03.09.2012 - 19:58
La direcció del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) ha decidit apartar Joaquim Nadal i Miquel Iceta del capdavant del grup parlamentari en una decisió que s’interpreta en clau de batalles de poder internes i, sobretot, pensant en les primàries que el partit ha de celebrar per triar el nou candidat a la presidència de la Generalitat de cara a unes eleccions avançades el 2013. Per entendre què passa en l’òrbita dels socialistes catalans, hem parlat amb Toni Aira, periodista i professor de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra i de la Universitat Ramon Llull.
–Com s’ha de llegir la decisió de substituir Nadal i Iceta?
–Ens equivocarem si els relleus que ha anunciat el PSC els llegim en clau específicament parlamentària. L’escapçament del grup parlamentari l’hem de codificar en clau de moviments interns del PSC i, concretament, com una bunquerització de l’aparell a l’entorn de Pere Navarro. Aquests moviments es fan amb la mirada posada a uns mesos que seran determinants per al futur del partit.
–Moviments amb la mirada posada a les eleccions?
–Al PSC hi ha molts moviments de preparació de les primàries. L’aparell sap que amb la perspectiva d’unes eleccions avançades a Catalunya, que podrien fer-se a la primavera o al llarg del 2013, han de començar a definir un candidat clar. Es van comprometre a fer un procés de primàries i ara no hi poden renunciar. Bona part dels moviments que s’han fet els últims mesos en el món socialista estan al marge de la línia oficial de l’aparell socialista i de Pere Navarro.
–Quins són aquests moviments pre-primàries?
–Per exemple, Miquel Iceta, que en els temps de José Montilla i José Zaragoza formava part del nucli dur de la direcció del partit, ja fa un temps que no hi tenia pes. Iceta ha començat a fer moviments al voltant d’Àngel Ros i el moviment Avancem. Aquesta no deixa de ser una plataforma al servei d’algun candidat a les primàries, possiblement Àngel Ros, perquè no li torni a passar com al congrés del partit. Ros necessita una xarxa i una certa estructura que li brindi l’oportunitat de guanyar el candidat oficial. Del grup que formen Ros, Laia Bonet, Iceta i Joan Ignasi Elena n’ha de sortir alguna cosa de cara a les primàries. Joaquim Nadal no participa d’aquests moviments, però en el moment de les primàries, si hi veu possibilitats, pot decantar-se fàcilment per aquest grup.
–Navarro no tenia força al grup parlamentari?
–És bastant evident que Navarro i els seus homes forts han decidit no deixar marge per a la distorsió del seu discurs i de la seva línia de cara a les primàries. Joaquim Nadal és un veterà que ja anava molt per lliure, amb posicions com la que ha expressat recentment sobre la manifestació de l’Onze de Setembre, que no lliguen amb la línia oficial. Amb aquests canvis, la direcció mira de lligar més curt el grup parlamentari.
–El grup no era obedient?
–Cal tenir en compte que el PSC no té el seu màxim dirigent al parlament. I aquest espai de joc polític quedava en mans d’una direcció de grup que anava molt per lliure. Per exemple, Laia Bonet, la portaveu adjunta, ja tenia vida pròpia i es movia en l’entorn Iceta-Ros-Elena. En canvi, Collboni i Sabaté són dos homes forts de Navarro i dos personatges clau de l’aparell.
–Aplana el camí de les primàries?
–Navarro vol tenir les primàries més controlades i poder fer el procés amb menys distorsió des dels àmbits institucionals. El grup parlamentari no estava en la línia de l’aparell i calia posar-hi gent de la seva màxima confiança. Navarro ha apartat aquells que poden anar en una candidatura alternativa a les primàries.
