La commemoració de ‘la Pepa’ passa per alt que la majoria d’espanyols d’aleshores ja no ho són

  • Avui fa dos-cents anys de l'aprovació de la primera constitució espanyola a les Corts de Cadis · Proclamava la indissoluble unitat dels espanyols en tots dos hemisferis

VilaWeb
Redacció
19.03.2012 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Avui fa dos-cents anys que a Cadis més de tres-cents diputats van constituir el parlament espanyol que aprovà la seva primera constitució. La major part de la Península era ocupada per les tropes franceses, el Principat s’havia separat d’Espanya per formar part de França i una tercera part dels diputats provenien d’Amèrica. Dos-cents anys després la majoria dels territoris on fou vigent la primera constitució espanyola ja no són espanyols.

El capítol primer de la constitució deia literalment: ‘La nació espanyola és la reunió dels espanyols de tots dos hemisferis.’ La constitució, d’un marcat caràcter liberal, volia afermar la sobirania popular, i va definir un estat i, més clarament encara, una nació pluricontinental.

Això no obstant, la tensió entre els diputats americans i els europeus es va fer palesa en uns quants articles. Per exemple, es van definir una províncies europees molt petites, i unes de molt grans a Amèrica, fet que desequilibrava clarament la representació política en favor de la metròpoli. La defensa, ja aleshores, del federalisme pels diputats americans es va resoldre ajornant l’organització definitiva per a més endavant –amb una llei que no havia d’arribar mai.

Una altra qüestió que va escindir diputats americans i europeus va ser la dels mulats (fills amb l’un dels pares blanc i l’altre negre). Els mulats foren reconeguts com a ciutadans, però privats de drets polítics, no podien votar. D’aquesta manera sis milions d’individus americans deixaven de comptar i, com que el nombre de diputats era proporcional a la població, els espanyols europeus en sortiren, també, políticament beneficiats.

Les propostes federalistes dels espanyols d’Amèrica trobaren, cada dia més, una oposició més forta, fins i tots dels espanyols liberals d’Europa. Segons aquests, com que la constitució proclamava la ‘indivisibilitat’ de la sobirania, no era possible instituir estats federals a Amèrica.

El resultat final de les desavinences fou la independència americana. De fet, alguns dels capdavanters independentistes havien estat diputats de les Corts de Cadis i havien redactat la constitució espanyola que avui fa dos-cents anys. En poques dècades els ciutadans de l’Argentina, Bolívia, Colòmbia, Costa Rica, l’Equador, el Salvador, Guatemala, Hondures, Mèxic, Nicaragua, el Paraguai, el Perú, l’Uruguai i Veneçuela deixaren de ser espanyols.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any