03.12.2012 - 23:20
El 29 de novembre passat es van complir 60 anys del començament del trasllat al Valle de los Caídos dels ‘caídos por Dios y por España’ les famílies dels quals ho van voler.
Eixe dia de l’any 1952, el governador civil de València, Diego Salas Pombo, remet un ofici a l’alcalde d’Ontinyent, Jaime Miquel Lluch, en què diu: ‘Por la prensa y radio habrás tenido conocimiento ya hace tiempo de las obras que vienen realizándose para dar realidad el grandioso proyecto del Valle de los Caídos, digno por sus proporciones monumentales de figurar entre las más grandes obras arquitectónicas del mundo’. El que vol el governador és, entre altres coses, que li done la relació exacta del ‘caiguts’ i si els seus familiars estarien disposats a autoritzar el trasllat per donar-los sepultura al Valle de los Caídos. Sobre això, li aclareix, ‘te reitero el máximo celo y discreción en el cumplimiento de esta orden y la conveniencia que tu conversación o gestión con los familiares no se haga en términos de imposición, sino por el contrario como pregunta para conocer su pensamiento’.
L’Ajuntament d’Ontinyent envia la relació el dia 12 de febrer de 1953, amb el nom i cognoms, familiar més pròxim, domicili, on està soterrat i si la família vol traslladar-lo al Valle de los Caídos o no. Són 78 noms, dels quals 44 estan soterrats al cementeri d’Ontinyent, 18 a altres cementeris i 16 que són desapareguts. La relació de noms, no obstant, presenta alguns errors, com incloure-hi un soldat que va ser detingut en desertar i a qui van fer un consell de guerra i posteriorment van afusellar (Salvador Tomàs Ferrero Donat); també un militar que estava en les forces republicanes i va morir víctima d’un accident de trànsit (Daniel Silvaje Doménech); o un mort en el front, en la batalla del Jarama (José Coll Belda). A la relació li falten 6 morts, segons els estudis d’Antonio Calzado i Josep Gandia, però en sentit invers n’hi ha una dotzena que no devien aparéixer, com és el cas de José Simó Attard, qui era natural i resident a València quan va morir. Estranyament, hi apareix José i no hi figura el seu germà Eduardo. Dels 78 noms, n’hi ha 8 els familiars dels quals sí que volen que els soterren al Valle de los Caídos: d’aquests, 3 estan soterrats a Ontinyent i 5 a altres cementeris, generalment del voltant. De la resta, 70 famílies no volen que els soterren al monument que està fent-se a Cuelgamuros.
Fins al 30 de maig de 1958, l’assumpte queda pendent. Aquell dia, el governador civil, que ara és Jesús Posada Cacho (pare de l’actual president del Congrés de Diputats), envia una carta a l’alcalde d’Ontinyent, que també ha canviat, i és Anselmo Serna Simó, en què li diu: ‘Próximo a su terminación, las obras del Monumento Nacional a los Caídos construido en el Valle de Cuelgamuros (Guadarrama) (…) se hace preciso adoptar las medidas necesarias (…) por la erección de dicho Monumento: el dar en él sepultura a quienes sacrificaron por Dios y por España’ sempre i quan foren ‘de nacionalidad española y Religión católica’ i vol que l’alcalde li notifique el nom i domicili dels sol·licitants i parentiu amb el mort, com va morir i on està soterrat. El dimecres 4 de juny de 1958 apareix publicat al Boletín Oficial de la Provincia de Valencia l’ordre perquè tot el món se n’assabente, amb la signatura de Jesús Posada.
El 31 d’octubre de 1958, el ministre de Governació, Camilo Alonso Vega, remet una circular a tots els governadors civils donant-los instruccions de com s’han de fer les coses per al trasllat.
Per la seua banda, l’Ajuntament d’Ontinyent, el 20 de novembre envia als familiars una cèdula de citació, signada personalment per l’alcalde, en què es diu ‘Sírvase V. comparecer en esta Casa Capitular el día de mañana y horas de las once para un asunto de sumo interés para Vd.’.
L’Ajuntament rep instruccions de com s’ha de fer el trasllat el 20 de febrer de 1959: ‘Deben tener todo preparado para poder efectuar las exhumaciones el día que se les señale telegráficamente por este Gobierno, que serà el mismo para toda la provincia y en los primeros días del próximo marzo’. Jesús Posada també explicita l’advertència que ‘si estas exhumaciones y depósito en las cajas, ocasionan algún gasto, debe ser sufragado por ese Ayuntamiento’.
A l’hora de la veritat, d’Ontinyent són, segons l’Ajuntament, quatre morts els que s’han de traslladar al Valle de los Caídos. Als tres soterrats en el poble, i que són les germanes Ana María i Concepción Borredá Ferrero i Luis Calatayud Martínez, se n’ha d’afegir un quart: Ramón Benito Morales, qui era de Yelo (Sòria) i va morir als 27 anys en l’Hospital Militar d’Ontinyent, on es trobava ingressat a conseqüència de les ferides que havia rebut en combat, recent acabada la guerra, el 9 d’abril de 1939.
