Confirma els teus germans

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Aquestes paraules de Jesús adreçades a Sant Pere (Lc 22:32) posen de manifest el servei pastoral que el Mestre confià al primer dels Apòstols: acompanyar i enfortir la fe de l’Església.

En la seua missió com a successor de Pere, el papa Francesc ha d’ajudar l’Església a retrobar una forma de viure, on Jesús i el seu Evangeli, siguen sempre l’eix de la nostra fe. Per això el papa Francesc ha d’anunciar Crist com a l’única realitat de l’Església, i amb els altres bisbes ha de vetlar per retrobar la centralitat de l’Evangeli en la vida de les comunitats cristianes. Perquè el centre de l’Església, hui i sempre, no ha de ser ni el papa ni els bisbes! L’únic centre de l’Església és i ha de ser Jesucrist!

Quan en els primers mesos de pontificat van preguntar a Benet XVI com enfocava el seu servei eclesial, ell respongué. ‘Em limite a fer com Joan Baptista: assenyalar Jesucrist’. Eixa ha de ser també la missió del papa Bergoglio.

El ministeri del successor de Pere ha de ser un ministeri d’unitat, tot i que desgraciadament, com reconeixia Pau VI davant el Consell Mundial de les Esglésies, el papa hui en dia, és la gran dificultat per a la unitat dels cristians.

És veritat que en els últims temps, sobretot amb Pau VI, el papa va propiciar una sèrie de reformes, com renunciar a la tiara  (símbol del triple poder papal) per portar, com els altres bisbes, la mitra. I és que el papa no és més bisbe que els altres bisbes, sinó que per la col·legialitat, és el ‘servent dels servents de Déu’, com s’anomenava el papa Gregori el Gran. El mateix Joan Pau II va parlar de revisar el ministeri petrí, perquè, des d’una eclesiologia de comunió, el papa siga signe d’unitat. Per això, com a signe d’unitat, el papa Bergoglio no s’hauria de deixar temptar per cap forma de poder, ni per l’adulació dels poderosos, ni caure en la vanitat, les ambicions o el desig de ‘fer carrera’.
 
El papa Francesc, amb aquest nom tan estimat, és un home especialment sensible als pobres. Auster, senzill i allunyat dels tractaments sumptuosos, Bergoglio es desplaçava per Buenos Aires amb transport públic. Com ha dit la germana Lucia Caram, monja dominica del monestir de Santa Clara de Manresa, l’actual papa ‘va fer un procés de conversió personal, decantant-se per l’opció dels pobres’. Per això ha denunciat repetidament la pobresa, les desigualtats socials i la corrupció. L’arquebisbe de Buenos Aires exigia una resposta ‘ètica, cultural i solidària per acabar amb les estructures injustes del país’. L’arquebisbe Bergoglio denunciava, a més, una ‘esclavitud que no ha acabat, perquè en aquesta ciutat s’explota treballadors en tallers clandestins’. I convidava a ‘indignar-se contra la injustícia, perquè el pa i el treball no arriben a tothom’. I encara deia: ‘Els Drets Humans es violen, no només pel terrorisme, la repressió i els assassinats, sinó també per les condicions de pobresa extrema i per les estructures econòmiques que provoquen greus desigualtats’.
 
El nom de Francesc que ha pres el papa argentí, el nom del ‘poverello’ d’Assís, segurament inspirarà el seu servei episcopal, des de la senzillesa i la simplicitat de cor. Però també evoca dos altres Francescs: Francesc Xavier i Francesc de Borja, tots dos jesuïtes com el nou papa. Tant de bo que el papa Bergoglio faça també com el sant d’Assís, que en l’església de Sant Damià, sentí de Jesús: ‘Repara la meua Església’.  Tant de bo que el papa Francesc ajude a reparar l’Església i a portar-la per camins de fidelitat a l’Evangeli.

Bergoglio va protegir i amagar gent perseguida per la dictadura militar argentina i, per exemple, va salvar un jove que s’assemblava a ell, vestint-lo de capellà i donant-li la seua cèdula d’identitat. Quan va entrar en contacte amb l’autor d’uns articles que denunciaven la corrupció a l’Argentina, Bergoglio el va animar a continuar la seua denúncia dient-li: ‘No poden silenciar la veu dels profetes’.

En el seu ministeri episcopal com a nou bisbe de Roma, el papa Francesc hauria d’escoltar els jóvens i les dones, valorant més el seu paper en l’Església. El nou papa, amb el seu somriure tímid i sincer, ens hauria d’encoratjar en la fe. Una fe que com deia l’abat Josep M. Soler, ‘no és una evasió de la realitat, ni un tancament en un mateix, sinó un compromís social’. I és per eixe compromís, que el papa ha d’estar al costat de qui més sofreixen! D’aquesta manera, amb la fidelitat a Jesucrist i la defensa dels més desvalguts, els cristians serem testimonis del Regne!

M’agradaria que el papa Bergoglio actuara de la mateixa manera com Sant Benet en la seua Regla parla de l’abat, quan li diu que més li toca ‘servir que manar’. I també hauria de ser ‘desinteressat, sobri, misericordiós’, per així fer prevaldre ‘la misericòrdia sobre la justícia’ (R.B. 64:8-10). D’aquesta manera mostraria els seus ensenyaments, ‘més amb fets que no de paraula’ (R.B. 2:12).
    
També m’agradaria que el papa Francesc en tant que ‘servent dels servents de Déu’, faça seues les paraules de Samuel Ruiz, bisbe de Chiapas, quan deia: ‘Aquesta Església opta pels pobres, i qui no opte pels pobres, no té lloc en aquesta diòcesi’. Perquè els pobres són sagrament de la presència del Senyor Ressuscitat (Mt 25).

Per altra part, m’agradaria que el papa Francesc estime i valore les llengües i cultures minoritàries, moltes d’elles marginades per les llengües dels Estats.

Tan semblant físicament a Joan XXIII, el papa Jordi Màrius Bergoglio hauria de ser un papa pobre, humil i ‘radical’, i així, des de les arrels ens hauria d’ajudar a retornar a l’Evangeli, per tal de ser testimonis del Senyor Ressuscitat.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any