08.01.2013 - 06:00
La Comissió de Defensa dels Drets de la Persona de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona sosté que l’autodeterminació de Catalunya és un dret inalienable, car és un dret fonamental i universal de tots els pobles, vigent en la legislació internacional. La comissió confirma que l’actual marc de la constitució espanyola no permet l’autodeterminació de Catalunya, però recalca que en una societat democràtica la llei no és sinó l’expressió de la voluntat popular. Per això defensa la convocatòria d’un referèndum i també –si el govern espanyol l’impedís– la declaració unilateral d’independència.
La comissió de defensa del col·legi remarca que el dret d’autodeterminació és reconegut internacionalment, i de resultes d’això el nombre d’estats sobirans s’ha quadruplicat del 1900 ençà. I subratlla que vint d’aquests estats són producte de la secessió d’una part del territori, com ara Noruega, Finlàndia, Irlanda, Islàndia, Lituània, Estònia, Letònia, Eslovènia i Montenegro.
Alhora desmunta l’argument espanyol que la sobirania popular resideix en la totalitat dels ciutadans de l’estat espanyol, recordant que la Carta de les Nacions Unides atribueix el dret de decidir als pobles, no pas als estats. En aquest sentit, afirma, ‘no es pot discutir a la comunitat catalana la concepció de subjecte polític del dret de decidir’.
D’una altra banda, constata que la constitució espanyola no permet d’exercir el dret de decidir, però també que això es contradiu amb ‘la voluntat democràticament manifestada d’una comunitat nacional’. En aquest context, sosté que ‘aquesta concepció no pot acceptar el segrest de la voluntat popular en nom d’una legalitat imposada coactivament’.
Per tot plegat, la comissió considera que ‘el govern espanyol no tindria gens de legitimitat per a oposar-se a la decisió del Parlament de Catalunya de donar veu a la ciutadania per tal que, lliurement i majoritària, expressés la seva voluntat –en sentit afirmatiu o negatiu– en relació amb la creació d’un estat català sobirà’. Si guanyés l’opció independentista, afegeix, ‘el govern espanyol no tindria gens de legitimitat per a oposar-se a entrar en un procés de negociació per establir les condicions de la secessió’.
Si l’estat impedís una consulta d’autodeterminació o es negués a acceptar-ne el resultat, el Col·legi d’Advocats veu factible la declaració unilateral d’independència per part del parlament. Si fos el cas, diu, ‘la declaració d’independència tindria efectes immediats per a dotar d’existència política el nou estat’, car ‘reuniria els criteris mínims de població permanent, territori determinat i autoritat política pròpia’, trets que defineixen un estat.
