03.06.2013 - 23:06
Una reforma educativa feta sense el consens de totes les forces educatives, socials i polítiques no té futur. Aquest és el primer gran problema de les lleis d’educació que hem anat patint en aquest país. Els governants no es prenen amb serietat aquest tema, ja siga perquè no els interessa un ensenyament de qualitat, ja siga per no haver sabut com encarrilar-lo. De fet, per no tindre, no té ni pressupost per dur endavant cap millora en l’ensenyament, sinó tot el contrari: retallada rere retallada.
Tenim el camí de mostra d’altres països que han reeixit en la qüestió, com la veïna França posem per cas, que ja ens porten dècades d’avantatge, amb una llei d’educació pactada, que no depèn del vent que bufe al govern.
I donar forma a una llei d’educació és una feina costosa i seriosa. L’ensenyament té problemes, això és clar i tothom que estiga en contacte amb l’educació ho sap. Però llaurant com llauren només fem que augmentar les diferències de classes i marginar els més desprotegits. I això comporta a la llarga (i a la curta) més inestabilitat social, més conflictivitat. Perquè per molt que separeu els alumnes en guetos d’escoles concertades, a la societat hi conviuen tots amb tots.
El problema és que si no accepten la democràcia, la llibertat, i l’esperit crític de la població, no els interessa cap pacte educatiu. És millor anar pegant bandades i destruint el que els professionals de l’ensenyament van construint entre reforma i reforma. Així aconsegueixen els seus objectius: baixar la percepció de la població respecte de l’ensenyament públic, i que se’n vagen en desbandada a la concertada (on tenen el negoci determinades forces…)
Diuen que volen potenciar la cultura de l’esforç i es queden tan amples. Milers i milers de professionals de l’educació venim potenciant la cultura de l’esforç cada dia, a cada hora, en cada classe. Ací estan els milers d’estudiants llicenciats, amb la carrera que s’han format els darrers anys. I molts amb més d’una carrera, idiomes, màsters etc. Però sembla que no els veuen. I els milers de científics, investigadors que han tirat al carrer. Més esforç que el que ells i elles han fet? Ací estan els resultats.
No és veu el mateix resultat en la gestió del nostres polítics que es permeten el luxe d’invertir durant anys, amb els nostres impostos, en la formació de milers d’estudiants i d’investigadors i ara que estan a punt per a donar al país l’empenta que necessita, els expulsen del sistema, enviant-los a la misèria, a l’atur o a l’emigració. Però això sí, als seus discursos s’omplin la boca parlant de cultura de l’esforç, qualitat, sacrifici, millora de l’ensenyament.
Però de quin esforç parlen? L’esforç dels banquers que han col·locat les preferents? L’esforç dels constructors que han especulat amb els preus de l’habitatge? L’esforç dels empresaris que augmenten els beneficis a costa de baixar els sous dels treballadors o de deslocalitzar l’empresa? L’esforç dels polítics que han malversat els fons públics? És aquest l’esforç i sacrifici que demanen als estudiants? Perquè aquest és l’exemple que els joves veuen cada dia a la televisió i als mitjans de comunicació. Triomfa qui aprèn a pegar-li-la millor al veí.
És clar que des d’aquesta òptica l’escola pública ha fracassat. Perquè l’escola pública el que promou són uns valors i una moral ètica. Uns valors recollits del poble i de la nostra cultura: l’amor per la llengua, l’amor pel país, la solidaritat, la creativitat, l’esforç per fer la feina ben feta, la valoració dels nostres avantpassats i de les nostres arrels, l’estima per la ciència, l’esperit crític, la justícia, la solidaritat, el respecte a la diversitat… aquests són els valors pels quals lluita l’escola pública i valenciana. Que no vol dir que s’hagen aconseguit. Com bé sabeu, anem contracorrent, i amb tants vents en contra resulta difícil navegar cap a bon port. Però malgrat les contradictòries lleis d’educació que van eixint, malgrat la mediocritat dels valors d’alguns mitjans de comunicació, malgrat la desestabilització social que porta l’atur, malgrat la perversió del llenguatge d’alguns polítics, malgrat la campanya de desprestigi envers als funcionaris, malgrat els grans canvis que ha dut la generalització de les noves tecnologies…. malgrat tot això i molt més… els professionals de l’educació pública continuen treballant dia a dia per a donar la millor educació possible als nostres joves, perquè saben que ells són el nostre futur.
