23.03.2013 - 06:00
Menorca ha viscut aquesta setmana una forta mobilització social, com feia temps que no es veia, amb concentracions gairebé diàries. El motiu? Els 200.000 metres cúblics de fang del port industrial de Maó que l’Autoritat Portuària vol extreure i abocar a una milla nàutica de la costa de Sant Lluís. Aquest fang, segons les anàlisis fetes per la mateixa Autoritat Portuària, conté quantitats elevades de metalls pesats altament contaminants, com mercuri i plom. I tant entitats ecologistes, com plataformes ciutadanes van posar-se en alerta quan es va saber fa pocs dies que el projecte ja s’havia adjudicat a la contructora Sacyr i que les tasques d’extracció havien de començar de manera immediata, en concret dimecres passat. Però de moment la maquinària necessària per a l’extracció del fang no s’ha ni acostat al port. I, mentrestant, s’han recollit prop de vint mil signatures en contra dels abocaments a través d’aquesta petició a Change.org.
Ningú no canta victòria, però sembla clar que la contestació social, de moment, ha aconseguit frenar el procés, com ja va fer-ho fa tres anys. A més, ahir es va saber, també, que, a instàncies de la guàrdia civil, la fiscalia havia demanat mostres del fang per analitzar-lo. Tampoc no ha estat casualitat: el GOB, la principal organització ecologista de les Illes, va fer arribar fa uns dies al Servei de Protecció de la Naturalesa de la guàrdia civil (SEPRONA) un informe que aplegava tota mena de documentació i estudis sobre els efectes dels abocaments d’aquests fangs contaminats al mar. La guàrdia civil va considerar que l’informe prou significatiu com per fer-lo arribar a la fiscalia, que al seu torn ha actuat demanant mostres del fang.
Un grup especial de d’activitats subaquàtiques de la mateixa guàrdia civil ja va anar al port dimecres passat per a recollir unes mostres del fang. Unes mostres, com es va confirmar ahir, que havia demanat la fiscalia arran de l’informe del GOB, i que seran analitzades els pròxims dies. Les plataformes ciutadanes i ecologistes confien que aquestes segones anàlisis demostrin que aturar o, com a mínim reconduir, el projecte.
Tot amb tot, fonts d’Autoritat Portuària van dir ahir que la intervenció de la fiscalia no endarreriria pas el procés i que l’única ordre que tenia era la de començar les extraccions al més aviat possible. Fins i tot, segons les mateixes fonts, uns quants submarinistes han fet unes primeres immersions, prèvies a les tasques d’extracció amb maquinària.
‘No estem en contra del dragat del port’
‘Nosaltres sempre hem dit que no estem en contra del dragat del port, però sí que estem frontalment en contra dels abocaments de fang contaminat sense un procés de descontaminació’, explica a VilaWeb Miquel Camps, cap de Territori del GOB, que recorda un abocament d’aquesta mena seria letal per moltes espècies marines i implica un risc molt alt d’introducció de contaminants al circuit alimentari.
Per Camps, que explica que ja fa més de cinc anys que el GOB treballa perquè el dragat del port de Maó es faci seguint els criteris que marca la normativa europea, la mobilització ciutadana viscuda aquesta setmana a Menorca demostra l’oposició frontal dels menorquins al projecte. I recorda que fins i tot el batlle de Sant Lluís, del PP, que en cap moment s’havia oposat al projecte dient que respectaria tota decisió que prengués l’Autoritat Portuària, va haver d’acabar rectificant al darrer ple per la forta pressió social. A més, els empresaris del sector turístic del poble van exigir al batlle una declaració pública en la qual digués que s’oposova a uns abocaments contaminants a tan sols una milla de la costa.
Oceana ho denuncia a la UNESCO i repta l’Autoritat Portuària a demostrar que compleix el conveni de Londres
El cas no ha passat desaparcebut a les organitzacions internacionals i Oceana, una de les ONGs dedicades a l’àmbit marí amb més prestigi al món, ho ha denunciat a la UNESCO. Oceana va enviar un equip especialitzat a Menorca el mes de gener passat per a elaborar un estudi sobre els fangs del port (vegeu-lo íntegre ací). Es resultat? Un 30% de les mostres de fang analitzat tenen una concentració de mercuri molt alta, considerada de categoria III, que obliga a aïllar els fangs de les aigües marines o a fer-los un tractament específic de descontaminació. L’estudi també inclou un capítol dedicat a l’anàlisi del punt de la costa on és previst que s’hi faci l’abocament. El resultat és, també, molt clar: ‘Els hàbitats estudiats presentaven una molt escassa perturbació humana, amb més de dues-cents espècies d’epifauna, incolent-n’hi algunes de protegides per la legislació espanyola i per convenis internacionals.’
Precisament ahir Oceana va demanar formalment a l’Autoritat Portuària que demostrés que complia el conveni de Londres, que va entrar en vigor a l’estat espanyol el 2006, i que regula els abocaments al mar. Segons aquest conveni, cal seguir un protocol molt estricte i l’abocament directe de residus no tractats al mar ha de ser sempre l’últim recurs, en aquest cas el cinquè, si es demostra que les quatre opcions anteriors no són viables.
En concret, el conveni estableix el següent protocol per a aquesta mena de residus: 1. Reutilització; 2. Reciclatge; 3. Destrucció dels componentes peligrosos; 4. Tractament per a reduir o retirar els components perillosos. El cinquè punt és l’abocament directe. El que demana Oceana a l’Autoritat Portuària és que aporti la documentació que provi que ha estudiat les quatre opcions anteriors abans d’optar per l’abocament i que totes quatre s’han demostrat inviables.