El 28 de febrer de 1959 hi ha una nova comunicació del Govern Civil: ‘El lunes, día 2 de Marzo próximo se enviarán a esa localidad en una furgoneta del Parque Móvil, las cajas necesarias para depositar en ellas los restos gloriosos de los héroes y mártires que han de ser trasladados al Valle de los Caídos. Las exhumaciones deben efectuarse el día 6, y el día 7 pasará de nuevo la furgoneta para recoger los mismos y llevarlos a Játiva, lugar señalado para la concentración en ese sector’.
Recollides les restes d’aquells els familiars dels quals volien que els soterraren a la província de Madrid, Jesús Posada envia un telegrama el dia 7 de març. Demana a l’Ajuntament que comunique ‘urgentemente’ els familiars de ‘cuyos restos van a ser trasladados al Valle de los Caídos’ per posar els autobusos necessaris per al desplaçament. Però donada aquesta ordre, el governador civil es desdiu una setmana més tard, el dia 14. Ara escriu que ‘dado el número de vehículos que han de transportar de toda España los féretros (…) y teniendo en cuenta las dificultades que habrían de crearse en las vías de acceso al mismo, por la Superioridad se ha dispuesto que, sin prejuicio de la celebración propia de un funeral por parte de cada una de las provincias, que permita la asistencia a los familiares en las debidas condiciones, queda suspendido el acompañamiento de éstas a la caravana’.
Però tampoc és definitiva la postura que adopta la ‘Superioridad’. Nou dies després, el 23 de març, en una nova comunicació del Govern Civil es diu que ‘el Ministerio de la Gobernación (…) regulando los actos de la inauguración (…) que tendrá lugar el próximo día 1 [d’abril de 1959], ha designado, dado el poco espacio que en la misma existe, un cupo de 35 plazas a esta provincia, con destino a los familiares más allegados (…). Como de esa localidad han sido trasladados tres restos, hecha la distribución, que este Gobierno Civil ha considerado equitativa, les corresponde asistir a dos familiares’. Per a aquests, els familiars, són els dos telegrames i una carta que es reben els dies 25, 27 i 28 de març. En el primer es diu que s’han de preocupar de res, atés que estan ja reservats els allotjaments a Madrid. En el segon, es diu que han de dur vestit negre o obscur. En la carta se’ls especifica on han d’estar a les nou i mitja del dia 31: al Govern Civil, palau del Temple, ‘donde se realizará la concentración’. D’Ontinyent, finalment, els dos ciutadans familiars que assisteixen són Francisco Borredà Ferrero i Maria Borredà Borredà.
El dia 20 de setembre de 1959, es rep la comunicació oficial mitjançant la qual, Ana Maria Borredà Ferrero, Concepción Borredà Ferrero i Luis Calatayud Martínez, més el sorià Ramón Benito Morales, descansen en la basílica de la Santa Cruz del Valle de los Caídos.
Però el règim franquista canvia d’estratègia aviat. Ara ja no és que als familiars ‘no se haga en términos de imposición’ la possibilitat de traslladar-los al mausoleu que Franco ha manat fer. El 20 d’abril de 1960, el pare de l’actual president del Congrés de Diputats, Jesús Posada Cacho, governador civil a València, especifica per carta que ‘la inauguración del Monumento Nacional de la Santa Cruz del Valle de los Caídos, que constituye el lugar más adecuado para el definitivo reposo de los restos de los Héroes y Mártires de la Cruzada, trae como consecuencia que carezca de razón de ser la gratitud [gratuïtat] de los enterramientos’.
Tot seguit enumera una sèrie de punts o condicions. En el primer apartat diu que ‘hasta el día 31 de Junio [?]’ de l’any en curs, els familiars poden sol·licitar el trasllat de les restes al Valle de los Caídos. El punt dos és una amenaça directa: ‘si en el plazo fijado anteriormente no se hubiese formulado la solicitud prevista y los familiares no conservaran los restos en sepulturas a su cargo, el Gobierno Civil dispondrá a medida que las circunstancias lo requieran su traslado al Valle de los Caídos’.
En acabar la guerra, aquells assassinats que se sabia on es trobaven soterrats, normalment als cementeris dels pobles del voltant, els van portar al nou cementeri d’Ontinyent que havia estat inaugurat en febrer de 1939. L’Ajuntament va regalar les sepultures a les famílies, però ara, davant l’amenaça, algunes d’elles van optar per adquirir el lloc i tindre un paper que ho documentara, no fóra cosa que el règim franquista fera amb el seus familiars el que li vinguera en gana, sense respectar la voluntat dels éssers més arrimats. Si el franquisme tractava així els del seu bàndol, què seria dels republicans, dels perdedors de la guerra?
Enllaços
Array
