19.04.2012 - 06:00
No és per donar idees, però oi que sembla el nom d’una ONG? El blaverisme, com ja deuen saber els lectors, és el nom que rep al País Valencià un mal endèmic que afecta tot el domini del català: aquella variant de l’espanyolisme més ranci de què Joan Fuster en deia autoodi. Doncs aquest mal que ací, a València, coneixem com blaverisme no necessita una ong perquè vetle pels pobres d’esperit que n’estan afectats; ans al contrari, potser en caldria una que s’ocupàs de la defensa d’allò que els blavers voldrien eradicar: la llengua i la cultura catalana.
Però anem al que anem: de blaverisme, amb aquest o amb altres noms, no només n’hi ha a València. El blaverisme no coneix fronteres, i les Illes o el Principat no en queden al marge. A les Illes, ara resulta més evident, gràcies a la “valencianización” cultural que mira d’imposar el seu president madrileny, però els seus efectes al Principat són tant o més letals que als altres territoris. I en posaré un exemple: hem dit que el blaverisme no coneix fronteres, doncs les editorials en llengua catalana no només les coneixen (les administratives espanyoles, és clar) sinó que actuen a gairebé tots els efectes dividint el territori catalanoparlant (el seu gran mercat potencial) en còmodes compartiments o regnes de taifes. La cosa va més o menys així: les editorials catalanes se centren en el mercat del Principat, barceloní fins i tot, i les illenques (el que en queda, cada colp menys) i sobretot les valencianes es limiten al seu roglet, molt sovint infantiloide-juvenil. I així, tothom ix perdent. Els mercaders de la lletra impresa (aviat infografiada) veuen limitat el seu negoci, quan ells, per definició, si han obert la paradeta és per a guanyar diners; i els lectors, ja des de pàrvuls, es priven d’una manera de veure el món en la seua llengua (en una variant diferent de la seua llengua), sense caure que això és tan dolent i tan greu com l’extinció d’una espècie qualsevol d’animal o de planta.
Podeu llegir l’article complet aquí.
