societat. Un d’aquests grups va ser Acció Cultural Valenciana.

El 15 d’abril de 1930 eixia el primer número de la revista Acció Valenciana, una publicació que era el butlletí d’Acció Cultural Valenciana, un grup que volia ‘contribuir a la valencianització de la vida universitària i, encara, de la societat valenciana’. Cal recordar que Acció Cultural Valenciana va ser fundada el 8 de març de 1930, per un grup d’universitaris valencians de diverses tendències i sensibilitats, entre els quals destacaven Emili Gómez Nadal, Francesc Carreres de Calatayud, Adolf Pizcueta, Manuel Sanchis Guarner, Antoni Igual Úbeda o Carles Salvador. Desgraciadament Acció Valenciana, una publicació que apareixia quinzenalment, només va traure 24 números, i així el 15 d’abril de 1931, un any després de vore la llum per primera volta, acabava la seua vida.

Ha estat Santi Vallés qui ha fet un estudi profund i seriós d’aquesta revista, amb un llibre excel·lent que, en paraules del professor Antoni Ferrando, ‘és la monografia més important que s’ha fet fins al moment sobre una publicació valenciana de preguerra’.  El llibre, l’ha editat l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Santi Vallés, nascut a l’Alcúdia el 1967, llicenciat en Filologia Hispànica i Màster d’Assessorament Lingüístic i Literari, és tècnic de promoció lingüística de la Generalitat i ha estat professor de la Universitat de València. Fruit dels seus treballs  d’assagista, Santi Vallés, membre de la Unió de Periodistes Valencians, ha publicat diversos treballs, tots ells d’una importància cabdal, entre els quals cal mencionar  ‘Josep Lluís Bausset. Converses amb l’home subterrani’ (2000), ‘El rebost de la memòria’ (2002) o ‘Digues blau cel’ (2002).
 
Amb el llibre ‘Acció Valenciana. La consciència desvetlada’, Santi Vallés reconstrueix una part molt important del batec de la societat valenciana, en el procés previ a l’aprovació de les Normes de Castelló. L’estudi, precís i minuciós que fa Santi Vallés sobre els butlletins d’Acció Valenciana, demostra la transcendència que tingué aquesta publicació, malgrat la seua escassa durada.

Com ha posat de relleu Santi Vallés, i com destaca el professor Antoni Ferrando, la revista Acció Valenciana va tindre un paper ‘capdavanter en la formulació del valencianisme modern’, que va fer possible ‘vehicular un moviment cultural plenament inserit en tot el domini lingüístic’. Tal i com deia el número 1 de la revista, ‘hem de fer constar la unitat de  llengua i esperit amb Mallorca, Catalunya i el Rosselló. Som cinc milions d’ànimes les que parlem la mateixa llengua i perçò defensem sempre la necessitat d’arribar a un acord per a la unificació de les nostres diferències ortogràfiques’. Per això mateix, Acció Valenciana presentava la conveniència de crear una acadèmia de la llengua per a fixar les bases de coherència i normalitat en l’ús correcte del valencià, inexistents fins aleshores. De fet, Acció Valenciana va obrir les seues pàgines al debat sobre la codificació ortogràfica i sobre la creació d’una ‘institució normativa de la llengua’.

En el llibre ‘Acció Valenciana. La consciència desvetlada’, Santi Vallés subratlla la transcendència que aquella publicació quinzenal va representar, així com l’important estol d’escriptors, filòlegs, intel·lectuals i artistes que van col·laborar i escriure en les seues pàgines ‘amb l’objectiu de construir l’edifici col·lectiu dels valencians’. El llibre, de 474 pàgines i amb un excel·lent índex, presenta un CD amb l’edició facsímil dels números de la revista.

Com deia l’editorial del primer número d’Acció Valenciana, del 15 d’abril de 1930, la revista volia ‘bastir l’edifici des dels fonaments… i si aquest redreçament del nostre esperit pairal seguix, aquest butlletí anirà creixent’. Malauradament, Acció Valenciana va tindre una vida massa curta. Amb tot, i gràcies a l’excel·lent obra de Santi Vallés,  hui en dia podem saber quin era l’objectiu i el treball que van fer els escriptors i els intel·lectuals valencians des d’Acció Cultural Valenciana.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any