Compte enrere de les eleccions parlamentàries de Catalunya

  • Repassem els moviments dels partits i la situació electoral a un mes del 25 de novembre

VilaWeb
VilaWeb
Pere Cardús i Cardellach
25.10.2012 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El compte enrere de les eleccions avançades al Parlament de Catalunya del 25 de novembre va començar el dia que el president de la Generalitat, Artur Mas, va anunciar-ne la convocatòria en l’obertura del debat de política general. Però ara els números del marcador del compte enrere ja apareixen en vermell, perquè no manca sinó un mes per a la jornada electoral. Els partits ja han començat a destapar les cartes i les enquestes publicades fan els primers esbossos del nou parlament, el de la consulta sobre la independència.

CiU, per la majoria absoluta

Convergència i Unió, amb Artur Mas al capdavant, va convocar les eleccions després del fracàs de la proposta de pacte fiscal a Madrid, sentenciat prèviament per una històrica manifestació independentista l’Onze de Setembre. Aquests dos fets van marcar el nou rumb del principal partit de Catalunya, enfocat ara en la voluntat de consultar la ciutadania sobre la construcció d’un estat propi a Europa. CiU ha demanat reiteradament als electors que necessita una ‘majoria sòlida’ per encarar aquest repte amb garanties d’èxit. Les enquestes apunten una tendència a l’alça de la federació nacionalista, però sense donar-li la majoria absoluta.

Aquest nou camí ha abocat la política catalana a presentar el 25 de novembre com un plebiscit entre les forces sobiranistes i les que encara insisteixen a encaixar dins Espanya. Ara, la preeminència en el debat polític de l’anomenat eix nacional no esborrarà, tanmateix, l’eix social, que serà determinant mercès a les forces d’esquerres. Els dos anys de retallades i de política d’austeritat del govern Mas també es valoraran en aquestes eleccions.

PSC, aturar la davallada

D’aquesta manera, el Partit dels Socialistes de Catalunya mirarà de marcar la campanya en dos elements: la política social i de defensa de l’estat del benestar, i el missatge de ‘sensatesa’ com a opció central entre la ‘deriva independentista de CiU’ i ‘el discurs de la por i de les amenaces del PP’. El nou candidat del PSC, Pere Navarro, té el difícil paper d’evitar l’enfonsada que pronostiquen totes les enquestes, que deixen el grup parlamentari socialista amb 20-23 diputats.

PP, concentrar el vot unionista

El Partit Popular d’Alícia Sánchez-Camacho s’erigeix com a principal defensor i garant de la unitat d’Espanya contra els secessionistes. Des de l’Onze de Setembre, el PP ha engegat el discurs de la por amb els espantalls de la inviabilitat econòmica, la impossibilitat d’un sistema de pensions propi, de l’expulsió de la Unió Europea i de l’euro, la retirada dels ajuts europeus a la pagesia, etc. La carta del PP és l’unionisme més descarat i, segons les primeres enquestes, pot aguantar la representació actual o tenir un petit desgast electoral si augmenta la participació.

ICV-EUiA, també el debat social

Si hi ha un partit que ha avisat que no pensa aparcar el debat de la política social, la resposta a la crisi i les retallades, és Iniciativa per Catalunya-Verds que, juntament amb Esquerra Unida i Alternativa, ha arrencat la pre-campanya amb un lema que deixa clar per on aniran els trets: ‘Catalonia is not CiU’. El candidat Joan Herrera provarà d’esgarrapar vots del PSC aprofitant la tendència a la baixa del que fins ara ha estat el principal partit de l’esquerra parlamentària. Per això, tot i donar suport a l’agenda nacional amb el designi clar clar d’exercir el dret d’autodeterminació, ICV basarà la campanya en les alternatives d’esquerres a la política d’Artur Mas. Les enquestes donen a la formació ecosocialista més vots i possiblement algun diputat més.

ERC, garantia per la independència

El partit que va rebre el càstig més fort a les últimes eleccions, Esquerra Republicana de Catalunya, es presenta en aquesta convocatòria amb nou candidat, Oriol Junqueras, que sembla que ha tornat a connectar el partit amb les antigues bases i electors. ERC es presenta en aquestes eleccions com la garantia per fer que el govern no es desviï del camí cap a la independència i demana el suport per ser la segona força del parlament, la primera de l’esquerra. Les enquestes no apunten de moment a aquesta possibilitat i deixen la recuperació dels republicans en 3-5 diputats més (ara en té 10).

SI, l’esforç per consolidar-se

A continuació, l’altra força independentista del parlament, Solidaritat Catalana per la Independència, arriba a les eleccions avançades amb la voluntat de reivindicar-se com a garant de la independència. SI presenta un nou presidenciable, Alfons López Tena, després de la sortida de Joan Laporta, i provarà de consolidar el vot de fa dos anys i mirar d’esgarrapar-ne de nous independentistes per evitar que el probable increment de la participació els deixi a la porta del Parlament. De moment, les enquestes situen SI al límit de la representació parlamentària i, si bé algunes enquestes els donen tres diputats o quatre, les altres els en donen dos o cap.

CUP, contrarellotge de l’independentisme revolucionari

A més dels partits amb representació parlamentària, ha irromput amb força en la pre-campanya la Candidatura d’Unitat Popular, que fins ara s’havia resistit a participar en les eleccions parlamentàries. La CUP, amb més de cent regidors a municipis de tot el Principat, es presenta amb un discurs clarament independentista, però d’esquerra transformadora i revolucionària. Amb aquesta proposta ‘indissociable’, la CUP pot aconseguir arrencar molts de vot de l’abstenció, dels moviments socials i de l’independentisme més combatiu. Fins ara les enquestes encara no han pintat el ‘formatget’ groc de la CUP i caldrà veure si pot millorar la situació amb el poc temps que resta.

C’s, la disputa del vot espanyolista

Ciutadans, força de l’unionisme, ha basat el seu discurs, tots els sis anys que ha estat a la cambra, en la defensa de l’espanyolitat a Catalunya. La situació actual del país, avançant cap a l’autodeterminació i amb tots els indicadors posats en una majoria social de l’independentisme, obliguen C’s a fer un discurs encara més descarnat contra el catalanisme i l’autogovern. El candidat Albert Rivera es disputa directament el vot més espanyolista amb el PP i amb el perill que no es vegi rosegat per la UPyD de Rosa Díez, en principi testimonial. Les enquestes donen a C’s els tres diputats actuals i, en algun cas, la possibilitat de sumar-ne un altre.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any