L’esquerra nord-americana reivindica el mite de Marilyn

  • Avui fa cinquanta anys de la mort de la rossa més famosa de Hollywood

VilaWeb
Redacció
05.08.2012 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Avui fa cinquanta anys que Norma Jeane Baker, més coneguda per Marilyn Monroe, va ésser trobada morta a casa seva a Los Angeles (Califòrnia), amb tan sols trenta-sis anys. La rossa més famosa de Hollywood no sols es va convertir a mitjan segle XX en tota una estrella cinematogràfica, després d’una infantesa i adolescència dura, sinó també en un mite sexual, que malgrat els anys passats mai no ha minvat.

Marilyn Monroe, així, continua essent un símbol i artistes com Madonna, Lindsay Lohan, Scarlett Johansson, Ashley Judd i Mira Sorvino no s’amaguen d’imitar-la. El cinquantè aniversari de la mort ha servit, als EUA, perquè se’n destaqui una faceta sovint ignorada o eclipsada: la de dona progressista.

I és que, com més s’aprofundeix en la seva figura, més es descobreix el vessant transgressor de Monroe, que va esdevenir estrella, cal no oblidar-ho, just quan el senador Joseph McCarthy engegava la seva croada política contra els elements comunistes als EUA. Uns anys, ras i curt, en què temes com l’homosexualitat, l’avortament i els drets civils eren tabú. Malgrat aquell context, Monroe va expressar-se en llibertat en tots aquests temes, sense pensar si afectaria la seva carrera cinematogràfica.

Va fer costat, així, al dramaturg (i marit seu) Arthur Miller, quan el va investigar el Comitè del Senat sobre Activitats Antiamericanes; també va fer gestions perquè la cantant Ella Fitzgerald pogués actuar en locals vedats aleshores als afroamericans, i va donar suport públicament a l’actor Montgomery Clift cada vegada que l’atacaven per la seva presumpta homosexualitat. L‘FBI va arribar a elaborar-ne un informe, de trenta-quatre pàgines, on s’intentava demostrar que era simpatitzant comunista.

Protofeminista, esquerranosa i temptada per la naixent contracultura californiana i el moviment beat, així és com s’intenta recordar sobretot als EUA Marilyn Monroe en el cinquantè aniversari de la seva mort… de la qual encara no s’han acabat d’esbrinar tots els detalls. Combinació letal i accidental de barbitúrics? Suïcidi? O complot per la seva connexió amb les altes esferes de la política nord-americana, com el president JF Kennedy? El mite de Marilyn continua ben viu, en tots els seus fronts.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any