27.05.2013 - 06:00
L’insult és una desqualificació personal que està molt present en les relacions dels xiquets i les xiquetes, i de vegades, malauradament, també entre les persones més grans. Són una forma d’agressió des de la paraula que busca fer mal als altres.
Com a pares i mares ens trobem moltes vegades en situacions d’aquesta mena entre germans o entre companys de l’escola. La persona insultada es sent malament. És probablement la intenció de qui dedica a un altre un insult. Però també pot hi haver al darrere un sentiment empàtic que encara no està desenvolupat. Quan un nen insulta pot ser que encara no siga conscient del mal que està fent a l’altre.
Evitar aquestes situacions als nostres fills no està sempre a la nostra mà. Pel contrari, sí que podem ajudar-los a ser més forts i trencar aquesta dinàmica fent veure que en realitat són ells qui tenen el poder d’enfadar-se o no fer cas d’allò desagradable que els han dit. Açò trenca el joc de qui vol ferir-los. Realment les paraules sols ens fan mal si nosaltres permeten que entren dins de nosaltres i ens el facen.
Ajudar els nostres fills a tenir una bona imatge d’ells mateixos i fer-los veure que ells no són allò que un altre li diu, sols perquè l’altre ho diga, comença a donar-los ferramentes per a no sentir-se afectats. Si això poden aconseguir-ho, serà la persona qui insulta la que es senta frustrada en veure que no té el poder de ferir-nos.
És evident que arribar a no sentir-se afectat dels insults requereix un gran nivell d’autocontrol. És un procés que no s’adquireix de sobte, i que cal anar educant als primers símptomes.
El nostre exemple: narrar anècdotes de la nostra infantesa, el record de com ens sentíem i com ho vam solucionar, és la millor eina que podem donar-los perquè una situació desagradable els ajude a créixer com a persones.
